31 de gen. 2009

Exposicio fotogràfica "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" al bar El Gravat de Vic

L'associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría us convida dijous 5 de febrer a les 19:00h a la inauguració de l'exposició fotogràfica "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" que estarà exposada al bar "El Gravat" de Vic fins a finals de febrer. L'exposició consta de 17 fotografies captades a Palestina, Líban i Iraq en els últims anys. La presentació serà a càrrec de Manuel Tapial, cooperant en els camps de refugiats palestins al Líban i autor d'algunes de les fotografies exposades.


SINOPSI DE L'EXPOSICIÓ:
Des de la primer a meitat del segle XX el Pròxim Orient no ha deixat de canviar la seva estructura organitzativa a gust dels països occidentals dins de la política colonial heretada des del segle XIX. Primer van ser el Regne Unit i França els que van marcar les fronteres dividint-se els territoris. Posteriorment, i a través de governs complaents amb les polítiques nord-americanes, Estats Units no ha deixat d'influir decisivament a la zona tenint Israel com a principal aliat.

La mostra de fotografies exposades va ser presa en diferents moments del començament del segle XXI. Les peces tenen com a denominador comú les restes d'una civilització mil•lenària avui dia reprimida, assassinada o obligada a viure com a refugiats en els camps de concentració més grans i cruels que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial.

Aquestes fotografies ens introdueixen a Iraq, Palestina i el Líban.
Iraq amb un govern tutelat pels Estats Units i devastat amb més de 5 milions de refugiats en 6 anys d'ocupació.
Palestina com un territori ocupat pel sionisme amb més de 6 milions de refugiats en 61 anys de conflicte i sense estat ni esperança de ser-ho després dels últims esdeveniments a Gaza on es van bombardejar totes les seus del futur Estat Palestí.
Líban com un país on la seva societat, després de 30 anys de conflictes, ha après a viure en una treva aparent estant en el punt de mira de l'Estat sionista d'Israel i que acull a 400 mil palestins que desitgen tornar a la seva terra des de l'any 1948 i que encara no veuen la llum en l'horitzó.

Aquesta exposició pretén cridar l'atenció sobre una part de la societat àrab que, abandonada per tots, sofreix i crida demanant ajuda a les societats occidentals adormides perquè pressionin als seus governs i no siguin còmplices dels genocidis en els que estan sotmesos tants milions d'àrabs.

30 de gen. 2009

Xerrada: 'Podem aturar l'Apartheid i el Genocidi' a Barcelona

Dilluns 2 de febrer a les 19:30h a l'Auditori del MACBA de Barcelona conferència 'Comunitat Internacional i Palestina. Podem Aturar l'Apartheid i el Genocidi' a càrrec d'Andrew Feinstein, Stephane F. Hessel i Albert Caramès. Ells parlaran sobre estratègies de Boicot i sancions internacionals a l'estat d'Israel i sobre els tractats de comerç d'armes entre Espanya i Israel.

Més informació al web de la campanya Amb Palestina al Cor.

Quants civils palestins han matat les armes espanyoles?

Rafael Lafuente, un traductor de 29 anys de Grandada, pregunta a Zapatero perquè el seu govern, que parla d'Aliança de Civilitzacions, permet que Espanya vengui armes a països com Israel o Colòmbia.

Dia 14 de febrer: 'Dia de solidaritat amb Gaza' a Vic

El proper dissabte 14 de febrer vine al "Dia de Solidaritat amb Gaza" que celebrarem a Vic. A partir de les 4 de la tarda: exposicions fotogràfiques, tè solidari, projecció de cine, xerrada sobre l'estat actual de Gaza i concert solidari.

Més endavant penjarem al bloc la programació definitiva del "Dia de Solidaritat amb Gaza".

La teva col.laboració és important!

29 de gen. 2009

Declaracions de Ron Paul danvant el Congrés d'Estats Units

Declaracions fetes en la votació sobre el bloqueig a Gaza. Ron Paul, de manera coherent, va votar en contra.

Premsa. El País: La Audiencia investigará a un ex ministro israelí por un bombardeo en Gaza en 2002

El juez de la Audiencia Nacional Fernando Andreu investigará al ex ministro de Defensa israelí Benjamín Ben-Eliezer y a otros seis cargos militares a sus órdenes por un presunto crimen contra la humanidad. Los investigados fueron los presuntos organizadores en 2002 de un bombardeo en la franja de Gaza para acabar con la vida del dirigente de Hamás Salah Shehadeh, pero la operación se saldó, además de con la muerte del líder de la milicia, con la de otros 14 civiles, varios menores entre ellos, según relata el auto del juez. El actual ministro israelí de Defensa, Ehud Barak, ha afirmado en un comunicado que "hará todo" por anular la querella, informa EFE.
Además de Ben-Eliezer, el juez imputa los hechos al comandante de las fuerzas aéreas israelíes en el momento del ataque, Dan Halutz, al general del mando sur de las fuerzas de defensa israelíes, Doron Almog, al presidente del Consejo Nacional de Seguridad israelí y asesor nacional de seguridad, Giora Eiland, al secretario militar del ministro de Defensa, Michael Herzog, y al jefe del Estado Mayor, Moshe Ya'alon, y al director del servicio general de seguridad de Israel, Abraham Dichter.

Objetivo: un líder de Hamás
El ataque tuvo lugar el 22 de julio de 2002 y tenía como objetivo acabar con la vida del dirigente de Shehadeh. Para ello se utilizó un caza F-16 del Ejército israelí que lanzó una bomba de una tonelada sobre su vivienda en el barrio de Al Daraj de la ciudad de Gaza, una de las zonas residenciales más densamente poblados de la ciudad, según la resolución. El proyectil causó 15 víctimas mortales y 150 heridos. Su explosión alcanzó de lleno a la familia cuyos siete miembros fallecieron.
Andreu admite la querella, presentada por el Centro Palestino para los Derechos Humanos, después de que Israel se negara a contestar una comisión rogatoria enviada en agosto de 2008 en la que preguntaba si los hechos estaban siendo investigados en ese país. El juez concluye que existen indicios de crímenes contra la humanidad al tratarse de un ataque contra la población civil de inicio ilegítimo.

Principio de justicia universal
El auto de Andreu cita el artículo 23.4 de la Ley Órganica del Poder Judicial que hace referencia al principio de justicia universal: "Igualmente será competente la jurisdicción española para conocer de los hechos cometidos por españoles y extranjeros fuera del territorio nacional susceptibles de tipificarse, según la Ley penal española, como algunos de los siguientes delitos: (...). Y cualquier otro que, según los tratados o convenios internacionales, deba ser perseguido en España".
En el razonamiento jurídico del juez se dice finalmente que "con el propósito de cometer el asesinato" del líder de Hamás, "las Fuerzas Armadas del Estado de Israel, con el conocimiento de las consecuencias que tal acción podría conllevar" lanzaron un ataque que acabó con la vida de 15 personas. Por este motivo, dice el auto, "nos encontraríamos ante la existencia de un ataque contra la población civil, ya de inicio ilegítimo (...) que se torna en un hecho que ha de ser perseguido en virtud del principio de jurisdicción universal" debido a que es una acción "desproporcinada o excesiva" y que si se demuestra que fuera "preconcebida" podría dar lugar a "una calificación de los hechos distinta y aún más grave de la que incialmente puede considerarse".

