26 de febr. 2009

"Erased. Wiped off the map"

Us presentem el tràiler promocional del documental gravat per Alberto Arce en plena massacre a Gaza. Impresionant...

Alberto Arce el publicava ahir al web de 'El mundo' juntament amb un extens text de presentació. N'hem seleccionat aquesta part:

'Borrados del mapa' está construido a partir de las imágenes que filmé empotrado con los civiles, con un chaleco de paramédico, viajando en las ambulancias de la Media Luna Roja. Son las imágenes que filmaba mientras escribía textos para este periódico y, en un diálogo imaginario, me habría gustado que viesen aquellos periodistas que decidieron aceptar empotrarse en la jaula que los israelíes diseñaron para ellos en la frontera.

El documental se compone a partir de las imágenes que Israel quería ocultarle al mundo en un batalla, la de la comunicación, que quienes logramos entrar y permanecer en Gaza hemos logrado ganar en nombre de la buena salud y vigor del periodismo. Llegando, en barco, donde nadie quería que estuviésemos. Nos hemos empotrado con los equipos médicos, en defensa de la libertad de información, mientras se fuerza a decenas de periodistas a trabajar empotrados desde los ejércitos y aceptando sus reglas.

No es sólo el relato del ataque israelí contra la Franja de Gaza, que habla por sí mismo y cada espectador podrá valorar después de verlo. Tiene valor en tanto único testimonio audiovisual de los hechos. Más allá de su calidad como pieza, pendiente de la decisión del público, constituye un ejercicio de defensa de la libertad de expresión e información. Siempre que un gobierno o un ejército traten de ocultar los efectos que sus ataques generan sobre la población civil, un periodista estará presente para molestar, con su libreta y su cámara. Para vencer en nombre de la libertad.

¿He tenido la inmensa suerte de que esta vez, por casualidad, me ha tocado a mí? ¿O me he limitado a aplicar esas viejas reglas del oficio que parecen olvidarse? El emperador está desnudo, y seguimos contándolo como si estuviese vestido. Frente al eterno conflicto palestino-israelí, la ocupación israelí de Palestina, la más larga e ilegal de la historia. El niño que grita y espera. ¿Estaré loco o conseguiré con este trabajo que poco a poco comience a modificarse la narrativa de referencia en torno a Palestina y cómo contar la ocupación y bloqueo a la que se encuentra sometida?


Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.

Més informació al web promocional del documental: www.wipeoffthemap.com

24 de febr. 2009

Israel, culpable de crims contra la humanitat

El Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa de la Missió Diplomàtica Internacional Humanitària RWANDA 1994 ha comunicat a la comunitat internacional la primera sentència internacional contra els crims de la humanitat i el genocidi sobre la infantesa palestina de la Gaza.

Aquest tribunal, compost per 14 fiscals internacionals de drets humans d'11 països (9 d'Amèrica llatina, 1 de l'Àfrica i 1 d'Àsia), denuncia "els crims aberrants i l'avenç sistemàtic de l'infanticidi contra els nens i nenes de la Gaza, per part de l'exèrcit israelià, on ha violat totes les Convencions Humanitàries de Ginebra, totes les Declaracions Internacionals de Drets Humans, i ha usat com a mètode de guerra l'atac sobre la població civil".

La sentència està integrada per les proves dels atacs sobre la població infantil palestina i la violació a les lleis internacionals i de l'Estatut de Roma, amb testimonis de nens i mares, recopilats des de Gaza, acompanyat de les firmes i peticions de milers de persones d'Amèrica Llatina, Espanya i Europa, l'Àfrica i Àsia.

El Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa assenyala que la infantesa palestina a Gaza "ha viscut sota el genocidi de les bombes, de les metralletes, i de la utilització com a escuts humans dels nens per part de l'exèrcit israelià," on hi ha 700.000 nens i nenes "que van ser sotmesos a matances, assassinats, a crims contra la humanitat, al genocidi, al bloqueig humanitari, segrest i a la destrucció de de les seves escoles, de les seves llars, de les seves famílies, de les seves cases".

La condemna recorda un total de 6.600 de morts i ferits durant els 22 dies que ha durat l'operació militar israeliana contra Hamás al territori palestí. Els ferits, ascendeixen 5.320, entre els quals hi ha 1.855 nens i 795 dones. Tenint en compte, també, que uns altres 55.000 palestins han hagut de desplaçar-se de les seves llars pel conflicte. "Suficients proves de la perpetració de les pitjors atrocitats que ha viscut la infantesa palestina a Gaza, un camp de concentració, un camp de matances, on sumen mes de 280 nens morts i mes de mil nens ferits, xifra que augmenta dia a dia, un nou genocidi com el de Bòsnia, el de Rwanda, el de Txetxènia", afirma el Tribunal.

