17 de nov. 2009

... a l'altra vora

Us deixem un resum audiovisual del que ha estat el viatge als camps de refugiats palestins al Líban. Esperem que així us podeu fer una idea de com hi viuen.

El viatge:


Entrevista a membres de l'associació després del viatge:

El pont a l'altra vora a la XTVL

Durant la primera setmana d'octubre, una delegació de catalans i espanyols varen formar part del "Pont a l'altra vora", una iniciativa que portaria a diversos polítics, activistes, periodistes... al Líban per saber de primera mà les condicions en que viuen els refugiats palestins al Líban. La setmana passada la XTVL va emetre el següent reportatge:



Programa Solidària del 12 de novembre de 2009

28 de set. 2009

Avui marxem al Líban en el "Pont a l'altra vora"

Avui marxem de viatge al Líban amb 25 persones més. Perquè podeu veure el que nosaltres viurem allà hem decidit pujar a internet, i d'una manera ràpida (amb poca qualitat) el borrador del documental "Testigos de su historia" que ja es va poder veure a la inauguració de l'exposició d'il.lustracions "Palestina i Iraq, als ulls de Kalvellido i Azagra". Veureu que hi ha errors ortogràfics, que està en castellà... és un borrador i s'accepten crítiques per a millorar el resultat final! Quan tornem ja el penjarem amb millor qualitat!



Seguiu el viatge a:
www.pontaltravora.wordpress.com
www.puentealaotraorilla.wordpress.com

Joguines creuen el "Pont a l'altra vora"

Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat fan arribar dues caixes de joguines als camps de refugiats palestins del Líban.

Fruit d'una col·laboració entre Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat desenes de nens i nenes dels camps de refugiats palestins del Líban podran disfrutar de joguines. Els membres de l'Associació marxarem carregats amb dues caixes plenes de nines, trencaclosques, peluixos, baldufes, yoyos, pilotes boges, xiulets, contes, estoigs de colors...

Aprofitant que, durant la primera setmana d'octubre, membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat faran un viatge solidari als camps de refugiats palestins del Líban i tenint en compte que un 60% de la població en aquests camps està formada per infants i adolescents, s'ha cregut convenient fer entrega d'aquestes joguines pretenent que desenes de nens i nenes puguin abstreure's de la crua realitat que viuen dia rere dia.

Aquest viatge als camps de refugiats palestins del Líban està inclòs dins la iniciativa 'Pont a l'altra vora' que portarà al Pròxim Orient una caravana de polítics, pensadors, escriptors i activistes catalans i espanyols a conèixer de primera mà la realitat dels camps de refugiats del Líban i Síria.

BLOC DEL VIATGE
Per a l'ocasió, s'ha activat un bloc on les diferents persones que realitzaran el viatge explicaran les experiències viscudes i es podrà seguir la ruta dia a dia:
http://pontalaltravora.wordpress.com (català)
http://puentealaotraorilla.wordpress.com (castellà)

26 de set. 2009

Concentració contra la ocupació de l'Afganistan a Barcelona

Aquest onze de setembre, el govern espanyol ha anunciat l’enviament de 220 soldats més a l’Afganistan.

La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar. No s’està reconstruint l’Afganistan. No s’ha alliberat les dones afganeses. No s’ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents eleccions. L’ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.

Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l’Iraq l’any 2004 s’apliquen avui al cas afganès.

La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar més diners a fins socials.

Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per demanar la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i per expressar el nostre rebuig a l’enviament de més soldats.

No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!


CONCENTRACIÓ
Dilluns, 28 de setembre, 20h
Plaça de Sant Jaume, Barcelona


Ara com sempre, no a la guerra, fora les forces d’ocupació! Tornada immediata de les tropes espanyoles!

No a les guerres pel petroli, no a la destrucció del planeta!

Reconvertim la indústria armamentística en producció d’energies renovables.

Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!

Per la pau, el treball i un món sostenible.

Plataforma Aturem la Guerra
Més informació: www.aturemlaguerra.org
www.facebook.com/aturemlaguerra

Per a qualsevol pregunta, les persones de contacte són:
Francesc Tubau: 660 701 502
Meritxell Bragulat: 678 91 26 30
Roser Palol: 677 48 00 56
David Karvala: 687 66 20 37

21 de set. 2009

Pont a l'altra vora

Entre l'1 i el 8 d'octubre un grup de persones vinculades al món de la cultura, la política i l'activisme pels Drets Humans visitarem els camps de refugiats palestins del Líban en un projecte promogut per la nostra associació. En podeu conèixer més detalls entrant al bloc del projecte. De moment, aquí en teniu el vídeo promocional.

16 de set. 2009

Marxa a Gaza, 1 de gener de 2010

Imagina centenars de milers de manifestants pacifistes internacionals i Palestins encapçalats per Noam Chomsky, Ralph Nader, Diana Buttu, Naomi Klein, Arun Gandhi, George Galloway, i altres prominents opositors al setge. Imagina’ls acostant-se al pas de Erez a la vista dels mitjans de comunicació internacionals, trencant el setge d’una vegada per totes. Això és la Marxa per la Llibertat de Gaza (“Gaza Freedom March”)!

La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas de Erez. Anar amb ells o donar suport a algú altre que vulgui anar-hi. Hi ha el pla d’organitzar durant la tardor, esdeveniments per a aconseguir diners que ajudin a la gent a anar a la Marxa de Gaza.

Aquest grup té molts grups germans, per a permetre a cada grup que tingui un focus local per organitzar-se i per evitar excedir el límit de Facebook de 5.000 missatges als membres del grup. Si us plau uniu-vos al grup de campanya que us vagi millor, segons on residiu. Tots els grups tindran la darrera informació disponible. Si us plau inviteu a totes les vostres amigues i amics a que ho facin així. Aquesta Campanya necessita el suport de centenars de milers de persones arreu del món!

Web de la Campanya: http://gazafreedommarch.org
Canal YouTube de la Campanya: http://www.youtube.com/user/GazaFreedomMarch


Els detalls de la Marxa s’actualitzen a la web de la campanya gazafreedommarch.org. El previst és:
- Abans del diumenge 27 de desembre, la gent es dirigeix al Cairo.
- Diumenge 27 de desembre, trobada de orientació al Cairo a les 7 de la tarda.
- Dilluns 28 de desembre, sortida del Cairo cap a Al-Arish a les 9 del matí; es farà nit a Al-Arish.
- Dimarts 29 de desembre, entrada a Gaza des de la frontera de Rafah.
- Dimecres 30 de desembre. Visita de les zones més devastades durant la invasió Israeliana.
- Dijous 31 de desembre. Trobada amb organitzacions cíviques i líders de comunitats, i trobada de pau a la nit
- Divendres 1 de gener, MARXA DE UNA MILLA PER LA LLIBERTAT
- Dissabte 2 de gener, tornada al Cairo (arribada al Cairo a les 11 de la nit)

