Us presentem el tràiler promocional del documental gravat per Alberto Arce en plena massacre a Gaza. Impresionant...
Alberto Arce el publicava ahir al web de 'El mundo' juntament amb un extens text de presentació. N'hem seleccionat aquesta part:
'Borrados del mapa' está construido a partir de las imágenes que filmé empotrado con los civiles, con un chaleco de paramédico, viajando en las ambulancias de la Media Luna Roja. Son las imágenes que filmaba mientras escribía textos para este periódico y, en un diálogo imaginario, me habría gustado que viesen aquellos periodistas que decidieron aceptar empotrarse en la jaula que los israelíes diseñaron para ellos en la frontera.
El documental se compone a partir de las imágenes que Israel quería ocultarle al mundo en un batalla, la de la comunicación, que quienes logramos entrar y permanecer en Gaza hemos logrado ganar en nombre de la buena salud y vigor del periodismo. Llegando, en barco, donde nadie quería que estuviésemos. Nos hemos empotrado con los equipos médicos, en defensa de la libertad de información, mientras se fuerza a decenas de periodistas a trabajar empotrados desde los ejércitos y aceptando sus reglas.
No es sólo el relato del ataque israelí contra la Franja de Gaza, que habla por sí mismo y cada espectador podrá valorar después de verlo. Tiene valor en tanto único testimonio audiovisual de los hechos. Más allá de su calidad como pieza, pendiente de la decisión del público, constituye un ejercicio de defensa de la libertad de expresión e información. Siempre que un gobierno o un ejército traten de ocultar los efectos que sus ataques generan sobre la población civil, un periodista estará presente para molestar, con su libreta y su cámara. Para vencer en nombre de la libertad.
¿He tenido la inmensa suerte de que esta vez, por casualidad, me ha tocado a mí? ¿O me he limitado a aplicar esas viejas reglas del oficio que parecen olvidarse? El emperador está desnudo, y seguimos contándolo como si estuviese vestido. Frente al eterno conflicto palestino-israelí, la ocupación israelí de Palestina, la más larga e ilegal de la historia. El niño que grita y espera. ¿Estaré loco o conseguiré con este trabajo que poco a poco comience a modificarse la narrativa de referencia en torno a Palestina y cómo contar la ocupación y bloqueo a la que se encuentra sometida?
Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.
Més informació al web promocional del documental: www.wipeoffthemap.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris massacre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris massacre. Mostrar tots els missatges
26 de febr. 2009
2 de febr. 2009
Operació Plom Impune
Per a justificar-se, el terrorisme d'Estat fabrica terroristes: sembra odi i collita coartades. Tot indica que aquesta carnisseria de Gaza, que segons els seus autors vol acabar amb els terroristes, assolirà multiplicar-los.
Des de 1948, els palestins viuen condemnats a una humiliació perpètua. No poden ni respirar sense permís. Han perdut la seva pàtria, les seves terres, la seva aigua, la seva llibertat, el seu tot. Ni tan sols tenen dret a triar els seus governants. Quan voten a qui no han de votar, són castigats. Gaza està sent castigada. Es va convertir en una ratera sense sortida, des que Hamas va guanyar netament les eleccions l'any 2006. Una cosa similar havia ocorregut el 1932, quan el Partit Comunista va triomfar en les eleccions d'El Salvador. Banyats en sang, la població d’El Salvador van expiar la seva dolenta conducta i des de llavors van viure sotmesos a dictadures militars. La democràcia és un luxe que no tots mereixen.
Són fills de la impotència els coets casolans que els militants de Hamas, acorralats a Gaza, disparen amb sobre les terres que havien estat palestines i que l'ocupació israeliana va usurpar. I la desesperació, a la riba de la bogeria suïcida, és la mare de les provocacions que neguen el dret a l'existència d'Israel, crits sense cap eficàcia, mentre la molt eficaç guerra d'extermini està negant, des de fa anys, el dret a l'existència de Palestina. Ja poca Palestina queda. Pas a pas, Israel l'està esborrant del mapa.