Sergio Tapia, President del Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa: "Si no podem combatre els Crims contra la Humanitat, almenys els denunciem perquè no es cometin en silenci".

20 de febr. 2009

"Rebel.lió a les ones", el nou programa de ràdio de l'associació

Dimecres, 4 de març, arriba "Rebel.lió a les ones" a Ràdio Taradell. Un nou programa que et parlarà d'allò que els altres mitjans no volen tractar. Escolta "Rebel.lió a les ones" cada dimecres a les 19:00h i els diumenges a les 22:00h al 106.7 FM o a l'apartat "en directe" de www.radiotaradell.net. Et presentarem altres vies. T'acostarem a altres realitats. Continuem canviant el ritme del mon...


Escolta la falca promocional del programa:

17 de febr. 2009

El dia de solidaritat amb Gaza a EL9TV

Dilluns passat els mitjans locals van mostrar al seu informatiu el dia de solidaritat amb Gaza que varem celebrar el passat dissabte. Aquí hi ha la notícia d'EL9TV.

video

15 de febr. 2009

Crònica del Dia de solidaritat amb Gaza a Vic

Dissabte passat Vic va ser l’escenari dels actes de solidarització amb Gaza que diverses entitats de Vic varem promoure en motiu de la massacre comesa en aquest territori i perquè no s’oblidi el que encara està passant.

L’activitat començava a les 4 de la tarda amb la lectura d’un manifest en el que es cridava al boicot als productes israelians i on l’organització ens solidaritzàvem amb el poble palestí i el seu legítim dret a la resistència davant l’ocupació. En el manifest s’afirmava com a únic camí per la pau, el reconeixement del dret al retorn dels refugiats, l’acabament de l’ocupació i la compensació a les víctimes, així com també la creació d’un tribunal especial que jutgi per “Crims contra la Humanitat i Genocidi” als alts comandaments militars i representants polítics amb responsabilitat en matances i persecució als territoris ocupats.

Lectura del manifest d'obertura del Dia de Solidaritat amb Gaza

Te solidari durant els actes a la Plaça de la Catedral de Vic


Tot i el fred, desenes de persones van escoltar la lectura de cartes escrites per nens palestins refugiats al Líban que va anar seguida d’un concert del cantautor palestí català Nabil Mansour. Una versió de la cançó “Palestina” de Lluís Llach va captar l’atenció d’espontanis que passaven per la plaça de la catedral. Però el punt àlgid del concert va arribar amb una versió particular de “L’Estaca” que combinava estrofes cantades amb català i àrab. La lectura d’un poema de l’autor palestí Mahmud Darwish titulat “Passaport” va servir per finalitzar els actes a la plaça de la catedral.

Lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban

Concert del cantautor català-palestí Nabil Mansour



Lectura de Poemes de Mahmud Darwish


La pel•lícula “Domicilio privado”, que es va projectar al Centre Comunitari del Remei, va obrir els ulls als espectadors generant preguntes sobre la realitat diària en que viuen els palestins. En la pel•lícula es podia veure com l’exèrcit israelià ocupava la casa d’una família palestina i els obligaven a viure en una habitació mentre ells habitaven la part superior de la casa fent-los servir, així, com a escuts humans. El debat més intens arribava a les 8 de la tarda al Casal Claret amb una xerrada del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic. Ell va situar històricament el conflicte entre Israel i Palestina afirmant que Israel fa 61 anys que fa terrorisme d’estat i que Europa no hi fa res al respecte. Manuel Tapial, membre de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Vic va tancar la xerrada demanant als polítics osonencs que, com a representants de la societat, actuïn des dels ajuntaments presentant mocions condemnatòries a l’Estat d’Israel i amb la crida al boicot dels productes israelians.

Xerrada 'Palestina. 61 anys d'ocupació' a càrrec del Dr. Sami i Manuel Tapial




La part més festiva de la jornada arribava a les 10 de la nit a la Torratxa. Marc Puigdomènech obria el concert solidari cantant temes de protesta. A ell el seguiria el grup Inumazigh, que format per catalans i amazighs, van fer gaudir a la gran quantitat de públic que ballava al ritme de la música amazigha. La diada acabava a altes hores de la matinada amb un punxadiscs.