Qui ha subscrit la Campanya?
Dotzenes de escriptors importants, juristes, polítics i altres. Podeu veure la llista aquí: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5032

Vols tu o la teva organització subscriure la Campanya?
http://salsa.democracyinaction.org/o/424/t/9750/petition.jsp?petition_KEY=2055
Si t'hi vols involucrar, contacta algú dels delegats o delegades del Comitè de la Campanya: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5034
Si necessites més informació que no estigui disponible en aquest lloc, o a la Web de la Campanya, si us plau envia un correu electrònic a: info@gazafreedommarch.org

Declaració de Objectius i Principis
- Amnistia Internacional ha declarat que el bloqueig de Gaza és una “forma de càstig col·lectiu a la població sencera de Gaza, una flagrant violació de les obligacions de Israel sota la Quarta Convenció de Ginebra.”
- Human Rights Watch ha dit que el bloqueig és “una greu violació de la llei internacional.”
- L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha dit que el poble de Gaza està sent tractat “com animals” i ha fet una crida perquè “s’acabi el setge de Gaza” que està privant a “un milió i mig de persones de lo més necessari per a viure”.
- Una de les principals autoritats del món sobre el tema de Gaza, Sara Roy, de la Universitat de Harvard, ha dit que la conseqüència del setge “és innegablement un patiment massiu, creat principalment per Israel, però amb la complicitat activa de la comunitat internacional, especialment els Estats Units i la Unió Europea.”

La llei és clara. La consciència de la humanitat està sotragada. I malgrat això, el setge de Gaza segueix. El poble de Gaza ha exhortat a la comunitat internacional que vagi més enllà de paraules de condemna. És hora de que nosaltres passem a la acció!
La llarga Marxa cap a la Llibertat
Per commemorar l’aniversari del sagnant assalt de 22 dies de Israel a Gaza, la Coalició Internacional per Acabar l’Assetjament Il·legal de Gaza enviarà contingents de tot el món a Gaza.

El 1 de gener de 2010 farem una marxa conjunta amb el poble de Gaza en una manifestació noviolenta que trenqui l’il·legal bloqueig.

La marxa està inspirada per dècades de resistència noviolenta Palestina, des de l’aixecament de masses popular de la primera Intifada a la de la gent dels pobles de Cisjordània que resisteixen contra el robatori de terres del Mur anexionista Israelià.

Està inspirada pels voluntaris internacionals que han estat al costat dels camperols Palestins recollint les seves collites, pels que han estat als vaixells desafiant el bloqueig de Gaza per mar, i pels conductors dels combois que han entregat ajut humanitari a Gaza.

Està inspirada per Mahatma Gandhi. Gandhi anomenava el seu moviment Satyagraha—Mantén-te en la veritat. Ens mantenim en la veritat de que l’assetjament de Gaza per Israel es il·legal i inhumà. Gandhi deia que la noviolència requereix més coratge i és més efectiva que la violència. Volem provar la veritat de les creences de Gandhi amb els nostres fets.

No tenim por, no ens farem enrere, no deixarem morir a Gaza.

Gandhi deia que el propòsit de la acció noviolenta és “despertar” la consciència de la humanitat. Volem portar la humanitat no solament a deplorar la brutalitat de Israel, sinó a aturar-la activament.

Aquells de nosaltres que residim als Estats Units també ens inspirem en el nostre Moviment pels Drets Civils. Si Israel devalua la vida Palestina llavors —igual que els blancs del Nord varen anar al Sud durant l’Estiu de la Llibertat—nosaltres també devem interposar els nostres cossos per a fer d’escuts pels Palestins contra la brutalitat Israeliana i ser testimonis personals de la inhumanitat a que es veuen sotmesos els Palestins diàriament. Si Israel desafia la llei internacional, llavors —igual que es van enviar “vigilants” federals per a reforçar la llei de la terra contra els “sheriffs” racistes del sud —devem enviar “vigilants” noviolents de tot arreu del món per a reforçar la llei de la comunitat internacional de Gaza.

Nosaltres no prenem partit en la política interna Palestina. Nosaltres fem costat només amb la llei internacional i els drets humans bàsics.
Concebem aquesta marxa com una anella més de la resistència noviolenta al incompliment flagrant de Israel a la llei internacional.
- El setge és il·legal.
- El mur és il·legal.
- Els assentaments i les demolicions de cases són il·legals.
- Els tancaments i els tocs de queda són il·legals.
- Els bloquejos de carretera i els punts de control, “checkpoints” són il·legals. .
- La detenció i la tortura són il·legals.
- La veritat és que si es complís la llei internacional, la ocupació seria insostenible.
- La marxa pot tenir èxit només si desperta la consciència de la humanitat.

Si ens unim fileres de persones amb el poble de Gaza en la marxa per la llibertat i milions més de tot el món vigilen la marxa per Internet, podem trencar el setge sense vessar ni una sola gota de sang.

Si el món sencer està vigilant, Israel no pot parar-nos!

Els pagesos de Palestina creen productes magnífics en condicions adverses i lluiten per exportar-los

Soc on hi ha el que queda del camp d'oliveres de Taysir Sadia Yaseen mirant amunt cap a la tanca de ferro de 12 peus d'alçada. La van aixecar el 2000 quan l'exèrcit israelià, sense avís previ, la va erigir sobre la seva terra, declarant que era part d'una "zona de seguretat". L'assentament israelià protegit per la tanca sembla una ciutat dormitori, com si ho haguessin tret del Show de Truman, només que fortificat al cim d'un turó. L'única carretera només pot ser utilitzada pels colons israelians i prohibida als palestins (...)

Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)

Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".

Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)


No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.

Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.

En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)

La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.

Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.

La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".


Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.

A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.

Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.


Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.

A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.


Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".

Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.

- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.

Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009

Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina

10 de set. 2009

Convocatòria: Per una Diada allunyada de la guerra i el racisme

Divendres 11 de setembre a les 11 del matí a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

La Plataforma Aturem la Guerra, les organitzacions de l'Esquerra Independentista i diverses ONG pro Drets Humans han demanat al govern català que cancel.li l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.

El govern no ha respòs positivament i per això les diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.


1 d’ag. 2009

Donació de 2 mil euros per un casal d'estiu al camp de refugiats Ein El Helweh

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría i el col.lectiu Poesia en Acció fan arribar la seva solidaritat al camp de refugiats Ein El Helweh de Sidón. Aquest donatiu fa possible un casal d'estiu per a nens i nenes d'aquest camp de refugiats.

29 de juny 2009

Visita als camps de refugiats palestins al Líban i Síria

Dimecres, 1 de juliol, un grup de membres de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría marxa cap al Líban i Siria on visitaran diferents camps de refugiats per tal d'analitzar les necessitats exhistents i per poder projectar-hi futurs projectes. El primer serà un campament d'estiu per nens i nenes que es farà al camp de refugiats Ain El-Hilweh del Líban.

Els membres de l'associació marxaran amb un equip de vídeo professional amb la finalitat de realitzar un documental sobre la realitat dels camps de refugiats. Aquest vídeo es presentarà a Vic el proper mes d'ocubre.

