20 de juny: Dia del Refugiat

S'acosta el Dia del Refugiat i la situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de milers de colombians -més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura-, d'iraquians -més de 4 milions; dels que només dos milions son reconeguts com a tals- o de palestins -dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van néixer entre 1948 i 1967.

No cal dir que ningú tria abandonar el seu lloc d'origen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre país, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars per buscar una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen. Aquest és el cas dels més de 400 mil refugiats palestins que hi ha al Líban on el Govern libanès els ha prohibit exercir més de 70 professions i els està mantinguent en espais envoltats de murs i filats des de fa 61 anys en un estat de 'stand by' fins que es resolgui la situació. La nostra Associació treballa en aquests camps de refugiats. Son camps com el d'Ain El Hilweh de Sidó on s'aglutinen més de 80 mil refugiats, dels que un 64% son nens i joves sense futur, condemnats a l'ostracisme i a viure de la solidaritat internacional practicada per organitzacions com la nostra que ajuden a les xarxes de salut que ells mateixos han aconseguit construir i a les xarxes de voluntariat que, davant de tanta adversitat, han aixecat i, sobre tot, donant-los veu i reivindicant conjuntament el seu legítim dret de retorn avalat per la resolució 194 de les Nacions Unides de 1949. Són més de 60 anys esperant. Amb la nostra i la vostra ajuda, podem evitar que aquest conflicte duri 60 anys més.

Ja no ens són estranys noms com Yamila, Siham, Moustafa, Ahmed, Ammer, Nabil, Sahinash, Josep, Carlos, Joan, Mireia, Laura, Rosa o Lluís. Aquests noms només son denominatius de vides anònimes -algunes d?elles plenes de patiment-; els represaliats d'avui i els represaliats d'ahir. Primer ens varem aprendre els seus noms, després varem veure com vivien, més tard ens varem indignar i, seguidament, varem passar a l'acció. Un procés que qualsevol amb un mínim de sensibilitat passaria sense problemes.

Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.

Participar és una manera d'aprendre col.lectivament. És per això que diàriament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa (o semblant) situació.

Visca la Solidaritat Internacional!