Tancament del Dia de Solidaritat amb Gaza amb un concert a la Torratxa

Concert del cantautor Marc Puigdomènech


Concert del grup català-amazigh 'Inumazigh'



Des de l’organització volem destacar la interculturalitat en el públic que va assistir als diversos actes. Tot i no haver tingut una afluència massiva de gent, estem molt contents del resultat final. La recaptació econòmica obtinguda al llarg del dia, a través de guardioles solidàries, arriba als 200 euros. Aquests diners es sumaran a la resta de diners recaptats per l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Leganés que a finals de mes de Març enviarà aquests diners a la ONG palestina Health Work Committees que gestiona diversos hospitals de Gaza.

Per veure les fotos publicades a osona.com clica aquí.

14 de febr. 2009

Avui, dia de solidaritat amb Gaza a Vic

ACTES PREVISTOS PER AVUI A VIC:

PLAÇA DE LA CATEDRAL
16:00h – Benvinguda, lectura del manifest i te solidari
16:10h – Lectura de cartes dels nens refugitats
16:30h – Concert de Nabil Mansour, cantautor català-palestí
17:00h – Lectura de poemes de Mahmud Darwish

CENTRE COMUNITARI DEL REMEI
18:00h – Projecció de la pel.lícula palestina “Domicili Privat”

CASAL CLARET
20:00h – Xerrada “Palestina. 61 anys d’ocupació” a càrrec del Dr. Sami Mahmud Abdul Jawad i Manuel Tapial

LA TORRATXA
22:00h – Concert de ‘Marc Puigdomènech’ i ‘Inumazigh’


MANIFEST D'OBERTURA:
La Impunitat d'Israel. Una nova forma de totalitarisme?

Són ja 61 anys d'ocupació, de matances, d'extermini d'un poble. Sabra i Chatila, Yan Junis, Jenin....

Des de l'any 1951, desenes de resolucions de l'ONU han estat reiteradament incomplertes per l'Estat d'Israel sense que s’hagi produït cap sanció, bloqueig ni intervenció militar de forces per la pau.

Amb tristesa, durant el mes passat, vèiem com Gaza patia els atacs més durs dels últims 30 anys sense que, de moment, la Comunitat Internacional hagi resolt cap condemna ni cap sanció a l'Estat d'Israel.

Tot els que hem participat activament en les manifestacions de Barcelona, o a qualsevol altra part del món, ens hem desmuntat en veure com els partits (que en teoria són progressistes i que tenen el poder a la majoria d’aquestes ciutats) censuraven la paraula “Genocidi” fent-la canviar pel terme “massacre” amb la finalitat de no incomodar més del compte a “l’estat amic” i, sens dubte, per no sentir-se còmplices del que, d'alguna manera, estaven recolzant: un Estat terrorista que practica l'Apartheid des de fa 61 anys i que és la continuïtat del sistema colonial dels anys 50.

Ens han mostrat dues cares: la primera, aplaudint unes eleccions lliures i democràtiques a Palestina, resultant implacables pel seu joc net davant dels ulls de milers d'observadors internacionals. I, la segona, censurant el govern (democràticament escollit) per no ser afins a les idees d’occident. Tot això, fa que Europa al complet no tingui cap autoritat moral de donar lliçons de democràcia. Serà la decaiguda de la vella Europa? Estarem davant un nou sistema totalitarista en procés de definició?

Dos anys de bloqueig a Gaza, amb la permissivitat i complaença d'Europa. On és la dignitat política i humana dels nostres polítics?

Perquè som ciutadans. Perquè volem exercir de ciutadans. I perquè tenim la capacitat de decidir. Des d’aquest acte, cridem al boicot a tots els productes d’Israel i, una vegada més, convidem als nostres polítics a trencar qualsevol tipus de relació: econòmica, educativa, militar, o de qualsevol altre tipus, amb Israel. Cridem a la ruptura de relacions amb un estat confessional, racista i que ja fa 61 anys que està practicant un Genocidi calculat, amb la complicitat de EE.UU. i Europa. El manteniment de qualsevol tipus d'acord (sigui d'intercanvi comercial o de qualsevol altre tipus) amb Israel és immoral i fa als governs de la Generalitat , de l'Estat Espanyol i d'Europa còmplices de Genocidi.