Podeu seguir el viatge a través del web de l'associació: culturaipau.vicentitats.cat

El cop d'estat a Hondures requereix sancions i actuacions contundents

Què passa amb Hondures?

El Govern d'Hondures, agafat de la mà de Zelaya, porta desenvolupant des dels últims anys un canvi radical tan en les atencions que té cap al seu poble com en la cessió de poder cap a les organitzacions populars. Però Hondures no sempre ha estat així. Fa dos anys vaig poder comprovar in situ, a San Pedro Sula i a Tegucigalpa, com les organitzacions populars -restes de les antigues guerrilles anticapitalistes dels anys 80- s'havien centrat en ajudar a la creació de cooperatives agràries i cooperatives de transports, des de primers dels 90, integrant als més desafavorits i impulsant així la visibilitat de la pobresa i la formació política d'aquests estrats socials, sempre oblidats.

Podríem pensar que la ja famosa consulta que el president Zelaya ha pretès treure al carrer, ha estat una mera excusa per restablir l'ordre de les oligarquies hondurenyes; oligarquies formades per set famílies que van facilitar als Estats Units, entre els anys 80 i els 90, el poder establir la base militar més gran d'Amèrica Central a Palmerola; en la que, des de l'any 1983, ja han passat més de quaranta mil efectius i en la que resideixen, de manera constant, més de 600 marines. Des d'aquesta base es subministrava material militar a les contres del salvador i Nicaragua així com l'ensinistrament sota les bases de la terrible Escola de les Amèriques.

Per les noticies que ens arriben des d'Amèrica Central, podem senyalar a Telefònica com a còmplice del cop d'estat ja que és l'empresa que gestiona les comunicacions del país i ha accedit a les pressions de la junta militar per tallar les comunicacions fins a nova ordre.

Aquest cop d'Estat, si es consolidés, significaria que aquells que en el continent pensen que la força és més important que la raó, encara compten amb recolzaments importants i ens faria pensar que els intents per democratitzar la regió no serveixen per res.

Que la comunitat internacional hagi ordenat, en el seu conjunt, aquest cop d'estat hauria de materialitzar-se negant-se a mantenir relacions amb el Govern que imposi la junta militar. Confiem que la mateixa contundència que alguns països van mostrar contra les eleccions a Iran (ho cito pel fet de ser l'esdeveniment més recent que va obligar d'alguna manera a la presa de posicions) es manifestin obertament i actuïn conseqüentment retirant ambaixadors i aïllant un Govern il?legítim que ens recorda els temps més foscos d?Amèrica Llatina.

Qualsevol actuació que no signifiqués tal contundència, visibilitzaria una hipocresia i una doble moral notable en altres casos com el palestí o l'iraquià i convidaria als ciutadans que volem un mon basat en l'Estat de Dret a aixecar-nos solidàriament per defensar la justícia i la democràcia a Hondures.

Com recentment ha dit Hugo Chavez, president de Venezuela "... ante esta barbarie declaramos que cualquier abuso, cualquier crimen, cualquier asesinato que los militares fascistas que han secuestrado a Zelaya se atrevan a cometer, no quedará impune...".

Poble d'Hondures sortiu al carrer que estem amb vosaltres!


Declaració de Boston sobre un únic estat

Nasser Aruri, director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts, ens ha fet arribar aquest escrit sobre la Delcaració de Boston sobre un únic estat. Aquí teniu un breu resum sobre la conferència. El text està en anglès.



THE BOSTON DECLARATION ON THE ONE STATE

The first North American conference to discuss a one-state solution in Palestine/Israel took place in Boston on 28-29 March 2009. Building on debates initiated at previous conferences, including those held in Madrid and London in 2007, the conference program broke new ground in its focus on the strategies, logistics, methods, policies and organizational means needed to implement a one- state solution.

Boston is central to contemporary American intellectual and academic life, and has a storied role in American history. The symbolic birthplace of the American struggle for democracy, it offered an ideal venue for a conference dedicated to promoting genuine democracy in Palestine/Israel.

Following detailed discussions of the limitations of the two-state solution, the proceedings offered a rich examination of the context, opportunities, advantages of as well as the difficulties, obstacles, and possible objections to the movement toward a one-state solution. The audience was large, diverse, and enthusiastic, devotedly following the debate and engaging in it via questions and discussion to the extent time allowed.

Research and analysis presented at the conference confirmed the reality that, since the beginning of Israel's occupation of the West Bank, the Gaza Strip and East Jerusalem in 1967, a single state Israel has governed all of historic Palestine. Thus, in effect, a single state already exists. However, the current arrangement is both unjust and unsustainable, affording full political rights only to Israeli Jews (and even among Jews there are considerable differences in access to power and privileges between Ashkenazim and Mizrahim) while denying them to Palestinians.

Currently, no Palestinian enjoys the full spectrum of rights afforded to Jewish Israelis. Palestinians who survived the expulsions attendant on the creation of Israel in 1948, and their descendants, are second-class citizens of Israel and, simply because they are not Jewish, they face systematic and institutionalized forms of discrimination, political marginalization and escalating racially-motivated threats to their well being.

Palestinians who live in the West Bank and Gaza have suffered decades of brutal military occupation; thousands of them have been killed or injured; their homes have been summarily demolished, their lands expropriated, their sources of livelihood destroyed or confiscated, their ability to move around their own territory severely restricted, their access to health care and education curtailed, and their children slowly but inexorably stunted, both physically and emotionally. Meanwhile, the single largest component of the Palestinian people -those in enforced exile or refugee camps in the Arab World- are denied their fundamental human right of return to their homeland, again, simply because they do not happen to be Jewish.

Even were it still feasible, a two-state solution designed to preserve Israel as a Jewish majority state, would fail to adequately address the rights and interests of all Palestinians. Israel would have a permanent warrant to discriminate against its Palestinian citizens, and the rights of Palestinian refugees to return would be effectively annulled by the creation of a Palestinian state scattered throughout the West Bank and loosely connected to Gaza. Indeed, in the unlikely event that Palestinians under occupation -who comprise only a minority of the Palestinian people- could be coerced into compromising away the rights of the majority of their fellow Palestinians, the most that they could hope to receive in turn would be an archipelago of disconnected islands permanently and structurally dominated by Israel.

Only a single state offers a way to protect the rights of Israeli Jews and all the components of the Palestinian people: those inside Israel, who would no longer suffer the stigma of being non-Jews in a state intended for Jews; those under occupation, who would be relieved of its pressures and burdens; and those in exile, who would be able at last to exercise their right of return.

It is increasingly evident that a variety of factors -chief among them Israel's relentless colonization of the West Bank and East Jerusalem- have rendered the two-state solution little more than an ever-receding mirage that entices but never fulfills its promise. It is time to recognize that the re-partition of Palestine into two political entities is neither just nor practical, and has, for decades, been a distraction from work that needs to be done for a just and lasting peace.