Si vols veure l'AUTO del jutge Andreu clica aquí.

28 de gen. 2009

Recomenació literària: 'Iraq bajo ocupación'

Interessant llibre sobre la situació d'Iraq després de 6 anys d'ocupació. Les aportacions dels autors a aquest llibre col.lectiu permeten que ens fem la idea del terrible present al que s'enfronten cada dia els homes i dones d'Iraq. Ens ajuda a comprendre les claus del conflicte i la seva transcendència regional i internacional i a conèixer les dimensions concretes del dany causat al patrimoni cultural de la Humanitat a Iraq. És una obra per prendre consciència de la destrucció premeditada i total d'un país i de la seva societat.

Si t'interessa el pots aconseguir clicant aquí.

27 de gen. 2009

Actes de solidaritat amb Gaza aquest cap de setmana

Reunió: preparació d'un "Dia d'acció per Gaza" a Vic
Dijous 29 de gener a les 20:00h al Casal Claret (c/ de la ramada, 14) de Vic reunió oberta a entitats, associacions, partits polítics i persones a títol individual per decidir les activiats que tindran lloc el dia 14 de febrer dins el marc del "Dia d'acció per Gaza".

Situació actual de Palestina. Aturem la impunitat de l'estat d'Israel
Dijous 29 de gener a les 19:00h a l'Ateneu Santfeliuenc de Sant Feliu de Llobregat, XERRADA sobre la situació actual a Palestina a càrrec de Mònica Ximeno, Presidenta d'ACSUR-Las Segovias, Ferran Izquierdo, Professor de Relacions Internacionals a la UAB. Analista de la conflictivitat a l'Orient Mitjà i Marion Guillot, Xarxa d'enllaç amb Palestina.

Solidaritat amb Gaza des de Vilanova i la Geltrú
Divendres 30 de gener a les 19:00h al Casal Popular l'Estanquet de Vilanova i la Geltrú (rambla principal, 16) l'Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú, organitza una XERRADA sobre el conflicte de Palestina que acabarà amb un un sopar palestí.

Acte en solidaritat amb el Poble Palestí a Barcelona
Dissabte 31 de gener a les 18:30h a la Casa Palestina (carrer Leopoldo Alas, 12)XERRADA sobre el 'la realitat a palestina des de l'òptica històrica, de l'exili i de la resistència' a càrrec de Fayed Badawi, representant del FPAP (Front Popular per l'Alliberament de Palestina), Salam Almaslamani, Presidenta de la Comunitat Palestina a Catalunya i Balears i Àlex F.G., historiador.

"War on Gaza", un espai de reportatges ciutadans sobre el conflicte a Gaza

La cobertura ciutadana del conflicte a Gaza agafa una nova dimensió amb War on Gaza, un espai de la cadena Aj Jazeera específicament dedicat al conflicte entre israelians i palestins que ara té aquest territori com a escenari principal.

A "War on Gaza" qualsevol ciutadà pot fer de reporter d'accidents i enviar la informació a través del web o del telèfon mòbil. Aquesta informació és localitzada en un mapa i es va publicant a la pàgina de reportatges (pestanya 'reports'). Cada un adjunta dades del dia i lloc de l'accident i de si la informació ha estat verificada o no.

26 de gen. 2009

300 anys d'Ocupació. 300 anys de Resistència

Avui fa 70 anys...

70 anys després de l'entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus.

Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.

La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'iguals i assolir les llibertats nacionals.

A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.

La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.

Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.

Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.

I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.

Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!
Encara hi ha combat!

25 de gen. 2009

Leganés amb el poble palestí

Els nostres companys de l'Associació Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid ens han fet arribar aquest comunicat en motiu de la manifestació prevista pel pròxim dimarts 27 de gener a les 19:00h a Leganés amb sortida a la Plaza de los Cabezones.

LES ORGANITZACIONS QUE HEM CONVOCAT AQUESTA MANIFESTACIÓ ENS DIRIGIM AL POBLE DE LEGANÉS PER EXPRESSAR LA NOSTRA PROTESTA MÉS ROTUNDA PELS BOMBARDEIGS I L'OCUPACIÓ PER PART D'ISRAEL DE LA FRANJA DE GAZA.

El 27 de desembre de 2008, el govern de l'Estat d'Israel va llançar una operació militar contra el territori de Gaza.
El 29 de desembre de 2008, el Ministre de Defensa israeliana, Ehud Barak, va afirmar que l'Estat d'Israel havia iniciat una guerra "sense treva".
L'operació, denominada "Plom fos", ha estat d'una brutal violència, molt superior a la de totes les hi ha hagut des de l'ocupació dels territoris palestins per part d’Israel el 1967 i que recorda a la terrible matança i a la destrucció que van provocar els sionistes a tota Palestina al llarg de 1948 per "netejar-la" de palestins. El govern d'Israel va anunciar al començament d'aquesta nova ofensiva que després d'una primera fase aèria, vindria un atac terrestre, i així va ser, aquest va començar el 3 de gener.
A data d'avui podem parlar de 1.220 morts, més del 50% dones, nens i ancians, i 5.350 ferits.
Les imatges que han recorregut el món són demolidores i expliquen clarament l'horror sofert pel poble de Gaza. Matances de famílies completes, cases destruïdes, camps cremats, tota la infraestructura pública i administrativa destruïda, les canalitzacions d'aigua, els hospitals i ambulàncies, les mesquites, els col•legis, les escoles i magatzems de les Nacions Unides. Tot arrasat.
Però els crims contra Gaza ja vénen d'abans. Des de l'any 2000 fins que va començar aquesta ofensiva, l'exèrcit israelià ja havia matat 3.000 palestins, d'aquests 634 eren nens. Hem de dir que Gaza és com un gran camp de concentració de 345 km quadrats, envoltats amb filferros electrificats i amb vigilància militar amb ordres de disparar a tot aquell que s'apropi a menys de 6 metres de la tanca.
I a més, Gaza sofria un embargament des de les últimes eleccions palestines de 2006 malgrat que tots els organismes internacionals ho van avalar com un procés net, no va ser l'esperat i el desitjat per l'anomenada Comunitat internacional. El resultat va ser un dur bloqueig i el tancament de fronteres imposat per Israel i un embargament financer decretat per la Comunitat internacional.
El preu que se'ls imposava als palestins per la pau i la seguretat era lliurar-se a la presó i a la colonització, i renunciar al seu dret a defensar la seva terra.
Perquè el que busca Israel amb tots aquests càstigs col•lectius als palestins és que acceptin el seu estatus de ciutadans de segona a Israel i ciutadans sota ocupació a Cisjordània i Gaza. I els quatre milions i mig restants que continuïn repartits pels diferents camps de refugiats pel món.
Israel va destruir mig Líban fa dos anys. Europa, fonamentalment, va aportar els diners per a la seva reconstrucció. Ara ja parlen del cost de la destrucció de Gaza. Però ningú no parla de la vulneració sistemàtica de les lleis internacionals per part de l'Estat d'Israel.
Els demòcrates del món no podem continuar mirant cap a cap a l’altre costat. No podem continuar ignorant que ara i en aquests moments s'està cometent un genocidi al poble palestí.
Ens hem de preguntar: Per què Israel pot bombardejar oficines de l'ONU, matar civils, destruir ciutats, fer detencions massives a temps indefinit i sense seny? Per què pot cometre assassinats selectius i aplicar la tortura com a norma en els seus interrogatoris? Per què pot utilitzar les bombes de fòsfor blanc i altres armes prohibides per les lleis internacionals? Per què pot incomplir de forma sistemàtica totes les resolucions de Nacions Unides i no té cap sanció internacional?
No sols que no té cap sanció internacional sinó que la Comissió Europea aprova un tractament preferencial en les relacions amb Israel.
La impunitat del govern d'Israel és la prova de la complicitat d'organismes internacionals en aquestes matances des de fa 60 anys.
Per tot lo comentat anteriorment, exigim als nostres governs que escoltin els seus ciutadans i exigeixin responsabilitats a l'Estat d'Israel pels seus actes.
Sols exigim que es compleixin les lleis internacionals.
Igual que a l'Iraq se li va imposar que havia de pagar els costos de la guerra a Kuwait, Israel ha de pagar els costos de la reconstrucció de Gaza.
I igual que el Tribunal Penal Internacional va jutjar altres crims contra la humanitat, és hora que l'Estat d'Israel se senti a la banqueta.
Exigim al nostre govern que actuï en aquest sentit, ja que el Tribunal Penal Internacional resulta dels estatuts adoptats pel Tractat de Roma del 17 de juliol de 1998 que Espanya ha firmat i ratificat i que vigeix des de l'1 de juliol de 2002.
No és necessari recordar que la creació d'aquesta jurisdicció penal internacional, materialitza un dels objectius de l'ONU.
El preàmbul del Tractat exposa les finalitats de la jurisdicció pels Estats signants, com demostren els paràgrafs que a continuació esmentem:
"...Tenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat víctimes d'atrocitats que desafien la imaginació i commouen profundament la consciència de la humanitat...
Reconeixent que aquests greus crims constitueixen una amenaça per a la pau, la seguretat i el benestar de la humanitat...
Afirmant que els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt no han de quedar sense càstig i que, a tal finalitat, cal adoptar mesures en el pla nacional i intensificar-se la cooperació internacional per assegurar que se sotmeti efectivament a l'acció de la justícia.
Decidits a posar fi a la impunitat dels autors d'aquests crims i a contribuir així a la prevenció de nous crims...
Recordant que és haver d'exercir de tot Estat la seva jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals..."