Per reafirmar-nos en l’aposta pel Boicot a Israel, només hem de recordar els anys 80 quan a Sud-àfrica, sota règim de l’apartheid, existien ciutadans de diferents categories depenent de la raça. A través de campanyes de boicot a nivell internacional es va aconseguir afeblir l’economia i el règim de l’apartheid fins a fer-lo desaparèixer. Avui, Nelson Mandela, és el referent de tota aquella lluita. Una cosa similar és el que està passant a l’estat d’Israel avui. On, pel fet de no ser jueu, es restringeixen els drets de ciutadania i no es respecten els drets humans

Des de l'organització del “Dia de solidaritat amb Gaza” de Vic volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble palestí i el seu legítim dret a la resistència davant l'ocupació. Des d'aquí, neguem que Israel exerceixi de qualsevol tipus de “legítima defensa” sinó que practica un terrorisme d’estat. Només fa falta veure la Història dels últims anys per adonar-se’n: l’ocupació del Líban, Síria i Palestina. Afirmem també que l'únic camí per a la pau és el reconeixement del dret al retorn dels refugiats, l’acabament de l'ocupació i la compensació a les víctimes, així com també, la creació d'un tribunal especial que jutgi per “Crims contra la Humanitat i Genocidi” a tots els alts comandaments militars i representants polítics amb responsabilitat en matances i persecució als territoris ocupats.

Visca la lluita del poble palestí!!

Avui tots som Palestins!!

12 de febr. 2009

No a la utilització de nens i nenes soldat

Avui és el Dia Internacional contra la Utilització de Nens i Nenes Soldat. A finals del mes passat es va obrir el primer judici al Tribunal Penal Internacional contra Thomas Lubanga (líder d'una facció rebel de la RD del Congo) pel reclutament de nens i nenes soldats. Centenars de nens i nenes van ser segrestats, torturats, violats, obligats a matar i, en molts casos, a morir sense saber què és la infància. Encara queda molt per fer: desenvolupar el marc legal que impedeixi que cap menor més sigui utilitzat com a soldat, pressionar fins a alliberar als que encara segueixen en mans de milícies i grups armats i assegurar que aquests nens i nenes són desmobilitzats i reintegrats a les seves famílies, pobles i col•legis, d'on mai haurien d'haver sortit.


300.000 nens estan obligats a participar en conflictes armats. Milers de nens i nenes de Colòmbia, Sudan, el Congo, Libèria, Afganistan, Sri Lanka, Birmània, Nepal... són testimoni dels abusos que es cometen contra l'infància en aquestes regions de conflicte. Es calcula que hi ha uns 300.000 nens i nenes a tot el món que han estat obligats a agafar les armes. Són reclutats a la força, tant per ampliar els exèrcits regulars com de grups rebels i guerrilles.


Encara que moltes organitzacions civils segueixen el destí d'aquests nens, aquest exèrcit infantil és convertit en part integrant de l’infraestructural militar. En un informe de l'ONG alemanya Plan titulat "A la ombra de la guerra" es desvela que un de cada tres nens soldats és nena. Unes 200.000 nenes viuen a l’ombra d'un conflicte armat.


Uns 26 països tenen a nens dins els seus exèrcits. El país que més ha buscat d'aquesta força és Birmània on es calcula que hi ha uns 100.000 nens i joves menors de 18 anys en el seu exèrcit. Els militars incendien poblats sencers, segresten nens i els obliguen amb violència i drogues a integrar-se a l'exèrcit. Moltes vegades, són capturats quan van cap a l'escola i són obligats a treballar com a guàrdies, missatgers, espies i fins i tot en la lluita armada.


L'any 2012 marcarà el desè aniversari de la promulgació del tractat internacional sobre nens soldats. Al llarg dels pròxims anys la comunitat internacional ha d'honrar la seva promesa de posar fi a la utilització de nens i nenes en els conflictes armats.

Més informació:
http://www.menoressoldado.org
http://www.redhandday.org
http://www.child-soldiers.org/home

Informes:
http://unicornio.freens.org/profpcm-aux/juventud/UnicefNinosSoldado.pdf
http://documentacion.unicef.es/

11 de febr. 2009

Querella criminal contra Pilar Rahola

A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Pau Claris, 160
08071 Barcelona

Els i les sotasignants, preocupats per l'actuació de l'exèrcit israelià des del 27 de desembre fins al 19 de gener de 2009 a Gaza (Palestina), a conseqüència de la qual s'ha produït un total no inferior a 1300 morts i 5000 ferits, la majoria població civil, a més d'un total de 20.000 cases que han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 que també han resultat completament destruïdes.

Els i les sotasignants considerem que aquestes actuacions de l'exèrcit israelià poden ser constitutives de delicte de GENOCIDI contra el poble Palestí, segons el nostre Codi Penal vigent.