Instead of pursuing the two-state solution mirage, conference participants articulated a vision of a country founded on democratic, inclusive and egalitarian principles, and on institutions and practices that comply with international law and universal human rights. The constitution and actual practices of such a state would address the rights and needs of all its citizens.

Conference speakers explored different possible configurations of a single state, including democratic secular and confederal or binational models, and agreed that further study and articulation of the relative advantages of these models is critical.

Conference participants took note of the substantial obstacles facing the implementation of the one-state vision, including the opposition of the majority of Israeli Jews, and some Palestinians as well-including PA and PLO officials who command vital resources and monopolize many of the institutions intended to serve the Palestinian people. The 'international consensus' in support of the two-state solution will be difficult to challenge while the Palestinian leaderships in the occupied territories either pursue negotiations toward two states or promote resistance without strategies to achieve full Palestinian rights. Revitalizing and democratizing the PLO, and making it accountable to the needs of the entire Palestinian people, thus looms as a priority for Palestinians. A vision is needed that transcends the existing falsely 'realistic' options and offers something new to both Palestinians and Israeli Jews, inviting both to accept justice and democracy as the keys to lasting peace.

And even though there are undoubtedly challenges ahead, the conference also took note of the one-state movement?s substantial assets: the steadfastness of the Palestinian people in their quest for justice, peace, and equal rights; the small but growing number of Israeli Jews determined to find a way to live democratically and in mutual respect with Palestinians; the struggle for legitimacy in which universal principles of justice and democracy are beginning to turn the tide against narrow chauvinism and worn-out exclusivism; and an international solidarity movement that has responded to the call for justice by supporting boycotts, divestment, and sanctions against Israel to force its compliance with international law. Most of all, conference participants upheld the one-state vision as the only idea with the requisite moral clarity and power to transcend the current contours of the conflict, and to bring a just and therefore lasting peace to the region.


NASSER ARURI
Conseller i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts i director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston

Crònica de la 10a Marató de Poesia en Acció

De la mà del col.lectiu de professors Poesia en Acció, es va presentar el passat 20 de juny a l'Ateneu Barcelonès del carrer Canuda l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Catalunya. L'activitat, una marató de poesia amb la finalitat de recaptar fons per un projecte que executarà la nostra associació en els camps de refugiats palestins del Líban, va comptar amb la presència de més de mil persones en tot el dia. Els nens que havien participat en el concurs de poesia solidària, desenvolupat en col.legis i instituts, van llegir les creacions premiades acompanyats dels seus familiars i professors, poetes catalans ja consagrats, músics, ballaries, etc.

La nostra organització va ser protagonista per moments. A primera hora del matí varem estar presentats al públic a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès. Allà varem tenir la oportunitat de celebrar el Día del Refugiat donant veu a la situació dels palestins al Líban, parlant de les condicions de vida i les limitacions que pateixen, explicant on es destinaria la recaptació de la venta de llibres i de les petites donacions que rebessim durant el día i agraïnt el recolzament del col.lectiu Poesia en Acció per pensar en nosaltres i en els palestins, a tal dia com el dissabte.

El nostre petit estand no va deixar de rebre visites preguntant per informació sobre els refugiats i varem aconseguir vendre la meitat dels productes de manufactura palestina que omplien la nostra taula.

A la tarda, varem col.laborar amb l'organització en la recollida del menjar que diferents restaurants havien donat per recaptar fons pel nostre projecte. Una taula plena de diversos i sucosos plats confirmava l'èxit d'aquesta iniciativa. Varem rebre la visita dels companys de Rubí Solidari, de Jordi Pedret (diputat del PSC al Parlament espanyol i Coordinador de l'Intergrup per Palestina del Congrés dels Diputats), de Lídia Santos (diputada del PSC al Parlament de Catalunya i secretària primera del Parlament) i del dibuixant i amic Carlos Azagra. Durant tot el dia, la nostra associació va mostrar l'exposició de dibuixos 'Palestina i Irak als ulls de Kalvellido i Azagra', tan en la sala d'actes com al Jardí Romàntic de l'Ateneu, tenint una notable acollida. Varem projectar un documental sobre el camp de refugiats Ain El-Hilweh, camp on va destinada la recaptació d'aquesta activitat i que servirà per realitzar un casal d'estiu pels més petits.

Sens dubte, el treball que el col.lectiu de professors Poesia en Acció realitza en els centres d'ensenyament, segons varem poder comprobar, és imprescindible: per l'educació en valors que suposa, per la implicació que han aconseguit no només d'alumnes sinó que també de participants altruistes, per la xarxa de voluntaris que movilitzen i, sobre tot, per mantenir l'esperança de que existeix un món millor.

Així ho varem veure i així ho varem viure.










+ fotos aquí

20 de juny: Dia del Refugiat

S'acosta el Dia del Refugiat i la situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de milers de colombians -més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura-, d'iraquians -més de 4 milions; dels que només dos milions son reconeguts com a tals- o de palestins -dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van néixer entre 1948 i 1967.

No cal dir que ningú tria abandonar el seu lloc d'origen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre país, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars per buscar una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen. Aquest és el cas dels més de 400 mil refugiats palestins que hi ha al Líban on el Govern libanès els ha prohibit exercir més de 70 professions i els està mantinguent en espais envoltats de murs i filats des de fa 61 anys en un estat de 'stand by' fins que es resolgui la situació. La nostra Associació treballa en aquests camps de refugiats. Son camps com el d'Ain El Hilweh de Sidó on s'aglutinen més de 80 mil refugiats, dels que un 64% son nens i joves sense futur, condemnats a l'ostracisme i a viure de la solidaritat internacional practicada per organitzacions com la nostra que ajuden a les xarxes de salut que ells mateixos han aconseguit construir i a les xarxes de voluntariat que, davant de tanta adversitat, han aixecat i, sobre tot, donant-los veu i reivindicant conjuntament el seu legítim dret de retorn avalat per la resolució 194 de les Nacions Unides de 1949. Són més de 60 anys esperant. Amb la nostra i la vostra ajuda, podem evitar que aquest conflicte duri 60 anys més.

Ja no ens són estranys noms com Yamila, Siham, Moustafa, Ahmed, Ammer, Nabil, Sahinash, Josep, Carlos, Joan, Mireia, Laura, Rosa o Lluís. Aquests noms només son denominatius de vides anònimes -algunes d?elles plenes de patiment-; els represaliats d'avui i els represaliats d'ahir. Primer ens varem aprendre els seus noms, després varem veure com vivien, més tard ens varem indignar i, seguidament, varem passar a l'acció. Un procés que qualsevol amb un mínim de sensibilitat passaria sense problemes.

Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.

Participar és una manera d'aprendre col.lectivament. És per això que diàriament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa (o semblant) situació.

Visca la Solidaritat Internacional!