El Tractat subratlla la importància del respecte dels drets fonamentals durant les guerres, entén que cap impediment formal pot obstaculitzar l'enjudiciament dels culpables en quant es constitueixen les infraccions, i recorda que és un deure dels Estats.
Per tant, exigim el reconeixement de totes les víctimes d'aquesta matança, perquè els palestins també són humans. I exigim la reparació a les víctimes i que se'ls pagui el dany causat i que es jutgi als criminals.

Perquè no volem ser còmplices, no callem i cridem fort i amb ràbia:
NO EN NOM NOSTRE
SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ
PER UNA PAU JUSTA A PALESTINA!

Firmat: Federación Local de Asociaciones de Vecinos de Leganés, Ciudadanos por el Cambio, Asociación Dinamo Alternativa Social, Haydee Santamaría, PSOE, IU, PCE, CCOO Comarca Sur y UGT Comarca Sur, MPDL.

23 de gen. 2009

Convocatòria de reunió: "Dia d'acció per Gaza"

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría convoca a totes les entitats de Vic a una reunió per parlar sobre una acció conjunta a favor de Gaza.

Retalls de premsa sobre Gaza

AVUI: Un relator de l'ONU acusa Israel d’haver comès crims de guerra.
El relator especial de l’ONU per als drets humans als territoris palestins, Richard Falk, va acusar ahir Israel d’haver comès “crims de guerra” a Gaza. “L’evidència de la violació de la llei humanitària és tan clara que no tinc cap dubte de la necessitat d’una investigació independent que demostri que Israel ha comès crims de guerra”, va assegurar. Falk creu que Israel ja va cometre crims de guerra abans de l’ofensiva perquè va “aplicar un bloqueig sostingut durant 18 mesos, un bloqueig il·legal d’aliments, medicaments i combustible que pot haver afectat la població per a tota la vida”. (...)

PÚBLICO: La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza. Maneras de juzgar a Israel.
(...) Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad. La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda. La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución. "El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.

PERIÓDICO DIAGONAL: Israel perpetúa el conflicto.
(...) Con la masacre, Israel parece haber querido aniquilar cualquier posibilidad de paz que pudiera quedar sobre el tablero. “Tu no puedes hablar con Israel sobre paz y al mismo tiempo ver cómo están asesinando a nuestros civiles. Israel quiere una paz donde no entran los derechos palestinos y ésa es una de las razones de esta situación”, relata Ahmad Jaradat desde Jerusalén, donde colabora en el Alternative Information Center. La tecnología militar israelí es reconocida a nivel mundial. Su seguridad no peligra frente a la artillería casera de los milicianos de Hamás atrapados en Gaza. Más vulnerable es en cambio su pretendida imagen de única democracia en Oriente Medio. Algo que se contradice con la continua violación sistemática de los derechos humanos, ya sea en Gaza, en Cisjordania (donde continúa la construcción de un muro de más de 700 km para aislar a las localidades) o en sus propias fronteras (en las próximas elecciones se ha prohibido la participación a dos políticos árabes, representantes del 66% del electorado palestino en Israel). (...)

ELPERIÓDICO DE CATALUNYA: Milers d'habitants de Gaza afronten un difícil futur després que la guerra hagi devastat les seves cases i els seus mitjans de vida.
(...) Mussa Saber és economista. Acaba de tornar a casa seva. Dues maletes i una cara demacrada. Viu a Tel Haua, un barri adinerat de la ciutat de Gaza. A la capital la destrucció està més focalitzada, però de fet hi ha tants carrers bombardejats o destrossats pels tancs que la circulació és una odissea. Ministeris, presons, casernes de policia, associacions de presoners, clubs juvenils, patis de col.legi. "L'ajuda humanitària ens està matant", afirma l'economista. "Ens està convertint en una societat de captaires, quan el que es necessita són inversions perquè la gent pugui treballar i les empreses puguin produir. Ara bé, per a això és necessari que les fronteres estiguin obertes". En alguns carrers queda patent la violència dels combats. Les bales han quedat gravades a la façana i molts edificis s'han cremat, a causa del fòsfor blanc. Cotxes rebentats i alguna ambulància atacada es podreixen a les cunetes. Els veïns de Tel Haua i Zeitun, dos dels barris presos per les tropes israelianes en els últims dies de la guerra, parlen de civils que van ser tirotejats després que els soldats els ordenessin marxar de les seves cases. Altres parlen de columnes de civils morts a trets quan fugien amb una bandera blanca. (...)

22 de gen. 2009

Buscats per genocidi. Advocats contra denúncies de crims de guerra

Neix a internet una eina online de "els més buscats". Es tracta de la pàgina web Wanted.org.il. A través de la web podràs conèixer les cares dels responsables dels crims de guerra comesos en l'ofensiva a Gaza i, també, els càrrecs que se'ls imputen.