Els i les sotasignants, preocupats també pel fet que la Sra. Pilar Rahola i Martínez, mitjançant els seus escrits al diari La Vanguardia, i les seves declaracions al programa de la televisió autonòmica de Catalunya, TV3, utilitza arguments que poden considerar-se delictius pel fet que són una negació de la gravetat dels fets i una justificació de l'actuació de l'exèrcit israelià,

EXPOSEM:

1. La definició de GENOCIDI que estableix l'Article 607 del Codi Penal, així com la de DELICTE DE LESA HUMANITAT tipificat en el 607 bis, s'escau aplicar-los a l'actuació de l'estat d'Israel en la seva invasió de la franja de Gaza des del dia 27 de Desembre de 2008 fins al 19 de Gener de 2009.

2. Per tant, la difusió per qualsevol mitjà de les declaracions verbals o escrites de la Sra. Pilar Rahola i Martínez que neguen o justifiquen els fets que s'han produït durant aquests 22 dies de terror, poden ser objecte de persecució per part de la justícia i castigades amb pena de presó, segons l'article 607.2.

3. Tal com exposem en la documentació que us aportem, cal fer dues reflexions, segons el nostre parer, importants:

a) Davant de les dades que la Història ens mostra, no és difícil veure l'extraordinari paral·lelisme que existeix entre les actuacions de l'estat alemany durant els anys que van des del 1932 fins el 1945, envers diferents grups poblacionals, principalment el jueu, i l'actuació de l'estat d'Israel envers la població palestina. Nosaltres no hi veiem, només, un paral·lelisme, sinó que, fil per randa, l'actuació d'Israel és idèntica a la del govern de l'Alemanya d'aquells anys. Amb un agreujant : Queden poques persones testimonis directes d'aquell Genocidi i, en canvi, aquest Genocidi actual contra el poble palestí s'està produïnt davant dels nostres ulls, davant de tota la humanitat. I això corromp tots els valors que el coneixement del Genocidi perpetrat pel govern d'Alemanya sobre el poble jueu ens havia inculcat. Sembla com si la por dels estats Genocides, els faci coincidir en els mecanismes de repressió.

b) Però els paral·lelismes no s'acaben aquí. Des de l'òptica dels habitants del Ghetto, també hi ha un mimetisme total. Sembla com si les reaccions d'un poble que va viure una situació sense esperança, al Ghetto de Varsovia, els jueus, i ara a Gaza els palestins, estiguin escrites en algun lloc. I ho estan. En les arrels mil·lenàries dels dos pobles, el jueu i el palestí. En la dignitat i l'orgull. En l'instint de supervivència dels pobles. I en aquest punt, estaran per sempre units. Ambdós pobles, davant de les
actuacions d'un estat Genocida, articulen les mateixes solucions d'autodefensa.

Per tant, SOL·LICITEM:

Que aquesta fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL contra la Sra. Pilar Rahola i Martínez.

8 de febr. 2009

Confessions d'un soldat israelià: 'Tractem als palestins com a animals'

Comencen a sorgir, en la societat israeliana les primeres veus contra la guerra. El diumenge, una marxa a Tel Aviv par demanar la fi dels bombardejos a Gaza i al Líban. Avui, una notícia que ha commocionat a l'opinió pública: el sergent Itzik Shabbat va anunciar que es negava a participar en l'ofensiva contra Beirut, "Ho faig per a oposar-me a aquesta bogeria i per a trencar amb la il•lusió que tots estem a favor d'aquesta guerra innecessària basada en mentides", va afirmar aquest jove de 28 anys que viu a Sderot, una ciutat que es trova prop de Gaza en la que solen caure els míssils Qassam de Hamás.

S'acosta l'hora del retorn a Gaza. Apuro les últimes entrevistes a Jerusalem. En un cafè de Jaffa Road, em trobo amb Yehuda Shaul, fundador de l'ONG Breaking the Silence (Trencant el Silenci).


"Tot és una bogeria: l'ocupació, la forma inhumana en que tractem als palestins", em diu. "A Israel entres a l'exèrcit amb 18 anys perquè vols lluitar contra l'enemic del teu país, perquè vols deixar la teva marca en la història, i fas el que et diuen, sense pensar. I allí tot t'ajuda perquè no pensis. Missions per complir, ordres per seguir".


"I no veus als palestins com éssers humans, els veus com animals. Entres a casa seva durant la nit, els despertes, els crides, les dones aquí, els homes allà, i ho esmicoles tot. Són coses que no faries aquí a Israel, però les fas allà. I, per a poder fer-ho, negues la realitat. És l'única manera. Crees entre tu i la realitat un mur de silenci".


"Et poso un altre exemple: si durant la nit trobes un paquet sospitós que pot ser una bomba, crides al primer mohamed que trobes al carrer i li dius que ho obri. Podries cridar a un expert que ho desactivés, trigaria deu minuts a venir, però millor fer que un palestí es jugui la vida, ja que per a tu és el mateix, no el veus com a un ésser humà. Jo feia això amb els meus soldats a Hebron".

