Nombroses veus parlen actualment dels esdeveniments succeïts a Gaza. Uns justifiquen les matances dels israelians com un acte de defensa, d'altres reclamen la cessació de la violència pretenent la pau i un grup reduït assenyala aquests actes com un pas més en l'extermini del poble palestí.
La major part de la població és sensible davant dels actes d'extrema crueltat, més encara quan les víctimes són civils i s'hi compten nombroses dones i nens.
Hem de tenir en compte la gran diferència entre els mitjans de què disposen els agressors i els que tenen els agredits. Encara que hi hagi una part que se senti seduïda davant d’aquesta demostració de poder, en la majoria roman el sentiment humà de protecció al feble.
És necessari preguntar-se quin compromís té Occident amb l'estratègia israeliana i com és possible que la major part de la nostra població accepti, i no de resposta a aquests fets.
Occident, el món desenvolupat que controla el planeta, ho fa amb consignes que propaguen com a valor universal i fonamental; la democràcia com a forma d'organització social i política i el respecte i acatament de les institucions, que ell mateix va crear per salvaguardar l'ordre internacional. En defensa d'aquestes consignes ha dut a terme accions polítiques econòmiques i militars contra països i poblacions que ha acusat de no continuar argumentant-los que constituïen un perill pels altres.
Tanmateix, aquest criteri és arbitrari, països que vulneren radicalment els principis democràtics són considerats amics i aliats, com és el cas d'Aràbia Saudita o Egipte i com ho han estat una llista interminable de dictadures recolzades per Occident, Indonèsia, el Pakistan, Chile... Pel contrari, països fidels complidors dels principis democràtics occidentals són constantment pressionats i considerats un perill, és el cas de les repúbliques llatinoamericanes de l'Equador, Bolívia i Veneçuela.
Israel és el cas extrem d'aquesta forma de cinisme, en la seva recent visita com a president de torn de la Unió Europea, Nicolás Sarkozy proclamava que "Israel és una gran democràcia" ignorant els principis democràtics que Israel vulnera sistemàticament:
Tots els individus són iguals davant de la llei. Israel estableix diferents categories jurídiques de ciutadans en funció del seu origen, jueu o palestí, els seus drets són radicalment diferents, és la política de l'apartheid tantes vegades condemnada per occident.
No pot existir discriminació per motius religiosos. Israel és un estat confessional jueu, en els seus principis fundacionals s'estableix la religió jueva com a religió de l'estat i, per tant, els no jueus no són plenament ciutadans d'Israel. En altres casos, Occident qualifica aquests estats com a fonamentalistes i els considera un perill per a la comunitat internacional.
Drets humans. Occident utilitza aquest tema de forma sistemàtica per condemnar als països que segons el seu parer no compleixen amb la Declaració Universal dels Drets Humans, el respecte a aquesta declaració, almenys com a consigna, és un dels símbols d'identitat fonamentals de la democràcia. La llista de violacions dels drets humans per part d'Israel a Palestina és interminable i inclou tots els àmbits de la vida d'un poble, tant l'individual com el col•lectiu. Es podria destacar les detencions indefinides sense seny, inclosos menors, el segrest i la tortura sistemàtica dels detinguts, (Israel va ser el primer estat en legalitzar la tortura), els assassinats extrajudicials, pràctica habitual de la qual els mitjans de comunicació donen notícia com un mer esdeveniment, s'impedeix la llibertat de moviment, s'aplanen els habitatges, s'impedeix el dret al retorn a la seva pròpia terra, de forma sistemàtica s'apliquen càstigs col•lectius a famílies, grups o comunitats senceres, es destrueixen els recursos necessaris per a la subsistència, s'utilitzen armes prohibides, es confisquen medis bàsics com l'aigua i els aliments, s'impedeix l'accés a l'atenció sanitària...
Separació de poders. Per a la doctrina occidental no hi ha democràcia sense estat de dret i no hi ha estat de dret sense separació de poders, entre altres coses, a la pràctica significa que els governs no poden impartir justícia. Això no passa a Israel, és el govern qui, en els casos que li interessa, acusa, jutja, condemna i executa la sentència, sense que intervingui cap tribunal de justícia, per aquest procediment s'ocupen territoris, s'aplanen habitatges, es deté i s'assassina de forma indiscriminada qualsevol palestí. A les presons d'Israel hi ha més d’11.000 palestins, … dones... nens entre d'altres el 50% dels diputats del parlament Palestí.
Propietat privada i llibertat de comerç. Principis dels valors occidentals, eix de l'ordre social, polític i econòmic d'Occident. Israel no respecta la propietat dels palestins, ha desposseït de les seves terres la major part de la població palestina, controla i disposa dels seus impostos, sotmet la seva economia vulnerant les normes de comerç, restringeix el transport de mercaderia i usurpa les marques comercials Palestines, entre altres pràctiques.