El més curiós del cas no és la iniciativa en si, sinó que la pàgina web encarregada de promoure el procés legal d'altres càrrecs israelians per crims de guerra ha estat promoguda des d'Israel.

La pàgina, encara en construcció, recull les fotografies de 10 rostres coneguts, des d'alts càrrecs del Govern de Tel Aviv com el primer ministre Ehud Olmert o els ministres Tzipi Livni i Ehud Barak fins els responsables de les Forces Armades com el responsable de l'Estat Major Gabi Ashkenazi.

Es demana que qualsevol que tingui informació sobre quan sortirà algun sospitós de les fronteres israelianes, informi immediatament. En la web s'hi troba la direcció postal de La Haya, seu del Tribunal Penal Internacional ( The Prosecutor. POBox 19519. 2500 Hague. Netherlands), un número de fax (+31 70 515 8 555) i una direcció de correu electrònic aparentment vinculat a una institució judicial (otp.informationdesk@icc-cpi.int).

Els responsables del projecte pretenen així poder jutjar per crims de guerra als responsables de la massacre que ha costat la vida a més de 1.200 palestins a la Franja de Gaza i més de 5.000 ferits.

Més informació aquí.

21 de gen. 2009

El silenci de Nacions Unides

El 3 de juny de 1992 una nena de 12 anys, la Severn Suzuki (membre de ECO (Environmental Childrens Organization), va anar a la Conferència de Mediambient i Desenvolupament "The Earth Summit" celebrada per la ONU a Rio de Janeiro per fer aquest genial discurs.

Llàstima que en aquests anys no hi ha hagut canvis, els governs segueixen igual i no canvien els destijos de poder.

Publiquem aquest vídeo esperant que arribi el dia que se'l cregui algun polític. Mentrestant, acceptem la nostra responsabilitat i prenem consciència que la nostra actitud sumada a la de molts pot canviar les coses... i canviaran!

19 de gen. 2009

Vídeo representatiu de les diverses manifestacions a Catalunya

Bon muntatge de vídeo de la manifestació del 10 de gener a Barcelona. Sorprenent la versió de "L'estaca" interpretada pel catalano-palestí Nabil Mansour. Visca Palestina lliure!!!

Fotos de la concentració a Vic en solidaritat amb Gaza

Ahir, centenars de persones ens varem reunir a la Plaça Major de Vic en una concentració en solidaritat amb el poble palestí i en contra dels atacs d'Israel a la Franja de Gaza. Aquesta va ser la primera concentració convocada per la nostra associació juntament amb d'altres. Diferents associacions en formaven part: Colectiu d'immigrants d'Ecuador, Centre Islàmic, Associació Veus Diverses, Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Casal Independentista Manel Viusà, Centre d'Esplai Casal Claret i Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría. El dissabte també varem assistir a una altra protesta a la plaça Fra Bernadí de Manlleu pel mateix motiu.








Podeu veure més fotos a osona.com






Article publicat al setmanari "Osona Comarca"

“Plom fos a Gaza”: per si encara algú no ho sap, aquest és el nom triomfalista amb què Israel està perpetrant, des del 27 de desembre passat, la seva massacre contra el poble palestí.

I el que està passant és tan greu, que aquests dies la desinformació i la intoxicació informativa es converteixen en armes polítiques. Per internet corre una imatge de Pilar Rahola, de coneguda militància sionista, a qui es “felicita” pel seu “aniversari” : més de mil morts palestins a dia d’avui, i més de cinc mil ferits a Gaza, només des del 27 de desembre.

I la desinformació continua. Carles Duarte, que s’autodefineix com a poeta, manté en seu darrer article “Màrtirs” a “El 9 Nou” de dilluns passat, 12 de gener, les mateixes tesis que Bush, president nord-americà, quan creu que la solució del conflicte passa per dos estats (jueu i palestí) i pregunta: “Hi ha cap palestí amb un mínim de sensatesa que cregui que Israel pot desaparèixer?” després de titllar Hamàs de “organització radical que uneix religió i política (...) que aspira a islamitzar la societat i a aniquilar físicament a Israel”.

Al senyor Duarte, a la senyora Rahola, i a tota la gent que, en general, es creu aquesta visió del conflicte, jo els faria aquestes reflexions:

Segons Faraj Mahmood Muhammed Al-Hamalawi, un palestí que viu a Bilbao, i les paraules del qual faig meves, (entrevista publicada a Indymedia Barcelona) cal tenir en compte que “Hamàs i el poble palestí són les víctimes. La víctima no és Israel. Si un poble està ocupat té dret a la seva llibertat, fins i tot ho diu la ONU. Quan Saddam va envair Kuwait, tothom es va mobilitzar, perquè allí hi ha petroli, diners. Palestina no té res. Vivim aquesta massacre des de fa més de 60 anys i ningú no diu res.” Pel que fa a Hamàs “és un partit polític islàmic democràtic i no es vol reconèixer així (...) Si un país envaeix l’altre, és lògic que l’ocupat no reconegui aquest estat, perquè aquestes són les seves terres”.

Faraj M.M.A. acaba dient que creu que “es tracta d’una conspiració mundial contra Gaza en què estan implicats també els EEUU i Europa”.

Pel que fa a Hamàs, Manuel Márquez, a Kaos en la red fa, el dia 11 de gener, algunes puntualitzacions:

- Hamàs (moviment de resistència islàmic) va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries palestines, el 25 de gener de 2006.

- Hamàs no va fer mai un cop d’estat, per prendre el poder de l’Autoritat Nacional Palestina. Va ser el líder de la ANP, Mahmud Abbas, qui no va acceptar entregar el control de les forces de seguretat al govern legítim de Hamàs.

- A causa del seu triomf electoral i la seva elecció com a cap de l’Autoritat Palestina, Hamàs es va haver d’enfrontar al cop d’estat de Mahmud Abbas i patir l’escanyament econòmic i el bloqueig de les ajudes per part d’Israel, amb el consentiment dels Estats Units i d’Europa.

- Hamàs va créixer gràcies al recolzament de les dones palestines. Meela as-Shantiuna n’és una líder destacada, i membre del seu Parlament.

- Durant aquests darrers anys, Hamàs no ha fet altra cosa que defensar-se, i ho ha fet com pot, amb la resistència, enfrontat de forma desigual amb els exèrcits més poderosos d’aquest planeta.

- Hamàs vol l’acord però no està disposat a rendir-se davant la barbàrie. Segons dades del mateix Ministeri de Defensa israelita, entre el 2001 i el 2008 hi ha hagut 23 morts jueus, enfront dels 3.800 palestins, als quals cal sumar el miler llarg de morts i els cinc mil ferits d’aquests dies.

Victòria Buch, activista israeliana contra l’ocupació, reconeix que “l’existència d’Israel, en la seva forma actual, es basa en una contínua neteja ètnica de la població palestina” (publicat a Kaos en la red).

I això forma part de l’esperança: el fet que les veus contra l’ocupació de Palestina s’aixequin des de dins mateix d’Israel, també. Però els palestins no poden conviure amb els seus botxins.

