No a la utilització de nens i nenes soldat

Avui és el Dia Internacional contra la Utilització de Nens i Nenes Soldat. A finals del mes passat es va obrir el primer judici al Tribunal Penal Internacional contra Thomas Lubanga (líder d'una facció rebel de la RD del Congo) pel reclutament de nens i nenes soldats. Centenars de nens i nenes van ser segrestats, torturats, violats, obligats a matar i, en molts casos, a morir sense saber què és la infància. Encara queda molt per fer: desenvolupar el marc legal que impedeixi que cap menor més sigui utilitzat com a soldat, pressionar fins a alliberar als que encara segueixen en mans de milícies i grups armats i assegurar que aquests nens i nenes són desmobilitzats i reintegrats a les seves famílies, pobles i col•legis, d'on mai haurien d'haver sortit.


300.000 nens estan obligats a participar en conflictes armats. Milers de nens i nenes de Colòmbia, Sudan, el Congo, Libèria, Afganistan, Sri Lanka, Birmània, Nepal... són testimoni dels abusos que es cometen contra l'infància en aquestes regions de conflicte. Es calcula que hi ha uns 300.000 nens i nenes a tot el món que han estat obligats a agafar les armes. Són reclutats a la força, tant per ampliar els exèrcits regulars com de grups rebels i guerrilles.


Encara que moltes organitzacions civils segueixen el destí d'aquests nens, aquest exèrcit infantil és convertit en part integrant de l’infraestructural militar. En un informe de l'ONG alemanya Plan titulat "A la ombra de la guerra" es desvela que un de cada tres nens soldats és nena. Unes 200.000 nenes viuen a l’ombra d'un conflicte armat.


Uns 26 països tenen a nens dins els seus exèrcits. El país que més ha buscat d'aquesta força és Birmània on es calcula que hi ha uns 100.000 nens i joves menors de 18 anys en el seu exèrcit. Els militars incendien poblats sencers, segresten nens i els obliguen amb violència i drogues a integrar-se a l'exèrcit. Moltes vegades, són capturats quan van cap a l'escola i són obligats a treballar com a guàrdies, missatgers, espies i fins i tot en la lluita armada.


L'any 2012 marcarà el desè aniversari de la promulgació del tractat internacional sobre nens soldats. Al llarg dels pròxims anys la comunitat internacional ha d'honrar la seva promesa de posar fi a la utilització de nens i nenes en els conflictes armats.

Més informació:
http://www.menoressoldado.org
http://www.redhandday.org
http://www.child-soldiers.org/home

Informes:
http://unicornio.freens.org/profpcm-aux/juventud/UnicefNinosSoldado.pdf
http://documentacion.unicef.es/

Concentració a Osona "Contra el Genocidi a Gaza"

- Dissabte, 17 de Gener a les 16:00h a la Plaça Fra Bernadí de Manlleu

- Diumenge, 18 de Gener a les 18:00h a la Plaça Major de Vic

ATUREM LA MASSACRE. BOICOT ISRAEL.

Gaza: crim i vergonya

No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança.

No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que ha desencadenat l’atac.

No és la resposta per fi de la treva, perquè durant el temps en que la treva ha estat vigent l’exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferes operacions amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. És que ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l’impacte del míssil i al suposat assassí selectiu de la seva condició d’assassinat sense més?

No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada des de fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l’estratègia d’aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l’infern quotidià de l’ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam l’últim episodi del qual és la carnisseria que en aquests dies podem veure a les pantalles dels nostres televisors enmig d’amables i festius missatges nadalencs.

No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l’ocupant. I no es tracta només d’Estats Units, que no és referència moral ni política, sinó part, la part israeliana, en el conflicte: es tracta d’Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia de la democràcia europea.

El més escandalós del que està passat a Gaza és que pot passar sense que passi res. La impunitat d’Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d’humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, tot el contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l’ingrés d’Israel a la OCSE. I que obscenes resulten les frases d’alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l’ocupant i l’ocupat, entre el qual assetja i l’assetjat, entre el botxí i la víctima. Que indecent la pretesa equidistància que equipara a l’oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.

A Gaza s’està perpetrant un crim. Porta temps perpetrant-se davant dels ulls del món. I ningú podrà dir, com en altres temps es va dir a Europa, que no ho sabíem.

Teresa Aranguren, Pedro Martínez Montávez, Rosa Regás, José Saramago, Pilardel Ric, Cármen Ruiz Bravo, Betlem Gopegui, Constantino Bértolo, Santiago Alba

3 de gener de 2009