18 de juny 2009

Participació a la 10a Marató Poesia en Acció

El dissabte 20 de juny tindrà lloc a Barcelona la 10a MARATÓ POESIA EN ACCIÓ, una jornada lúdica i de reflexió en què hi participaran una cinquantena d'escoles vingudes de Catalunya.



Es tracta d'una marató d'11 hores en la que es podrà veure un recital poètic solidari juntament amb els alumnes guardonats amb el X Premi de Poesia en Acció. Al llarg de la jornada s'aniran succeint actuacions musicals i d'arts escèniques, així com un dinar multicultural. L'Associació Cultura Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, convidada pel col.lectiu Poesia en Acció, projectarà un breu documental sobre el camp de refugiats Ein El-Hilewh i tindrà, durant tot el dia, un estand informatiu on es facilitarà informació de primera mà sobre la situació dels refugiats al Líban. En el mateix estand, s'hi podran adquirir productes elaborats, per col.lectius de dones, dins dels camps de refugiats. Val la pena destacar, també, l'exposició de dibuixos "Palestina i Iraq. Una visió de Kalvellido i Azagra" amb quadres repartits pel Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès.

Els beneficis que s'obtinguin d'aquest acte aniran destinats a un projecte que l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría portarà a terme al camp de refugiats palestins Ein El-Hilweh del Líban. Es tracta d'un casal d'estiu destinat a nens i joves refugiats dins d'aquest camp.

Prop de cent mil persones s'aglutinen en un quilòmetre quadrat situat en els afores de la ciutat de Sidón, al sud del Líban. El camp es troba rodejat per un mur que impedeix la lliure entrada i sortida dels habitants, obligats a haver de transitar pels quatre accessos que controla l'exèrcit libanès; patint així contínues humiliacions. Més del 60% dels habitants del camp de refugiats Ein El-Hilweh són nens i joves que tenen la seva infància condicionada d'una banda, per les limitacions que el propi camp de refugiats té (sanitat, educació, seguretat...) i de l'altra, per les limitacions que el govern libanès imposa als refugiats (dificultat d'accés al mercat laboral, militarització de la zona...).

11 de juny 2009

Informe sobre les violacions israelianes

Des de la Delegació general de Palestina ens arriba un informe de violacions israelianes al Full de Ruta des de la Conferència de Anàpolis. L'informe mostra que durant aquests 18 mesos Israel:

- Ha continuat l'expansió d'assentaments a tot el territori palestí ocupat.
- Ha continuat la construcció del Mur en terra ocupada palestina (57% dels 723 quilòmetres planejats pel Mur han estat finalitzats).
- Ha continuat la violència contra palestins obtenint com a resultat la mort de més de 1.786 persones i 8.099 ferits.
- Ha continuat el tancament de les institucions palestines en el Jerusalem Oriental ocupat.

Per llegir l'informe complet cliqueu aquí

Testimoni d'un iraquià refugiat, en Yaroub Akram Alí

Durant el mes de maig, varem poder assistir a una conferència que en Yaroub va donar a la UVic organitzada per la nostra Associació. Avui, podem recordar les seves vivències en la ocupació d'Iraq a través del seu testimoni recullit a la revista El Viejo Topo. Podeu consultar-lo clicant aquí.

18 de maig 2009

Èxit d'assistència a la conferència sobre Iraq

Més de 60 persones varen assistir diumenge passat a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic per escoltar la conferència que Yaroub Akram Alí havia vingut a donar sota el títol 'Democràcia a l'Iraq: entre el mite i la ficció'. La conferència va començar amb un breu resum sobre el conflicte a Iraq que va fer Manuel Tapial, membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría. En Yaroub va començar la conferència explicant com va viure ell la ocupació d'Iraq, va descriure els seus dies de presó veient a companys que morien per les tortures i va explicar que va haver de marxar del seu país degut a les amenaces de mort que rebia a diari. Després d'això, es va obrir un torn de preguntes on el públic assistent va col•laborar activament amb preguntes sobre l'Iraq de Sadam, l'Iraq actual i el futur que li espera a aquest país. Durant una hora i mitja varem poder escoltar de primera mà el que, moltes vegades, no expliquen els mitjans de comunicació: la dura vida d'un refugiat iraquià.







Us adjuntem l'entrevista feta en els matins de TV3 a Yaroub Akram Alí:

14 de maig 2009

No al desnonament del Casal Manel Viusà de Vic!

Els membres del casal independentista de Vic han estat cridats a judici i han organitzat un concert de protesta. Serà aquest divendres, dia 15 de maig, al Casal independentista Manel Viusà per dir "no al desnonament" del local. El concert es farà de les 11 del vespre al mateix local, amb el grup de Roda de Ter Ressak'a'ska.
El jutge ha iniciat els tràmits per desnonar el casal Manel Viusà de Vic i ha cridat a judici als membres del casal, aquest dijous al matí. L’Ajuntament ha instat als propietaris a pintar la façana amb un dels colors del casc antic, tal com marca la llei (ara és de color negre). El procurador diu que no poden fer res perquè el local està “ocupat”. Els membres del casal independentista ho neguen.

12 de maig 2009

Entrevista sobre Iraq

El cap de setmana passat va començar el Festival Interpueblos que es celebra cada any al sud de Madrid i que tracta els conflictes a Palestina i Iraq fent un anàlisi de la situació actual i conscienciant a la població d'aquí sobre els refugiats i la vida dins els camps. Ahir van entrevistar al nostre company Manuel Tapial a RNE5 juntament amb Pedro Rojo i Yaroub Akram Alí. Recordar-vos que en Yaroub estarà aquest diumenge a la Vic fent una conferència sobre Iraq. Aquí podeu escoltar la gravació. La qualitat de l'àudio no és massa bona, intentarem solucionar-ho en les següents hores.

4 de maig 2009

Conferència, projecció i sopar sobre Iraq

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, amb el suport de l'Ajuntament de Vic, ha programat una conferència amb el títol 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció' que serà a càrrec de Yaroub Akram Alí. La conferència es farà el proper 17 de maig a les 7 de la tarda a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic (Torre dels Frares). La conferència comptarà, també, amb la interpretació amb Llengua dels Signes Catalana.



El dia anterior a la conferència, el dissabte al vespre al Casal Boira Baixa de Manlleu hi haurà un sopar de benvinguda a en Yaroub. L'acte començarà a les 9 del vespre amb la projecció del documental 'Iraq: historias de mujeres' i vindrà seguit d'un sopar que valdrà 5 euros. Si vols venir al sopar, envia'ns un e-mail a: culturaipau@gmail.com.

24 d’abr. 2009

Documentals sobre Palestina

Avui, des del bloc de la nostra associació, us volem recomanar el web de Mapasonor. Una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l'educació per la pau, les cultures d'arrel o l'avantguarda en l'art treballant des d'una filosofia associativa i donant suport a activitats d'associacions que comparteixen els seus objectius.