Mentrestant, just ara, quan llegiu aquest article, la massacre continua. Els doctors noruecs Mads Gilbert i Erik Fosse, tornats al seu país després de deu dies treballant a l’hospital Al Shifa a Gaza, han declarat en roda de premsa que, per les ferides que han tractat, sospiten que Israel està utilitzant DIME (explosius de metall inert dens, que funcionen amb una immensa ona de pressió, sense metralla que, si no mata, causa amputacions i ferides gravíssimes als teixits tous. I ja és segur que estan utilitzant bombes de fòsfor blanc. (informació recollida a Indymedia Barcelona,el 13 de gener).

Voldria acabar citant, de nou, Faraj M.M.A., el palestí de Bilbao de qui he parlat abans: “El que està passant a Gaza és una massacre total, una carnisseria. No hi ha paraules per descriure el que està fent el govern d’Israel. Hauríem de tenir altres paraules, perquè va més enllà del genocidi”.

Jamel El Meziani
Vic, 14 de gener de 2009

18 de gen. 2009

Fotos de la concentració de Manlleu





16 de gen. 2009

Apunts sobre Gaza

Nombroses veus parlen actualment dels esdeveniments succeïts a Gaza. Uns justifiquen les matances dels israelians com un acte de defensa, d'altres reclamen la cessació de la violència pretenent la pau i un grup reduït assenyala aquests actes com un pas més en l'extermini del poble palestí.

La major part de la població és sensible davant dels actes d'extrema crueltat, més encara quan les víctimes són civils i s'hi compten nombroses dones i nens.

Hem de tenir en compte la gran diferència entre els mitjans de què disposen els agressors i els que tenen els agredits. Encara que hi hagi una part que se senti seduïda davant d’aquesta demostració de poder, en la majoria roman el sentiment humà de protecció al feble.

És necessari preguntar-se quin compromís té Occident amb l'estratègia israeliana i com és possible que la major part de la nostra població accepti, i no de resposta a aquests fets.

Occident, el món desenvolupat que controla el planeta, ho fa amb consignes que propaguen com a valor universal i fonamental; la democràcia com a forma d'organització social i política i el respecte i acatament de les institucions, que ell mateix va crear per salvaguardar l'ordre internacional. En defensa d'aquestes consignes ha dut a terme accions polítiques econòmiques i militars contra països i poblacions que ha acusat de no continuar argumentant-los que constituïen un perill pels altres.

Tanmateix, aquest criteri és arbitrari, països que vulneren radicalment els principis democràtics són considerats amics i aliats, com és el cas d'Aràbia Saudita o Egipte i com ho han estat una llista interminable de dictadures recolzades per Occident, Indonèsia, el Pakistan, Chile... Pel contrari, països fidels complidors dels principis democràtics occidentals són constantment pressionats i considerats un perill, és el cas de les repúbliques llatinoamericanes de l'Equador, Bolívia i Veneçuela.

Israel és el cas extrem d'aquesta forma de cinisme, en la seva recent visita com a president de torn de la Unió Europea, Nicolás Sarkozy proclamava que "Israel és una gran democràcia" ignorant els principis democràtics que Israel vulnera sistemàticament:

Tots els individus són iguals davant de la llei. Israel estableix diferents categories jurídiques de ciutadans en funció del seu origen, jueu o palestí, els seus drets són radicalment diferents, és la política de l'apartheid tantes vegades condemnada per occident.

No pot existir discriminació per motius religiosos. Israel és un estat confessional jueu, en els seus principis fundacionals s'estableix la religió jueva com a religió de l'estat i, per tant, els no jueus no són plenament ciutadans d'Israel. En altres casos, Occident qualifica aquests estats com a fonamentalistes i els considera un perill per a la comunitat internacional.

Drets humans. Occident utilitza aquest tema de forma sistemàtica per condemnar als països que segons el seu parer no compleixen amb la Declaració Universal dels Drets Humans, el respecte a aquesta declaració, almenys com a consigna, és un dels símbols d'identitat fonamentals de la democràcia. La llista de violacions dels drets humans per part d'Israel a Palestina és interminable i inclou tots els àmbits de la vida d'un poble, tant l'individual com el col•lectiu. Es podria destacar les detencions indefinides sense seny, inclosos menors, el segrest i la tortura sistemàtica dels detinguts, (Israel va ser el primer estat en legalitzar la tortura), els assassinats extrajudicials, pràctica habitual de la qual els mitjans de comunicació donen notícia com un mer esdeveniment, s'impedeix la llibertat de moviment, s'aplanen els habitatges, s'impedeix el dret al retorn a la seva pròpia terra, de forma sistemàtica s'apliquen càstigs col•lectius a famílies, grups o comunitats senceres, es destrueixen els recursos necessaris per a la subsistència, s'utilitzen armes prohibides, es confisquen medis bàsics com l'aigua i els aliments, s'impedeix l'accés a l'atenció sanitària...

Separació de poders. Per a la doctrina occidental no hi ha democràcia sense estat de dret i no hi ha estat de dret sense separació de poders, entre altres coses, a la pràctica significa que els governs no poden impartir justícia. Això no passa a Israel, és el govern qui, en els casos que li interessa, acusa, jutja, condemna i executa la sentència, sense que intervingui cap tribunal de justícia, per aquest procediment s'ocupen territoris, s'aplanen habitatges, es deté i s'assassina de forma indiscriminada qualsevol palestí. A les presons d'Israel hi ha més d’11.000 palestins, … dones... nens entre d'altres el 50% dels diputats del parlament Palestí.

Propietat privada i llibertat de comerç. Principis dels valors occidentals, eix de l'ordre social, polític i econòmic d'Occident. Israel no respecta la propietat dels palestins, ha desposseït de les seves terres la major part de la població palestina, controla i disposa dels seus impostos, sotmet la seva economia vulnerant les normes de comerç, restringeix el transport de mercaderia i usurpa les marques comercials Palestines, entre altres pràctiques.

Reconeixement de la integritat territorial. Ningú no imagina que una potència occidental, permetés la vulneració de les seves fronteres, ni l'ocupació de la mes mínima part del seu territori, recordem la histèria que es va produir en les institucions del nostre país, en l'incident amb l’Islote de perejil. Els sionistes van iniciar l'ocupació de Palestina fa més de 60 anys. Des de llavors fins ara han continuat ampliant la seva ocupació i, fins i tot, han ocupat territoris d'altres països com els Altos del Golan a Síria. Israel ocupa actualment el 88% del territori nacional de Palestina. Aquesta ocupació, declarada com a defensiva per part d'Israel, comporta l'explotació dels seus recursos i la colonització amb assentaments permanents de població jueva. Per tant, es tracta planerament de l'assatjament del territori del poble Palestí. Gaza forma part d'aquest 12% de territori no ocupat.

Reconeixement de les institucions internacionals. Occident proclama l'autoritat d'aquestes institucions, i en nombroses ocasions ha estat l'argument utilitzat per a tot tipus d'intervencions, la invasió de l'Afganistan tenia la seva base legal a Nacions Unides, la de l'Iraq va ser legalitzada a posteriori per aquest mateix organisme. Occident ha establert institucions i instruments per regular les actuacions en cas de conflictes com la Convenció de Ginebra i el Tribunal Internacional de Justícia de La Haya, aquestes institucions han estat també la base legal sobre la qual Occident diu regir-se. Existeixen diverses resolucions de les Nacions Unides que condemnen els actes d'Israel i li exigeixen el compliment de lo acordat, essencialment la devolució dels territoris ocupats, el retorn dels palestins refugiats a tercers països (més de 4 milions de persones), la capitalitat àrab de Jerusalem... Israel tampoc no s'até a lo establert per Occident entorn dels conflictes; bloqueja, assetja i mata la població civil, i impedeix l'atenció medica als ferits...

