Gaza: crim i vergonya

No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança.

No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que ha desencadenat l’atac.

No és la resposta per fi de la treva, perquè durant el temps en que la treva ha estat vigent l’exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferes operacions amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. És que ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l’impacte del míssil i al suposat assassí selectiu de la seva condició d’assassinat sense més?

No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada des de fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l’estratègia d’aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l’infern quotidià de l’ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam l’últim episodi del qual és la carnisseria que en aquests dies podem veure a les pantalles dels nostres televisors enmig d’amables i festius missatges nadalencs.

No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l’ocupant. I no es tracta només d’Estats Units, que no és referència moral ni política, sinó part, la part israeliana, en el conflicte: es tracta d’Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia de la democràcia europea.

El més escandalós del que està passat a Gaza és que pot passar sense que passi res. La impunitat d’Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d’humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, tot el contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l’ingrés d’Israel a la OCSE. I que obscenes resulten les frases d’alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l’ocupant i l’ocupat, entre el qual assetja i l’assetjat, entre el botxí i la víctima. Que indecent la pretesa equidistància que equipara a l’oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.

A Gaza s’està perpetrant un crim. Porta temps perpetrant-se davant dels ulls del món. I ningú podrà dir, com en altres temps es va dir a Europa, que no ho sabíem.

Teresa Aranguren, Pedro Martínez Montávez, Rosa Regás, José Saramago, Pilardel Ric, Cármen Ruiz Bravo, Betlem Gopegui, Constantino Bértolo, Santiago Alba

3 de gener de 2009