Us recomanem la sèrie '48'. Aquest és un projecte on s'observa la vida quotidiana de la població palestina sota la ocupació israeliana a través dels propis testimonis. '48'està concebuda como una sèrie de documentals de set capítols que poden veure de forma independent però que, a la vegada, mantenen una estructura global ja que cada capítol se centra en un tema dins d’un tot. Per veure la sèrie cliqueu aquí.

21 d’abr. 2009

Concert d'homenatge a Haydée Santamaría

Us volem recomenar un concert que es farà aquest dissabte. Us el recomanem perquè és un concert en homenatge a Haydée Santamaría. El concert serà a càrrec de la cantant cubana Liuva Maria Hevia. El concert serà a 2/4 de 10 de la nit a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat.

20 d’abr. 2009

Conferència 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció'

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría amb el suport de l'Ajuntament de Vic ha programat una conferència amb el títol 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció' que serà a càrrec de Yaroub Akram Alí. La conferència es farà el proper 17 de maig a les 7 de la tarda a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic (Torre dels Frares). La conferència comptarà, també, amb la interpretació amb Llengua dels Signes Catalana.

16 d’abr. 2009

Rebel.lió a les ones 15.04.2009

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 15 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries i cinematogràfiques, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem als organitzadors de la 3a Gran Festa de la Cultura Popular que es celebra a Vic aquest cap de setmana.

Proper programa: dimecres 22 d'abril.

15 d’abr. 2009

Entrevista sobre el Festival Interpueblos que es celebrarà a Madrid durant el mes de Maig

Durant el mes de maig, l'associació germana de Madrid ha preparat un festival que pretén sensivilitzar a la població sobre el tema dels refugiats i els conflictes bèl.lics. Aquí teniu una entrevista feta a un dels membres d'aquesta organització.

14 d’abr. 2009

Rebel.lio a les ones 08.04.2009

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 8 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem a Javier Couso, en el sisè aniversari de la mort del seu germà Jose Couso, càmera de Tele5 assassinat a Iraq per les tropes nord-americanes.

Proper programa: dimecres 15 d'abril.

9 d’abr. 2009

MANIFEST DE SUPORT A LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL

Les organitzacions socials, grups de solidaritat, ONG de desenvolupament i associacions de drets humans, així com les persones de l’àmbit acadèmic i jurídic, enumerades a sota:

AFIRMEM el nostre suport a la decisió adoptada el passat dia 29 de gener pel Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de l’Audiència Nacional d’Espanya, d’admetre a tràmit la querella criminal interposada contra set alts oficials de l’Exèrcit Israelià, incloent a l’exMinistre de defensa israeliana Benjamin Ben Eliezer i el llavors Comandant de les Forces Aèries Israelianes Donen Halutz. El fet denunciat és el llançament d’una bomba d’una tona contra l’habitatge d’un dirigent de l’Hamas, matant a més a més a 14 civils palestins – la majoria d’ells bebès, nens i nenes-, ferint a altres 150 persones, 78 d’elles amb ferides greus i molt greus, i destruint totalment vuit cases i parcialment altres 30 cases.

EXPRESSEM la nostra perplexitat davant la petició presentada pel Fiscal Pedro Martínez Torrijos davant l’Audiència Nacional perquè aquesta arxivés la dita querella, al•legant que el cas està sent investigat a Israel. Com esmenta el text de la querella, resulta difícil admetre els arguments de proporcionalitat i distinció adduïts pel Tribunal Suprem Israelià en una sentència emesa respecte a la política d’assassinats selectius. La suspensió reiterada de la investigació sol•licitada pel moviment israelià Yesh Gvul en relació a l’afer objecte de la querella, va motivar la presentació i admissió d’aquesta per l’Audiència Nacional espanyola. L’advocat encarregat de la querella, com esmenta aquest periòdic, denuncia que la decisió de la Fiscalia ignora la legalitat espanyola per satisfer al Govern israelià, ja que la comissió d’investigació a Israel, té un caràcter administratiu i no judicial. Per tant, no pot ser considerada com una investigació oberta.

CONFIEM que la persecució dels crims de guerra, lesa humanitat, genocidi i altres crims perpetrats contra la humanitat en el seu conjunt, pot acabar amb la impunitat en el món. Per això, i en resposta a les amenaces professades en contra seu, fem aquest pronunciament públic en defensa del principi i exercici de la jurisdicció universal contra aquest i tots els altres crims de guerra que no puguin ser perseguits al territori on s’hagin comès.

TAMBÉ RECORDEM que en qualitat de país signant dels Convenis de Ginebra de 1949 sobre Dret Internacional Humanitari i del Protocol Addicional I als dits Convenis, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, Espanya té l’obligació de mantenir intacte en la seva legislació el principi de jurisdicció universal per jutjar els responsables de la comissió de crims de guerra. Per això, considerem que qualsevol modificació legal que tingui com a conseqüència limitar els drets de les víctimes i les obligacions de l’Estat haurà de ser considerada un retrocés en l’exercici de la justícia i un encobriment dels crims tipificats pel Dret internacional.

SIGNEN AQUEST MANIFEST:

ACAT - Catalunya/España (Acció dels Cristians per l’ Abolició de la Tortura), ACSUR - Las Segovias, Al Quds Málaga, Alberto Arce, director de documentales y activista por Palestina, Alberto San Juan Guijarro, actor, Alfons Aragoneses, investigador y profesor en la Universidad Pompeu Fabra, Alliance for Freedom and Dignity de España, Antonio Fernández Tomás, catedrático de Derecho Internacional Público en la UCLM, Asociación Andaluza por la Solidaridad y por la Paz – ASPA, Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría, Asociación de Solidaridad de los trabajadores y trabajadoras de los países empobrecidos, Sotermun, Asociación Elcàlam - Comité de defensa de los derechos humanos en el Magreb, Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos - AEDIDH, Asociación Hispano Palestina Jerusalén, Asociación para las Naciones Unidas en España - ANUE, Asociación Paz con Dignidad, Asociación Pro Derechos humanos de España - APDHE, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Associació Catalana per la Pau, Associacio Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Catalunya, ATTAC España, Boti García Rodrigo (activista LGTB), Carlo Frabetti. Escritor, matemático y guionista, Carlos Fernández Liria. Profesor de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Taibo, Profesor de la Universidad Autónoma de Madrid, Carmen Pérez González, Profesora de Derecho Internacional Público, Univ. Carlos III Madrid, Carmen Ruiz Bravo, Arabista y Catedrática jubilada de la UAM, Comisión Española de Ayuda al refugiado - CEAR, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe - CSCA, Consell de la Joventut de Barcelona, Ecologistas en acción, Elisa Garzón, actriz, Federación de Asociaciones para la Promoción y la Defensa de los Derechos Humanos-España, Fernando Álvarez Uría, sociólogo Profesor de la Universidad Complutense, Ferran Izquierdo Brichs. Profesor de Relaciones Internacionales, Universidad Autónoma de Barcelona, Foro Ciudadano de la Región de Murcia, Francisco Jarauta, Filósofo, François Houtart, Profesor Emérito Universidad de Lovaina, Bélgica, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Grupo de ONG por Palestina, Ignacio Álvarez Ossorio, Profesor del Área de Estudios árabes e islámicos, Universidad de Alicante, Iniciativa per Catalunya -Verds, Institut de Drets Humans de Catalunya, Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria IECAH, International Jewish Antizionist Network - IJAN, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida - IU, Jaime Pastor Verdú profesor de Ciencia Política de la UNED, Javier Chinchón Álvarez, Profesor de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales. Universitat Illes Balears, Javier Corcuera Andrino (director de cine), Joan Josep Nuet, Senador de IU por Catalunya, Jorge Montes (historiador), José Manuel Martín Medem, periodista, Josefa Martín Ramírez, Juan Diego Botto, actor, Julia Varela, socióloga, Profesora de la Universidad Complutense, Justicia y Paz, Laura Camargo Fernández (Profesora Universitat de les Illes Balears), Lidia Fernández Montes, Lidón Soriano Segarra (Profesora Universidad Camilo José Cela. Madrid), Lucía Álvarez, actriz, Lucia Mazarrasa Alvear, activista y trabajadora del sector de Salud, Luz Gómez García, profesora de Estudios Árabes e islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid, Mairena Solidaria de Sevilla, Manuel Muriel, Margalida Capellà, (Profesora de Derecho Internacional Público en la Universitat de les Illes Balears), Maria Jesús Miranda López (Esker Alternatiboa), Maria Jose Lera, Profesora Titular Universidad de Sevilla, premio Clara Campoamor 2009, Mercè Adrové, Miquel Àngel Llauger, Diputado por el Parlament de les Illes Balears, Movimiento por la Paz - MPDL, Mujeres por la Paz y Acción Solidaria con Palestina, Najaty S. Jabary, Palestinarekin Elkartasuna, Pamplona - Iruña, Partido Comunista de España - PCE, Pedro Martínez Montavez, Catedrático Emérito de la Universidad Autónoma de Madrid, Pierre Galand, Presidente del European Co-ordinating Committee of NGOs on the Question of Palestine - ECCP, Pilar Bardem, actriz, Pilar Salamanca, Plataforma de Solidaridad con Palestina de Sevilla, Plataforma Solidaria con Palestina - Valladolid, Rafael Escudero Alday, Profesor Titular de Derecho, Universidad Carlos III de Madrid, Red de Jóvenes Palestinos, Rosa Regás, Escritora, Santiago Alba Rico, escritor y filósofo, Servei Civil Internacional - Catalunya, Sodepau, Sodepaz - Valladolid, Sodepaz, Taula per Palestina, Illes Balears, Teresa Aranguren, periodista, Unión Sindical Obrera - USO, Willy Meyer Pleite, eurodiputado de Izquierda Unida, Xarxa d’Enllaç amb Palestina,

6 d’abr. 2009

Rebel.lió a les ones 01.04.2009

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 1 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Sara López, membre de l'Assamblea de Nodo 50, ens parla del portal d'allotjament de pàgines web de caire alternatiu.
Proper programa: dimecres 8 d'abril.

28 de març 2009

Trailer VI Festival Interpueblos 2009

Els nostres amics de l'associació de Madrid ja tenen apunt el VI Festival Interpueblos que es celebrarà durant el mes de maig a Madrid. Descobreix el que han preparat per l'edició d'aquest any en el vídeo que pots veure a continuació. Per informació més detallada entra a www.festivalinterpueblos.org o a www.culturaypaz.org.

26 de març 2009

Rebel.lió a les ones 25.03.2009

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 25 de març de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Georgina, una alumna de la UB que el dimecres de la setmana passada va patir agressions per part dels Mossos d'Esquadra en la manifestació de Barcelona, ens explica el que ella va viure i com han actuat ella i altres estudiants després.
Proper programa: dimecres 1 d'abril.

24 de març 2009

Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 25 de març

El proper dimecres 25 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb una estudiant de la UB que, tot i no formar part del grup de manifestants contra el desallotjament de la UB, li va tocar el rebre en la brutal esbatussada dels Mossos d'Esquadra. Coneixarem de primera mà el que es va viure el passat dimecres pels carrers de Barcelona.

Vídeo on es mostren les agressions comeses pels Mossos d'Esquadra, el dimecres passat davant de la Universitat de Barcelona.

20 de març 2009

Vaga general i mobilitzacions el dijous 26 de març

Els antiBolonya anuncien una multitudinària vaga general per dijous vinent després de la brutalitat policial contra els estudiants a plaça Universitat.

El portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Xavi Monge, ha convocat pel pròxim dijous 26 de març una 'vaga general' que ha de ser multitudinària i ha demanat a totes les universitats 'que s'hi sumin'. Per aquest mateix dia també s'estan preparant 'mobilitzacions' que pretenen evidenciar 'que si el que volen amb la brutalitat policial és que ens quedem a casa tancats, ho porten clar'. Entitats catalanes defensores dels drets humans, com el Col·legi d'Advocats de Barcelona o SOS-Racisme, s'han sumat a la convocatòria del SEPC per denunciar les accions policials d'aquest dimecres contra estudiants i periodistes 'clarament identificats'.

El SEPC ha convocat, en resposta a la 'brutalitat' de les càrregues policials que van tenir lloc a plaça Universitat, al Departament d'Innovació, Universitats i Empreses i a la Via Laietana al llarg del dimecres, una vaga general d'estudiants universitaris. Xavier Monge també ha explicat que ja s'estan preparant les mobilitzacions que es duran a terme durant la jornada de protesta.

Prou agressions!

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría es suma al següent manifest contra l'actuació dels mossos del dia 18 de març.

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col•legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denuncia per l’actuació dels mossos en relació als següents

FETS:
A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la contundència de l’actuació policial.
S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Cal destacar que entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.

Per tot això, CONSIDEREM QUE:
Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:

•Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.
Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:
• Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.
• Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.
• Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.
• Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.
• Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.
• Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .

En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.

Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:

• Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.

Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:
1. Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.

2. Que s’apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.

3. Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.


Barcelona, 19 de març del 2009.

Interessant article publicat al diari Público

"Teníamos que matar a cualquiera, todos en Gaza son considerados terroristas"

El diario Haaretz publica este jueves los testimonios de algunos soldados israelíes que participaron en la última invasión de Gaza, sacando a la luz cómo iban matando a civiles palestinos sin que estos supusieran niguna amenaza para ellos o cómo destrozaban sus casas sin sentido alguno. Durante el transcurso de la operación Plomo fundido, la Comunidad Internacional acusó a Israel de utilizar una fuerza desmedida contra la población de la franja y son muchas las voces que llaman a juzgar al país por crímenes de guerra. Estos testimonios son una prueba más de que Israel no luchaba sólo contra el lanzamiento de cohetes por parte de Hamás.