El risc bel•licista. En molts casos Occident ha considerat un risc per a la humanitat l'amenaça bèl•lica, el poder desmesurat dels exèrcits i el caràcter bel•licista dels governs ha de ser controlat, aquesta és almenys la consigna en el cas d’Iran i va ser motiu suficient per envair Iraq. En el cas d'Israel aquestes no són hipòtesis, es reconeix que disposa d'armes de destrucció massiva, un dels exèrcits més poderosos i avançats del món i que de forma sistemàtica l'utilitza sense preocupar-li ni les conseqüències ni en la destrucció (essencialment d'infraestructures civils) ni en la pèrdua de vides humanes, especialment entre la població civil. Nacions Unides reconeix que almenys el 40% de les víctimes són dones i nens.

Res d’això és negat per Israel, tampoc tracta d'ocultar-ho, fins i tot en presumeix en tot el que significa demostració de poder. Ho fa per tres raons: la política interna reclama la visibilitat de l'ús de la força, és una forma de submissió al poble Palestí i una advertència a tots els països de la zona.

Una de les qüestions més rellevants de les accions d'Israel en tota la seva història és la seva impunitat. Occident i els seus aliats mai no han pres mesures per frenar els seus excessos, mai no li han exigit responsabilitats pels seus actes, ni tampoc els hi reclamen el compliment dels principis democràtics ni la submissió als Organismes Internacionals. Ben al contrari, Occident s'identifica amb l'estratègia sionista subministrant-li armes i firmant tractats comercials preferents. Poc importen, en aquest cas, ni el seu caràcter antidemocràtic i bel•licista ni les seves conseqüències. En un exercici de cinisme il•limitat Occident subministra les armes amb les quals Israel du a terme el genocidi Palestí i després es pronuncia per la pau, alimenta econòmicament Israel mentre Gaza és assetjada econòmicament i comercialment.

Mentrestant, Occident continua el seu discurs en defensa de la democràcia, la llibertat i els drets humans i això mereix una explicació. Tot sembla més clar i coherent si es considera que el projecte sionista d'ocupació de Palestina i el genocidi de la seva població, és un projecte d'Occident i forma part de la seva estratègia de domini global. La trajectòria històrica així ho indica; els esdeveniments actuals ho confirmen.

Israel actua d'acord amb l'estratègia de domini desenvolupada per Occident en la seva expansió mundial, l'aniquilament de tota resistència tant interna com externa segueix un procediment: assenyalar, condemnar, aïllar i agredir fins que aquesta resistència desaparegui, si és necessari amb la seva extinció. És fàcil reconèixer aquest procediment general en el cas de Gaza, es va assenyalar a Hamas, se la va condemnar com terrorista, es va estendre la condemna a tots els Palestins de Gaza, se'ls va aïllar de la resta de Palestina i del món. Ara es procedeix al seu extermini. Només així és possible entendre que Israel decideixi arbitràriament les condicions de supervivència de tot un poble (si viuran i com moriran) i Occident li dona la cobertura necessària per a això, perquè en efecte d'això es tracta, de mantenir la impunitat d'Israel mentre les declaracions de bones intencions sense cap contingut, acontentin la població.

Occident es troba amb el problema de com fer que la població accepti uns fets (que són contraris al discurs i les directrius que reben tots els dies), com defensar uns valors i acceptar passivament que es vulnerin de tal brutal manera. És difícil aconseguir que la majoria de la gent accepti les matances sense càstig per als assassins, que les dones i nens que apareixen destrossats siguin terroristes, que existeixin raons per a tanta massacre. Per això cal emprar tots els mitjans disponibles en la decisiva tasca d'enverinar mentalment centenars de milions de persones. I per aquest motiu, és indispensable la perfecta sincronització entre el discurs polític i els mitjans de comunicació. Això va passar amb l'àmplia difusió de les declaracions de NS qualificant a Israel com a estat democràtic, cap mitjà de comunicació no ha valorat les afirmacions, només les han difós. Així mateix, el ministre Moratinos va establir les pautes a seguir per caracteritzar els fets; es tracta d'una guerra, Hamas l'ha provocat, Israel ha exagerat la resposta, allà hi ha tots els ingredients que estableixen les pautes del que els mitjans de comunicació difondran d'una manera o altra: no és una invasió és una guerra, la guerra té un sentit d'igualtat, els dos són rivales, cada un amb les seves armes, l'única responsabilitat és de qui la provoca.

Utilitzar, en aquest cas, la idea d'igualtat és una manipulació i un crim, res no és igual entre Israel i Palestina de la mateixa manera que no ho és entre un delinqüent i la seva víctima, encara que els dos participin en un acte de violència, d'una banda hi ha l'agressor, la seva intenció de fer mal i treure'n profit, basant-se en les armes i la força; d'altra banda hi ha la víctima, que tracta de protegir-se i es defensarà com pugui, els danys que les mates causen als agressors solen ser ínfims en comparació amb els que causen els agressors, sobretot si la seva intenció és exterminar. I aquest és el cas, les xifres ho demostren.

La idea de la guerra també és un crim perquè el propòsit exprés d'Israel és l'extermini, un genocidi no és una guerra i qualsevol forma d'encobrir-ho o justificar-ho et converteix en còmplice, ningú no qualificaria les matances de jueus, gitanos, deficients i altres a les mans dels nazis com una guerra, l'única diferència en aquest cas és que els palestins es defensen.

La ja famosa "resposta desproporcionada" per part d'Israel, és una crítica totalment innòcua que al criticat no li afecta, però al que la fa li serveix per mostrar-se sensible i amb bones intencions. Després vindrà la idea de la pau i finalment l'ajuda humanitària, de la mateixa manera, els polítics i les institucions senyalitzen les idees que després els mitjans de comunicació s'encarreguen d'engrandir i difondre massivament. D'aquesta manera, amb els bons desigs, formulats de forma general, s'oculta la realitat, el genocidi, perquè la pau arribarà quan Israel aconsegueixi l'objectiu formulat pel seu viceministre de Defensa, Matan Vilnai (29/2/08): "Els palestins atrauran sobre els seus caps un Holocaust".

És pau el que cal demanar mentre l'assaltant destrueix i assassina? Cal demanar pau mentre se li subministra armament? O s'hauria d'evitar la matança i castigar el culpable?

La fase actual és la de l'ajuda humanitària, necessària sens dubte, però que també donarà cobertura per deixar les coses tal i com estan i que la gent, mentre l'agressor contínua la matança, continuarem farem el possible per mantenir amb vida a la víctima i demostrarem a les nostres poblacions el nostre compromís i bona voluntat.
Res no és diferent en aquest discurs malgrat les aparences, des que va començar l'atac els mitjans de comunicació han presentat diferents tendències en informar dels esdeveniments, es podria arribar a creure que la llibertat d'expressió existeix i que cada un s'expressa segons el seu criteri, a partir d'això cada un traurà les seves conclusions el més reals possibles, l'objectiu en tots els casos és el mateix, convèncer la població que accepti els fets tal com se'ls presenten, que no reclamin canvis, que no presentin resistència. Les diferències entre uns i altres, són les necessàries per convèncer cada tipus de públic, tots diferents però tots iguals.