"I també a Nablus, quan volia entrar a una casa, si pensava que podia haver-hi una bomba parany, agafava al mohamed de torn i l’obligava que obrís la porta. És part de la rutina de l'exèrcit: utilitzar als palestins com a escuts humans".


"Passa el mateix quan estàs en un check point, els obligues esperar molt més del necessari, de vegades durant hores, i agafes a un palestí a l'atzar (de cada quinze o vint que passen) i li dónes una pallissa perquè la resta tingui por i estigui tranquil. Només així, tu que estàs amb quatre soldats més els domines a ells que són milers".

"I quan entres a Gaza amb el carro de combat i veus un cotxe nou, encara que tinguis espai en la carretera, passes per damunt. I també dispares als tancs d'aigua. Per a fer-los agafar por, perquè et respectin, perquè aquesta és la lògica del que ens ensenyen als soldats israelians".


"A més, ets jove i comences a gaudir d'aquest poder, que la gent faci tot el que els diguis. És com un videojoc. Estàs en un check point enmig de la ruta, tens a vint cotxes esperant, i amb només moure el dit fan el que tu vulguis. Jugues amb ells. Els fas avançar, retrocedir. Els tornes bojos. Tens 18 anys i et sents poderós".

"Tres mesos abans d'abandonar l'exèrcit, dirigia una unitat a Hebron, havia fet una bona carrera, així que tenia temps lliure. Un matí em vaig mirar davant el mirall i vaig comprendre que tot allò era un error i vaig saber que no podria seguir endavant amb la meva vida si no feia alguna cosa. Per això, just quan vaig sortir, al costat dels soldats de la meva unitat, vam muntar una exposició amb les nostres fotos, es deia Portar Hebron a Tel Aviv".


"Va caure com una bomba en la societat. Van venir parlamentaris, periodistes. Van passar set mil persones. Llavors varem crear Breaking the silence, on obrim un espai perquè els soldats expliquin els abusos que cometen sistemàticament. Més de 350 ho han fet. Ara tenim exposicions i vídeos a Europa, a Israel".


"Alguna gent diu que són casos aïllats. Les mares diuen: el meu fill, que està ara en l'exèrcit és bo, no fa aquestes coses, això només ho fan els soldats beduins o els etíops. Però no és cert. Tots les fem, perquè és la lògica de l'ocupació israeliana: atemorir als palestins".


"Els check points no serveixen per a detenir als palestins d'entrar a Israel, és perquè la realitat no entri a Israel. Perquè aquesta és una societat de soldats, tots passem per l'exèrcit tres anys quan som joves i després un mes a l'any. I tots fem això. Per això existeix el mur de silenci, de negació, perquè tots som responsables i no ho volem admetre".

"Ells són les víctimes, nosaltres els victimistes. Però com a victimistes, també paguem un preu. Aquesta és una societat que no s'anima a mirar als ulls a la veritat, als seus propis actes. És una societat, com a conseqüència, moralment malalta".


(Fotografies entregades per soldats israelians a Hernán Zin el juliol de 2006)

Dia de solidaritat amb Gaza, 14 de febrer

Cartell del "Dia de Solidaritat amb Gaza" que es celebrarà el pròxim 14 de febrer a Vic.

7 de febr. 2009

Entrevista a Manuel Tapial

Entrevista a Manuel Tapial sobre l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació". Entrevista realitzada per Ràdio Manlleu.

6 de febr. 2009

Vídeo del boicot al partit Barça - Maccabi

Imatges del boicot en el partit de bàsquet que enfrontava, el dia 5 de febrer, el Barça - Maccabi de Tel Aviv al Palau Blaugrana.

Inauguració de l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació"

Fotos de la inauguració de l'exposició que es pot veure al bar "El Gravat" de Vic fins el dia 28 de febrer.







5 de febr. 2009

El 14 de febrer, Dia de Solidaritat amb Gaza a Vic

El proper dissabte 14 de febrer, degut als últims esdeveniments succeïts a Gaza, diverses entitats de Vic hem preparat un 'Dia de Solidaritat amb Gaza' amb la finalitat de sensivilitzar la població osonenca sobre el conflicte palestino-israelià i per recaptar fons per enviar a hospitals de Gaza. Aquesta és la pogramació:

16:00h - Exposició fotogràfica "Del holocausto judío al genocidio palestino", te solidari i lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban. Lloc: Plaça de la Catedral.

