Gaza; la insuportable passivitat internacional

S’estan acabant les nostres festes, les nostres festes cristianes. Avui a Vic la culminació de la festes nadalenques ens ha regalat una preciosa nevada que ha tenyit les teulades de la ciutat d'un bonic color blanc. Fora de perill, a Vic ens sentim sans i estalvis. Aquí a Vic tenim la sort de viure en pau i els nostres fills aquest any han tingut magnífics regals mentre els pares complaents de l'alegria dels seus fills es contagiaven d'aquest sentiment infantil que aquestes dates amaren cada llar.

Hem celebrat un Nadal sans i estalvis (o gairebé tots/es). Alguns ens hem quedat secs i els nostres ulls ja no ploren d'impotència davant dels crims d'Israel a Gaza. Ens han deixat immunes els telenotícies amb les seves notícies esbiaixades i els polítics amb les seves aparents preocupacions convertides en dialèctica buida i mancada de coherència. Alguns hem viscut aquest Nadal com si fóssim palestins. Aquells que hem estat en els camps de refugiats convivint-hi o a la Palestina ocupada, aquest any no hem sentit el Nadal. Aquest any, les bombes de Gaza han caigut també a les nostres cases, en comptes de regals hem rebut cops forts en cada noticiari i hem patit moltes baixes entre les nostres famílies. A dia d'avui s'estimen en més de 700 les nostres baixes de les quals més de 350 són nens, els nostres fills adoptius.

A Gaza, mentre aquí ens menjàvem els nostres torrons i celebràvem el nostre cristià Nadal, els Reis Mags estan regalant injustament molts morts, carrers plens de sang i famílies abatudes. El Nadal a Gaza no ha viatjat en rens i camells sinó en bombes i obusos. Als palestins els ha tocat el sorteig del nen també; el del nen mort. Un de cada 4 civils assassinats és un menor.

La Comunitat Internacional no deixa de sorprendre'ns. Ens tenia acostumats al doble joc a Iugoslàvia, a Iraq, al Congo, a Afganistan però no recordo una violació tan flagrant dels Drets Humans com aquesta que està passant amb el seu consentiment. Avui Israel ha atacat dos recintes de l'ONU on han mort prop de 50 persones i ni una sola veu s’ha alçat demanant sancions davant d'aquesta guerra il•legal que impedeix fugir als civils. Aquesta falta de decència que manca d'autoritat moral a qualsevol d'aquests governs, és la flama que justificarà demà a qualsevol per cometre un acte pervers, digues-li Al Qaeda o digues-li OTAN. La ruptura de totes les regles del joc ens posa a tots en el punt de mira i l'acceptació o passivitat per omissió de qualsevol càstig a Israel justifica, sens dubte, que creixin extrems contraris als intents d'acostament de cultures o civilitzacions en un futur proper. Zapatero, en altres temps anomenat "l'Obama europeu", amb la tebiesa del seu discurs dient "amics" als gestors del sionisme internacional, bé s'ha guanyat el pseudònim de “Bambi” per la seva ingenuïtat i covardia.

Als que ens quedem sense llàgrimes aquest Nadal MAI se'ns oblidarà aquest genocidi i sense temor a equivocar-nos cridarem una i altra vegada, cada vegada que tinguem ocasió, ASSASSINS als responsables d'aquesta matança, als executors i als seus còmplices. Van caure Pinochet i altres “dictadors rovellats”; és qüestió de temps el veure asseguts al tribunal de La Haya als líders sionistes i als seus seguidors. Mentre no arribi el moment, tindran de cobrir-se les espatlles cada vegada que surtin del seu il•legítim territori, a qualsevol cantonada podran trobar la nostra indignació expressada de qualsevol manera i qui sap si no en forma d'arrest per crims contra la humanitat.

MANUEL TAPIAL
Cooperant dels camps de refugits palestins de Líban i Síria