En definitiva el gran projecte expansionista d'Occident inclou Israel com a part d'aquest projecte. Israel és impune davant d'Occident, en aquest cas més que en d'altres, aquesta estratègia posa en evidència que els principis democràtics d'Occident són, en realitat, consignes sense contingut i que l'únic valor real és el poder i la possibilitat d'exercir-lo arbitràriament i per a això es necessari que la població no ofereixi resistència.


Eduardo Hernández
Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría

Concentració a Osona "Contra el Genocidi a Gaza"


- Dissabte, 17 de Gener a les 16:00h a la Plaça Fra Bernadí de Manlleu



- Diumenge, 18 de Gener a les 18:00h a la Plaça Major de Vic



ATUREM LA MASSACRE. BOICOT ISRAEL.

14 de gen. 2009

Entrevista a Manuel Tapial

Entrevista a Manuel Tapial, membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaria, realitzada per EL9TV tractant el tema de Gaza.

Entrevista a Alberto Arce

Entrevista a Alberto Arce, activista de l'organització Free Gaza que des del començament dels bombardejos està a Gaza. Entrevista realitzada per Ràdio Klara.

Entrevista a Manolo Espinar

Entrevista realitzada per l'emissora de ràdio Ecoleganés al company Manolo Espinar, membre de l'Associacion Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid, sobre la situació a Gaza.

13 de gen. 2009

We will not go down (Song for Gaza)

Davant la situació a Gaza s'estan començant a publicar cançons. Aquí en podem escolar una de Michael Heart que es titula "We will not go down (song for Gaza)". Clica aquí per llegir-ne la lletra.

Article publicat a l'Osona Comarca

12 de gen. 2009

La població condemnada a Gaza

Tots som sospitosos... En Manel Fontdevila ens ho demostra amb aquesta vinyeta que ha penjat al seu bloc publicat dins el web del diari Público.

Més de 500 persones a la concentració de Manlleu

Més de 500 persones, majoritàriament de la comunitat musulmana d'Osona, han participat aquest dissabte a Manlleu en una concentració per condemnar l'actuació israeliana a la franja de Gaza. La concentració l'havien promogut un conjunt d'entitats de la comarca.
En l'acte, s'han llegit missatges en català, anglès i àrab en defensa del poble palestí o en contra d'Israel. Alguns dels assistents han cremat una bandera israeliana i una dels Estats Units. Els organitzadors han anunciat que amb vista a les pròximes setmanes es faran noves concentracions si es manté la situació de violència actual.
(Font: www.osona.com / Fotos: Adrià Bas)






11 de gen. 2009

Més 125.000 persones ens varem manifestar sota el lema "Aturem la massacre a Gaza. Boicot Israel"

Més 30.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 200.000 persones segons la Plataforma Aturem la Guerra ens varem manifestar ahir a Barcelona. Aquesta va ser una manifestació multitudinària ja que, quan la capçalera de la manifestació estava llegint el manifest a la Plaça Sant Jaume, a Plaça Universitat encara hi havia milers de manifestants esperant per incorporar-se a la marxa.

Amb una Plaça Sant Jaume plena a vessar de banderes palestines i senyeres varem poder escoltar el manifest que va llegir el cantautor Lluís Llach centrat en la crítica a la política exterior del govern català amb Israel. Llach va acusar l’executiu català de ser “còmplice d’una massacre auspiciada per la comunitat internacional” des del moment en què potencia les relacions comercials, culturals i d’investigació amb Israel.

Un “visca Palestina” i una versió de L’estaca en àrab van tancar la lectura del manifest.







Article publicat al diari Público

8 de gen. 2009

Article publicat al Diari de Rubí

Gaza: crim i vergonya

No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança.

No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que ha desencadenat l’atac.

No és la resposta per fi de la treva, perquè durant el temps en que la treva ha estat vigent l’exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferes operacions amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. És que ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l’impacte del míssil i al suposat assassí selectiu de la seva condició d’assassinat sense més?

No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada des de fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l’estratègia d’aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l’infern quotidià de l’ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam l’últim episodi del qual és la carnisseria que en aquests dies podem veure a les pantalles dels nostres televisors enmig d’amables i festius missatges nadalencs.

No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l’ocupant. I no es tracta només d’Estats Units, que no és referència moral ni política, sinó part, la part israeliana, en el conflicte: es tracta d’Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia de la democràcia europea.

El més escandalós del que està passat a Gaza és que pot passar sense que passi res. La impunitat d’Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d’humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, tot el contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l’ingrés d’Israel a la OCSE. I que obscenes resulten les frases d’alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l’ocupant i l’ocupat, entre el qual assetja i l’assetjat, entre el botxí i la víctima. Que indecent la pretesa equidistància que equipara a l’oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.

A Gaza s’està perpetrant un crim. Porta temps perpetrant-se davant dels ulls del món. I ningú podrà dir, com en altres temps es va dir a Europa, que no ho sabíem.

Teresa Aranguren, Pedro Martínez Montávez, Rosa Regás, José Saramago, Pilardel Ric, Cármen Ruiz Bravo, Betlem Gopegui, Constantino Bértolo, Santiago Alba

3 de gener de 2009

7 de gen. 2009

CRIDA URGENT: Health Work Commitees condemna l'atac al seu personal sanitari i plora la mort de l'auxiliar sanitari Arafeh Abdel Dayem

L’organització Health Work Committees fa responsable al govern de l’ocupació i a les seves màquines assassines de la mort del treballador sanitari Arafeh Abdel Dayem i de ferir al seu company Ala’ Sarhan i al conductor de l’ambulància Khaled Abu Sa’da. L’atac tenia com a objectiu una ambulància de l’hospital Al Awdeh, en Jabalia, i va tenir lloc mentre el personal sanitari que anava en el vehicle realitzava la seva feina i evacuava a 3 nens que van morir degut al bombardeig de Beit Lahia. Fem una crida a la comunitat internacional i a totes les organitzacions de drets humans perquè intervinguin de manera ràpida i immediata amb la finalitat de protegir al personal sanitari i a les ambulàncies perquè puguin continuar fent la seva feina humanitària amb els malalts i ferits. Totes les lleis i tractats internacionals garanteixen això, especialment la Quarta Convenció de Ginebra, que atorga immunitat i protecció als metges, auxiliars sanitaris i totes les persones que treballen en el camp de la sanitat.

Acceptar la realitat de que Israel és un estat que està per damunt de la llei és una vergonya per a la comunitat internacional, la mateixa que parla de drets humans, llibertat i justícia.

Exigim la finalització immediata dels atacs al personal sanitari, posar fi al genocidi dels palestins a la Franja de Gaza, la fi del bloqueig i que els dirigents del govern israelià siguin jutjats com a criminals de guerra.