Reconeixement de la integritat territorial. Ningú no imagina que una potència occidental, permetés la vulneració de les seves fronteres, ni l'ocupació de la mes mínima part del seu territori, recordem la histèria que es va produir en les institucions del nostre país, en l'incident amb l’Islote de perejil. Els sionistes van iniciar l'ocupació de Palestina fa més de 60 anys. Des de llavors fins ara han continuat ampliant la seva ocupació i, fins i tot, han ocupat territoris d'altres països com els Altos del Golan a Síria. Israel ocupa actualment el 88% del territori nacional de Palestina. Aquesta ocupació, declarada com a defensiva per part d'Israel, comporta l'explotació dels seus recursos i la colonització amb assentaments permanents de població jueva. Per tant, es tracta planerament de l'assatjament del territori del poble Palestí. Gaza forma part d'aquest 12% de territori no ocupat.
Reconeixement de les institucions internacionals. Occident proclama l'autoritat d'aquestes institucions, i en nombroses ocasions ha estat l'argument utilitzat per a tot tipus d'intervencions, la invasió de l'Afganistan tenia la seva base legal a Nacions Unides, la de l'Iraq va ser legalitzada a posteriori per aquest mateix organisme. Occident ha establert institucions i instruments per regular les actuacions en cas de conflictes com la Convenció de Ginebra i el Tribunal Internacional de Justícia de La Haya, aquestes institucions han estat també la base legal sobre la qual Occident diu regir-se. Existeixen diverses resolucions de les Nacions Unides que condemnen els actes d'Israel i li exigeixen el compliment de lo acordat, essencialment la devolució dels territoris ocupats, el retorn dels palestins refugiats a tercers països (més de 4 milions de persones), la capitalitat àrab de Jerusalem... Israel tampoc no s'até a lo establert per Occident entorn dels conflictes; bloqueja, assetja i mata la població civil, i impedeix l'atenció medica als ferits...
El risc bel•licista. En molts casos Occident ha considerat un risc per a la humanitat l'amenaça bèl•lica, el poder desmesurat dels exèrcits i el caràcter bel•licista dels governs ha de ser controlat, aquesta és almenys la consigna en el cas d’Iran i va ser motiu suficient per envair Iraq. En el cas d'Israel aquestes no són hipòtesis, es reconeix que disposa d'armes de destrucció massiva, un dels exèrcits més poderosos i avançats del món i que de forma sistemàtica l'utilitza sense preocupar-li ni les conseqüències ni en la destrucció (essencialment d'infraestructures civils) ni en la pèrdua de vides humanes, especialment entre la població civil. Nacions Unides reconeix que almenys el 40% de les víctimes són dones i nens.
Res d’això és negat per Israel, tampoc tracta d'ocultar-ho, fins i tot en presumeix en tot el que significa demostració de poder. Ho fa per tres raons: la política interna reclama la visibilitat de l'ús de la força, és una forma de submissió al poble Palestí i una advertència a tots els països de la zona.
Una de les qüestions més rellevants de les accions d'Israel en tota la seva història és la seva impunitat. Occident i els seus aliats mai no han pres mesures per frenar els seus excessos, mai no li han exigit responsabilitats pels seus actes, ni tampoc els hi reclamen el compliment dels principis democràtics ni la submissió als Organismes Internacionals. Ben al contrari, Occident s'identifica amb l'estratègia sionista subministrant-li armes i firmant tractats comercials preferents. Poc importen, en aquest cas, ni el seu caràcter antidemocràtic i bel•licista ni les seves conseqüències. En un exercici de cinisme il•limitat Occident subministra les armes amb les quals Israel du a terme el genocidi Palestí i després es pronuncia per la pau, alimenta econòmicament Israel mentre Gaza és assetjada econòmicament i comercialment.
Mentrestant, Occident continua el seu discurs en defensa de la democràcia, la llibertat i els drets humans i això mereix una explicació. Tot sembla més clar i coherent si es considera que el projecte sionista d'ocupació de Palestina i el genocidi de la seva població, és un projecte d'Occident i forma part de la seva estratègia de domini global. La trajectòria històrica així ho indica; els esdeveniments actuals ho confirmen.
Israel actua d'acord amb l'estratègia de domini desenvolupada per Occident en la seva expansió mundial, l'aniquilament de tota resistència tant interna com externa segueix un procediment: assenyalar, condemnar, aïllar i agredir fins que aquesta resistència desaparegui, si és necessari amb la seva extinció. És fàcil reconèixer aquest procediment general en el cas de Gaza, es va assenyalar a Hamas, se la va condemnar com terrorista, es va estendre la condemna a tots els Palestins de Gaza, se'ls va aïllar de la resta de Palestina i del món. Ara es procedeix al seu extermini. Només així és possible entendre que Israel decideixi arbitràriament les condicions de supervivència de tot un poble (si viuran i com moriran) i Occident li dona la cobertura necessària per a això, perquè en efecte d'això es tracta, de mantenir la impunitat d'Israel mentre les declaracions de bones intencions sense cap contingut, acontentin la població.