18:00h - Projecció de la pel.lícula "Domicilio privado"; una producció palestina. Lloc: Centre Comunitari del Remei.

20:00h - Xerrada "Palestina. 61 anys d'ocupació" a càrrec del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic i Manuel Tapial, cooperant en els camps de refugiats del Líban. Lloc: Casal Claret.

22:00h - Concert solidari amb el grup català-amazigh "Inumazigh" i el grup "Salsa de pastor". Lloc: Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.

Fins el 28 de febrer: Exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" Lloc: Bar 'El Grabat'.

Organitzen: Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, Centre Islàmic d'Osona, CUP Vic i Casal Manel Viusà.

Col.laboren: Ajuntament de Vic, Casal Claret i Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.

"El mundo en que vivimos", un nou documental de l'Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid

Aquí podeu veure el documental "El mundo en que vivimos" elaborat pels nostres companys de Madrid (amb l'ajuda dels mitjans de comunicació de masses). La pobresa en el món, la guerra d'Iraq, els refugiats palestins, els nens de papa, els banquers, els moviments socials... tots col.locats on es mereixen. Disfruteu del documental!

3 de febr. 2009

Després de la guerra del Líban, l'any 2006

Composició de música i fotos sobre la guerra del Líban de 2006

Es pot criticar Israel sense ser antisemita?

Dins la 'Campanya Catalana de Solidaritat amb Gaza', el passat dissabte 24 de gener va tenir lloc al CCCB de Barcelona una conferència sota el títol 'És possible criticar Israel sense ser antisemita?'. Molt interessant va ser la intervenció de Pedro Brieger, destacat periodista i sociòleg argentí, titular de la càtedra “Sociologia del Pròxim Orient” a la Universitat de Buenos Aires i que va viure molts anys a l’Estat d’Israel. La Plataforma Aturem la Guerra la va gravar i la podeu escoltar aquí:

Conferència

Respostes a preguntes

Si en voleu saber més, aquí deixem una nota de Pedro Brieger:
"el sábado pasado tuvimos al embajador de Israel (Daniel Gazit) y al de Palestina (Farid Suwwan) en mi programa de política internacional que se emite todos los sábados por Canal 7, la televisión pública de Argentina. Lo podés ver en la web de Canal 7. Allí hacés doble click en "entrevistas" y verás las dos.
Por otra parte, en el blog de mi página web podrás encontrar varios artículos sobre la guerra y su trasfondo."

Protesta davant el partit de bàsquet Barça - Maccabi Tel Aviv, dijous 5 de febrer

Després que l’Estat israelià hagi deixat 1.300 morts a Gaza, 400 d’ells nens, el dijous que ve, Maccabi Tel Aviv, el principal equip israelià de bàsquet, jugarà al Palau Blaugrana. Alguns pensaran, 'no podem separar l’esport de la política'? Doncs l’Estat israelià no pensa així. L’any 2006 Israel va matar més de mil persones amb l’atac al Líban. L’any següent, quan Maccabi anava a jugar a Nova York, el Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel va aprofitar l’ocasió per “millorar la imatge del país”, i per “atreure més turistes i animar persones d’origen jueu a immigrar a Israel”, segons la Israel News Agency.

L’Estat d’Israel farà servir el partit del dijous per intentar rentar-se la cara després de la matança a Gaza. Volem que Maccabi perdi el joc de bàsquet al camp. Però també volem que Israel perdi el seu joc d’imatge. Anirem per fer sentir la veu de solidaritat amb el poble palestí, per dir que no oblidem.

S’estan organitzant unes accions pacífiques per mostrar el nostre rebuig a Maccabi, el dijous 5 de febrer a partir de les 20:15h. Està previst que un grup de gent entri al partit per cridar “Visca el Barça, Visca Palestina” i perquè hi hagi més banderes palestines que israelianes. Fora del Palau, hi haurà banderes palestines i la pancarta que va encapçalar la gran manifestació per Palestina del 10 de gener.

El rastre de l'urani empobrit a L'Iraq

Les tropes d'Estats Units i de Regne Unit van utilitzar de nou, l'any 2003, l'urani empobrit en àrees de la ciutat iraquiana de Bàssora. Milers de persones pateixen les seves conseqüències. La cadena Ser ho analitzava en aquest reportatge de María José Agejas.

2 de febr. 2009

Operació Plom Impune

Per a justificar-se, el terrorisme d'Estat fabrica terroristes: sembra odi i collita coartades. Tot indica que aquesta carnisseria de Gaza, que segons els seus autors vol acabar amb els terroristes, assolirà multiplicar-los.