Health Work Committees
4 de gener de 2009

DADES BANCÀRIES:
Account name: Health Work Committees
Bank account no: EUR 624260 / 0-590
Bank account no: USD 624260 / 0-510
Bank account no: JD 624260 / 0-500
Bank code: 9030
SWIFT code: ArabPS22030
Bank name: Arab Bank P.L.C
Bank address: Branch: Al-Bireh / AL NAHDA ST
P.O.BOX: 3731
TEL.: 0097022959581
FAX: 0097022959588

COMUNICAT: Recolzament a la manifestació del dia 11 de gener a Madrid

Davant dels últims esdeveniments que estan succeint a Gaza, on en contra de totes les lleis internacionals, s’està cometent un crim sistemàtic contra tota la població civil:

Volem transmetre el nostre sentiment de dolor al nostre poble germà de Betlem i mostrar la nostra solidaritat amb el milió i mig de ciutadans de Gaza que després de suportar més d’un any i mig de bloqueig, avui estan sent assassinats. Porten més de 600 morts (dels que una tercera part són nens) i milers de ferits que no poder ser atesos per falta de medicaments i mitjans per poder-ho fer. Avui mateix organitzacions com Metges del Món denunciaven aquesta situació. Fins i tot, alguns centres mèdics també han estat bombardejats.

Fins i tot, edificis de la ONU han estat bombardejats. Les escoles de l’agència de Nacions Unides pels palestins han estat bombardejades i més de quaranta civils hi han mort.

Davant de tanta barbàrie, no podem callar i volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble palestí i exigir als organismes internacionals que posin fi a aquesta guerra.

Per tot lo citat anteriorment, fem una crida a tots els ciutadans perquè junts mostrem el nostre dolor per Gaza i la nostra solidaritat amb el poble palestí participant a la manifestació estatal que tindrà lloc el pròxim diumenge 11 de gener a les 12 del migdia a Madrid. Des de Cibeles a Sol.

Per la pau, frenem la barbàrie.

6 de gen. 2009

Gaza; la insuportable passivitat internacional

S’estan acabant les nostres festes, les nostres festes cristianes. Avui a Vic la culminació de la festes nadalenques ens ha regalat una preciosa nevada que ha tenyit les teulades de la ciutat d'un bonic color blanc. Fora de perill, a Vic ens sentim sans i estalvis. Aquí a Vic tenim la sort de viure en pau i els nostres fills aquest any han tingut magnífics regals mentre els pares complaents de l'alegria dels seus fills es contagiaven d'aquest sentiment infantil que aquestes dates amaren cada llar.

Hem celebrat un Nadal sans i estalvis (o gairebé tots/es). Alguns ens hem quedat secs i els nostres ulls ja no ploren d'impotència davant dels crims d'Israel a Gaza. Ens han deixat immunes els telenotícies amb les seves notícies esbiaixades i els polítics amb les seves aparents preocupacions convertides en dialèctica buida i mancada de coherència. Alguns hem viscut aquest Nadal com si fóssim palestins. Aquells que hem estat en els camps de refugiats convivint-hi o a la Palestina ocupada, aquest any no hem sentit el Nadal. Aquest any, les bombes de Gaza han caigut també a les nostres cases, en comptes de regals hem rebut cops forts en cada noticiari i hem patit moltes baixes entre les nostres famílies. A dia d'avui s'estimen en més de 700 les nostres baixes de les quals més de 350 són nens, els nostres fills adoptius.

A Gaza, mentre aquí ens menjàvem els nostres torrons i celebràvem el nostre cristià Nadal, els Reis Mags estan regalant injustament molts morts, carrers plens de sang i famílies abatudes. El Nadal a Gaza no ha viatjat en rens i camells sinó en bombes i obusos. Als palestins els ha tocat el sorteig del nen també; el del nen mort. Un de cada 4 civils assassinats és un menor.

La Comunitat Internacional no deixa de sorprendre'ns. Ens tenia acostumats al doble joc a Iugoslàvia, a Iraq, al Congo, a Afganistan però no recordo una violació tan flagrant dels Drets Humans com aquesta que està passant amb el seu consentiment. Avui Israel ha atacat dos recintes de l'ONU on han mort prop de 50 persones i ni una sola veu s’ha alçat demanant sancions davant d'aquesta guerra il•legal que impedeix fugir als civils. Aquesta falta de decència que manca d'autoritat moral a qualsevol d'aquests governs, és la flama que justificarà demà a qualsevol per cometre un acte pervers, digues-li Al Qaeda o digues-li OTAN. La ruptura de totes les regles del joc ens posa a tots en el punt de mira i l'acceptació o passivitat per omissió de qualsevol càstig a Israel justifica, sens dubte, que creixin extrems contraris als intents d'acostament de cultures o civilitzacions en un futur proper. Zapatero, en altres temps anomenat "l'Obama europeu", amb la tebiesa del seu discurs dient "amics" als gestors del sionisme internacional, bé s'ha guanyat el pseudònim de “Bambi” per la seva ingenuïtat i covardia.

Als que ens quedem sense llàgrimes aquest Nadal MAI se'ns oblidarà aquest genocidi i sense temor a equivocar-nos cridarem una i altra vegada, cada vegada que tinguem ocasió, ASSASSINS als responsables d'aquesta matança, als executors i als seus còmplices. Van caure Pinochet i altres “dictadors rovellats”; és qüestió de temps el veure asseguts al tribunal de La Haya als líders sionistes i als seus seguidors. Mentre no arribi el moment, tindran de cobrir-se les espatlles cada vegada que surtin del seu il•legítim territori, a qualsevol cantonada podran trobar la nostra indignació expressada de qualsevol manera i qui sap si no en forma d'arrest per crims contra la humanitat.

MANUEL TAPIAL
Cooperant dels camps de refugits palestins de Líban i Síria




5 de gen. 2009

4000 persones a la concentració contra els atacs israelians a Gaza

Unes 4.000 persones ens varem concentrar ahir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar la massacre perpetrada per l'exèrcit israelià a Gaza i per proposar un boicot a l'estat d'Israel i els seus productes. La crida la van fer la Comunitat Palestina de Catalunya i la Plataforma Aturem la Guerra. Les mateixes organitzacions han convocat una MANIFESTACIÓ dissabte vinent que començarà a les 5 de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona.

La concentració va començar amb un minut de silenci en record als 60 nens morts a Gaza. El secretari de la Comunitat Palestina de Catalunya, Àlex Hino, va fer la primera intervenció denunciant que no estem davant d'un conflicte entre Estats sinó davant una política d'extermini deliberat i sistemàtic de neteja ètnica contra el poble palestí, amb la complicitat d'Estats Units i les potències europees. Va denunciar que les fronteres estan tancades privant a la població del més elemental: aliments, medicaments, energia... Després de comparar aquesta política d'extermini col.lectiu amb la del nazisme va demanar que els governs català, espanyol i europeus pressionin les autoritats israelianes perquè renunciïn al règim de l'apartheid al qual tenen sotmesa la població palestina. Hino també va criticar l'ONU per afavorir els interessos israelians, menysprear els palestins i obeir als Estats Units. Seguidament Francesc Tubau, de la Plataforma Aturem la Guerra, va llegir el manifest on es denunciava la massacre provocada per l'exèrcit israelià a Gaza i es va demanar al govern espanyol que detingui el seu comerç d'armes amb Israel i a la Generalitat que suspengui les seves relacions comercials amb Israel.

Durant l'acte es van poder escoltar crits de "Israel assassina", "Visca Palestina" i altres denúncies de la massacre a Gaza, de la complicitat dels diferents governs amb la situació i de recolzament al poble palestí.