Occident es troba amb el problema de com fer que la població accepti uns fets (que són contraris al discurs i les directrius que reben tots els dies), com defensar uns valors i acceptar passivament que es vulnerin de tal brutal manera. És difícil aconseguir que la majoria de la gent accepti les matances sense càstig per als assassins, que les dones i nens que apareixen destrossats siguin terroristes, que existeixin raons per a tanta massacre. Per això cal emprar tots els mitjans disponibles en la decisiva tasca d'enverinar mentalment centenars de milions de persones. I per aquest motiu, és indispensable la perfecta sincronització entre el discurs polític i els mitjans de comunicació. Això va passar amb l'àmplia difusió de les declaracions de NS qualificant a Israel com a estat democràtic, cap mitjà de comunicació no ha valorat les afirmacions, només les han difós. Així mateix, el ministre Moratinos va establir les pautes a seguir per caracteritzar els fets; es tracta d'una guerra, Hamas l'ha provocat, Israel ha exagerat la resposta, allà hi ha tots els ingredients que estableixen les pautes del que els mitjans de comunicació difondran d'una manera o altra: no és una invasió és una guerra, la guerra té un sentit d'igualtat, els dos són rivales, cada un amb les seves armes, l'única responsabilitat és de qui la provoca.
Utilitzar, en aquest cas, la idea d'igualtat és una manipulació i un crim, res no és igual entre Israel i Palestina de la mateixa manera que no ho és entre un delinqüent i la seva víctima, encara que els dos participin en un acte de violència, d'una banda hi ha l'agressor, la seva intenció de fer mal i treure'n profit, basant-se en les armes i la força; d'altra banda hi ha la víctima, que tracta de protegir-se i es defensarà com pugui, els danys que les mates causen als agressors solen ser ínfims en comparació amb els que causen els agressors, sobretot si la seva intenció és exterminar. I aquest és el cas, les xifres ho demostren.
La idea de la guerra també és un crim perquè el propòsit exprés d'Israel és l'extermini, un genocidi no és una guerra i qualsevol forma d'encobrir-ho o justificar-ho et converteix en còmplice, ningú no qualificaria les matances de jueus, gitanos, deficients i altres a les mans dels nazis com una guerra, l'única diferència en aquest cas és que els palestins es defensen.
La ja famosa "resposta desproporcionada" per part d'Israel, és una crítica totalment innòcua que al criticat no li afecta, però al que la fa li serveix per mostrar-se sensible i amb bones intencions. Després vindrà la idea de la pau i finalment l'ajuda humanitària, de la mateixa manera, els polítics i les institucions senyalitzen les idees que després els mitjans de comunicació s'encarreguen d'engrandir i difondre massivament. D'aquesta manera, amb els bons desigs, formulats de forma general, s'oculta la realitat, el genocidi, perquè la pau arribarà quan Israel aconsegueixi l'objectiu formulat pel seu viceministre de Defensa, Matan Vilnai (29/2/08): "Els palestins atrauran sobre els seus caps un Holocaust".
És pau el que cal demanar mentre l'assaltant destrueix i assassina? Cal demanar pau mentre se li subministra armament? O s'hauria d'evitar la matança i castigar el culpable?
La fase actual és la de l'ajuda humanitària, necessària sens dubte, però que també donarà cobertura per deixar les coses tal i com estan i que la gent, mentre l'agressor contínua la matança, continuarem farem el possible per mantenir amb vida a la víctima i demostrarem a les nostres poblacions el nostre compromís i bona voluntat.
Res no és diferent en aquest discurs malgrat les aparences, des que va començar l'atac els mitjans de comunicació han presentat diferents tendències en informar dels esdeveniments, es podria arribar a creure que la llibertat d'expressió existeix i que cada un s'expressa segons el seu criteri, a partir d'això cada un traurà les seves conclusions el més reals possibles, l'objectiu en tots els casos és el mateix, convèncer la població que accepti els fets tal com se'ls presenten, que no reclamin canvis, que no presentin resistència. Les diferències entre uns i altres, són les necessàries per convèncer cada tipus de públic, tots diferents però tots iguals.
En definitiva el gran projecte expansionista d'Occident inclou Israel com a part d'aquest projecte. Israel és impune davant d'Occident, en aquest cas més que en d'altres, aquesta estratègia posa en evidència que els principis democràtics d'Occident són, en realitat, consignes sense contingut i que l'únic valor real és el poder i la possibilitat d'exercir-lo arbitràriament i per a això es necessari que la població no ofereixi resistència.
Eduardo Hernández
Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría
Entrades