Des de 1948, els palestins viuen condemnats a una humiliació perpètua. No poden ni respirar sense permís. Han perdut la seva pàtria, les seves terres, la seva aigua, la seva llibertat, el seu tot. Ni tan sols tenen dret a triar els seus governants. Quan voten a qui no han de votar, són castigats. Gaza està sent castigada. Es va convertir en una ratera sense sortida, des que Hamas va guanyar netament les eleccions l'any 2006. Una cosa similar havia ocorregut el 1932, quan el Partit Comunista va triomfar en les eleccions d'El Salvador. Banyats en sang, la població d’El Salvador van expiar la seva dolenta conducta i des de llavors van viure sotmesos a dictadures militars. La democràcia és un luxe que no tots mereixen.

Són fills de la impotència els coets casolans que els militants de Hamas, acorralats a Gaza, disparen amb sobre les terres que havien estat palestines i que l'ocupació israeliana va usurpar. I la desesperació, a la riba de la bogeria suïcida, és la mare de les provocacions que neguen el dret a l'existència d'Israel, crits sense cap eficàcia, mentre la molt eficaç guerra d'extermini està negant, des de fa anys, el dret a l'existència de Palestina. Ja poca Palestina queda. Pas a pas, Israel l'està esborrant del mapa.

Els colons envaïxen, i després d'ells els soldats van corregint la frontera. Les bales consagren la despulla, en legítima defensa. No hi ha guerra agressiva que no digui ser guerra defensiva. Hitler va envair Polònia per a evitar que Polònia envaís Alemanya. Bush va envair L'Iraq per a evitar que L'Iraq envaís el món. En cadascuna de les seves guerres defensives, Israel s'ha empassat un altre tros de Palestina i els esmorzars segueixen. L’engoliment es justifica pels títols de propietat que la Bíblia va atorgar, pels dos mil anys de persecució que el poble jueu va sofrir, i pel pànic que generen els palestins a l'aguait.

Israel és el país que mai compleix les recomanacions ni les resolucions de les Nacions Unides, el que mai acata les sentències dels tribunals internacionals, el que es burla de les lleis internacionals, i és també l'únic país que ha legalitzat la tortura de presoners.

Qui li va regalar el dret de negar tots els drets? D'on ve la impunitat amb que Israel està executant la massacre a Gaza? El govern espanyol no hagués pogut bombardejar impunement al País Basc per a acabar amb ETA, ni el govern britànic hagués pogut arrasar Irlanda per a liquidar a l’IRA. Per ventura la tragèdia de l'Holocaust implica una pòlissa d'eterna impunitat? O aquesta llum verda prové de la potència mandatària que té a Israel al més incondicional dels seus vassalls?

L'exèrcit israelià, el més modern i sofisticat del món, sap a qui mata. No mata per error. Mata per horror. Les víctimes civils es diuen danys col•laterals, segons el diccionari d'altres guerres imperials. A Gaza, de cada deu danys col•laterals, tres són nens. I sumen milers els mutilats, víctimes de la tecnologia del trocejament humà, que la indústria militar està assajant reeixidament en aquesta operació de neteja ètnica. I com sempre, sempre el mateix: a Gaza, cent a un. Per cada cent palestins morts, un israelià. Gent perillosa, adverteix l'altre bombardeig, a càrrec dels mitjans massius de manipulació, que ens conviden a creure que una vida israeliana val tant com cent vides palestines. I aquests mitjans també ens conviden a creure que són humanitàries les dues-centes bombes atòmiques d'Israel, i que una potència nuclear cridada Iran va ser la qual va aniquilar Hiroshima i Nagasaki.

La cridada comunitat internacional, existeix? És una mica més que un club de mercaders, banquers i guerrers? És una mica més que el nom artístic que els Estats Units es posen quan fan teatre? Davant la tragèdia de Gaza, la hipocresia mundial es lluïx una vegada més. Com sempre, la indiferència, els discursos buits, les declaracions buides, les declamacions per sobre de tots, les postures ambigües, rendeixen tribut a la sagrada impunitat. Davant la tragèdia de Gaza, els països àrabs es renten les mans. Com sempre. I com sempre, els països europeus es freguen les mans.

La vella Europa, tan capaç de bellesa i de perversitat, vessa alguna que altra llàgrima mentre secretament celebra aquesta jugada mestra. Perquè la cacera de jueus va anar sempre un costum europeu, però des de fa mig segle aquest deute històric està sent cobrada als palestins, que també són semites i que mai van ser, ni són, antisemites. Ells estan pagant, amb sang comptant i sonant, un compte aliè.

Escrit per Eduardo Galeano