En el primer número de una serie de conversaciones con los militares que estuvieron en Gaza que serán publicadas a lo largo del fin de semana, Haaretz destaca el testimonio de un líder de un escuadrón de infantería que narra el asesinato de una familia "por error". "Había una casa con toda la familia entera dentro, los llevamos a una habitación. Más tarde, salimos de la casa y entró otro comandante con la orden de desalojar a la familia para montar un puesto de vigilancia desde allí".

"La vida de los palestinos vale mucho menos que la de nuestros soldados"
"Dejó a la familia irse y les dijo que salieran por la derecha. La madre y sus dos hijos no entendieron lo que les decía y se fueron por la izquierda, pero el francotirador que estaba apostado en el tejado no había recibido la orden de dejarlos irse, e hizo lo que se supone que tenía que hacer", dice el oficial al diario.

"No creo que se sintiera mal, porque por la información que tenía, estaba haciendo lo que se le había ordenado que hiciera", prosigue. "Por lo que hablaba con mis hombres, la vida de los palestinos son mucho menos importantes que las de nuestros soldados".

Ética y guerra
Otro oficial explica al periódico la muerte de una anciana que caminaba a 100 metros de una casa tomada por los militares. Según su declaración, había discutido con los mandos algunas órdenes demasiado permisivas. Esas órdenes dejaban a los soldados desalojar las casas a su antojo y disparar contra sin avisar antes a los residentes. "Teníamos que matar a cualquiera. Todos allí son considerados terroristas".

Ni siquiera los mandos veían la necesidad de hacer lo que se hizo, "pero ninguno de ellos diría nada en contra", añade. "Pintar en las paredes 'muerte a los árabes', coger todas las fotos de familia y escupir sobre ellas, sólo porque puedes... Creo que esto es lo más importante: entender hasta qué punto ha caído la ética del Ejército. Es de lo que más me voy a acordar", termina.

Investigación abierta
Entre los soldados que cita el diario figuran pilotos de combate y soldados de infantería, y sus testimonios se contradicen con la postura oficial del Ejército israelí de que sus fuerzas siguieron un alto comportamiento moral durante la operación. El jefe del servicio jurídico del Ejército israelí, Avijai Mendelblit, ha ordenado abrir a la Policía Militar una investigación sobre las circunstancias de los sucesos relatados por los soldados, que considera "erróneos" e "inaceptables" para las Fuerzas Armadas de Israel.

17 de març 2009

Rebel·lió a les ones 18.03.2009

Programa que s'emetrà per Ràdio Taradell demà, 18 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. AcabInteressant entrevista a Enric Duran. Programa gravat avui a les 18.00h de la tarda.
Proper programa: dimecres 25 de març.

Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 18 de març

El proper dimecres 18 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb Enric Duran, l'activista que va expropiar 492 mil euros a 39 bancs i que ha tornat amb una nova publicació que marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.

Vídeo de la campanya "Podem viure sense capitalisme":

12 de març 2009

Rebel·lió a les ones 11.03.2009

Programa emès per Ràdio Taradell l'11 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. Acabarem el programa amb una tertúlia sobre el polèmic projecte d'aeroport a Taradell que finalment no es farà. Per llegir l'editorial, la secció imaginària i les recomanacions entra al bloc del programa: www.onesrebels.blogspot.com. Proper programa: dimecres 18 de març.

Finalment, Taradell diu no a l'aeroport

Taradell no tindrà aeroport. L’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, ha decidit no presentar el projecte d'aeroport corporatiu que la Generalitat vol fer a la Catalunya central. Al final de l'assemblea informativa, convocada ahir al vespre, va explicar que ‘estem davant una oportunitat econòmica única per Taradell' i que podria crear diversos llocs de treball i ser una oportunitat turística, però ha afirmat que Taradell es pot seguir coneixent per altres aspectes turístics. Va dir que l’obligació de l’ajuntament era escoltar abans de donar una opinió i va demanar disculpes als veïns afectats ‘pels dies d’angoixa que esteu passant’. Segons Verdaguer, 'per tenir un aeroport hauríem de tenir plans extensos sense valor per l’agricultura, sense valor ecològic i sense masies històriques'. També va recordar altres problemàtiques com la MAT on ningú va tenir en compte l'opinió dels taradellencs. Va acabar dient: 'Taradell ha estat capaç d’escollir el seu futur amb llibertat i sense fractura social’. Esperem que en altres futurs projectes, que segur que n'hi hauran, els taradallencs continuem fent força per aconseguir el que volem.

10 de març 2009

ERC de Taradell diu no a la proposta d'aeroport corporatiu

Ara mateix acabem de rebre un comunicat de premsa d'ERC de Taradell on es mostren clarament contraris a la construcció de l'aeroport corporatiu perquè diuen que no respon al model de poble ni de comarca que es defensa des d'ERC. Aquí el podeu llegir:

ESQUERRA DIU NO A LA PROPOSTA D'AEROPORT CORPORATIU

El grup municipal d’ERC-AM a Taradell va assabentar-se, tot just el passat dimecres, de la possible ubicació d’un aeroport corporatiu, d’inversió privada, a la zona del Colomer, prop del nucli urbà de Mont-rodón.

Atenent a aquest fet, el grup d’Esquerra va realitzar una reunió ahir dilluns, en la que es va expressar una unànime posició contrària al projecte d’aeroport proposat pel Consell Comarcal d’Osona.

Entenem que aquest projecte, per totes les implicacions que suposa, no respon al model de poble ni al model de comarca que defensem des d’Esquerra. Ni des del punt de vista social, ni econòmic, ni territorial.

Per coherència diem NO al projecte d’aeroport, i refermem la voluntat de continuar essent claus en la defensa d’un model de poble equilibrat i sostenible. En aquesta mateixa zona, la nostra actuació ha estat decisiva per preservar zones amenaçades per altres infraestructures, com ara un polígon, una fàbrica de pinsos o un creixement urbanístic desmesurat del mateix nucli de Mont-rodón. I mai, en cap d’aquests casos, hem cedit a cap tipus de pressió, en coherència amb el nostre model de poble.

Entenem que la nostra posició es referma no solament per les conviccions del nostre grup, sinó també pel rebuig al projecte que han expressat tant a nivell institucional com particular moltes persones de Taradell i de municipis veïns.

Esquerra Taradell

D'altra banda, ahir dilluns, Tona va aprovar una moció contra la construcció de l'aeroport empresarial al municipi veí de Taradell

Tona no està d'acord en què l'aeroport empresarial se situï al nucli de Mont-rodon de Taradell, ja que afectaria una part del seu terme municipal. Així ho diu el text d'una moció aprovada aquest dilluns amb el vot favorable dels regidors dels grups de CiU i Tona Futur que formen part del consistori. En el text, aprovat en un ple extraordinari d'urgència, es destaca el caràcter 'elitista' d'aquest tipus de transport i es denuncia que una instal·lació d'aquestes característiques pot provocar 'greus molèsties' a la població que resideix 'a les proximitats'. Una quarantena de veïns contraris al projecte van assistir al ple extraordinari on es va aprovar la moció.