Els colons envaïxen, i després d'ells els soldats van corregint la frontera. Les bales consagren la despulla, en legítima defensa. No hi ha guerra agressiva que no digui ser guerra defensiva. Hitler va envair Polònia per a evitar que Polònia envaís Alemanya. Bush va envair L'Iraq per a evitar que L'Iraq envaís el món. En cadascuna de les seves guerres defensives, Israel s'ha empassat un altre tros de Palestina i els esmorzars segueixen. L’engoliment es justifica pels títols de propietat que la Bíblia va atorgar, pels dos mil anys de persecució que el poble jueu va sofrir, i pel pànic que generen els palestins a l'aguait.
Israel és el país que mai compleix les recomanacions ni les resolucions de les Nacions Unides, el que mai acata les sentències dels tribunals internacionals, el que es burla de les lleis internacionals, i és també l'únic país que ha legalitzat la tortura de presoners.
Qui li va regalar el dret de negar tots els drets? D'on ve la impunitat amb que Israel està executant la massacre a Gaza? El govern espanyol no hagués pogut bombardejar impunement al País Basc per a acabar amb ETA, ni el govern britànic hagués pogut arrasar Irlanda per a liquidar a l’IRA. Per ventura la tragèdia de l'Holocaust implica una pòlissa d'eterna impunitat? O aquesta llum verda prové de la potència mandatària que té a Israel al més incondicional dels seus vassalls?
L'exèrcit israelià, el més modern i sofisticat del món, sap a qui mata. No mata per error. Mata per horror. Les víctimes civils es diuen danys col•laterals, segons el diccionari d'altres guerres imperials. A Gaza, de cada deu danys col•laterals, tres són nens. I sumen milers els mutilats, víctimes de la tecnologia del trocejament humà, que la indústria militar està assajant reeixidament en aquesta operació de neteja ètnica. I com sempre, sempre el mateix: a Gaza, cent a un. Per cada cent palestins morts, un israelià. Gent perillosa, adverteix l'altre bombardeig, a càrrec dels mitjans massius de manipulació, que ens conviden a creure que una vida israeliana val tant com cent vides palestines. I aquests mitjans també ens conviden a creure que són humanitàries les dues-centes bombes atòmiques d'Israel, i que una potència nuclear cridada Iran va ser la qual va aniquilar Hiroshima i Nagasaki.
La cridada comunitat internacional, existeix? És una mica més que un club de mercaders, banquers i guerrers? És una mica més que el nom artístic que els Estats Units es posen quan fan teatre? Davant la tragèdia de Gaza, la hipocresia mundial es lluïx una vegada més. Com sempre, la indiferència, els discursos buits, les declaracions buides, les declamacions per sobre de tots, les postures ambigües, rendeixen tribut a la sagrada impunitat. Davant la tragèdia de Gaza, els països àrabs es renten les mans. Com sempre. I com sempre, els països europeus es freguen les mans.
La vella Europa, tan capaç de bellesa i de perversitat, vessa alguna que altra llàgrima mentre secretament celebra aquesta jugada mestra. Perquè la cacera de jueus va anar sempre un costum europeu, però des de fa mig segle aquest deute històric està sent cobrada als palestins, que també són semites i que mai van ser, ni són, antisemites. Ells estan pagant, amb sang comptant i sonant, un compte aliè.
Escrit per Eduardo Galeano
Des de 1948, els palestins viuen condemnats a una humiliació perpètua. No poden ni respirar sense permís. Han perdut la seva pàtria, les seves terres, la seva aigua, la seva llibertat, el seu tot. Ni tan sols tenen dret a triar els seus governants. Quan voten a qui no han de votar, són castigats. Gaza està sent castigada. Es va convertir en una ratera sense sortida, des que Hamas va guanyar netament les eleccions l'any 2006. Una cosa similar havia ocorregut el 1932, quan el Partit Comunista va triomfar en les eleccions d'El Salvador. Banyats en sang, la població d’El Salvador van expiar la seva dolenta conducta i des de llavors van viure sotmesos a dictadures militars. La democràcia és un luxe que no tots mereixen.
Són fills de la impotència els coets casolans que els militants de Hamas, acorralats a Gaza, disparen amb sobre les terres que havien estat palestines i que l'ocupació israeliana va usurpar. I la desesperació, a la riba de la bogeria suïcida, és la mare de les provocacions que neguen el dret a l'existència d'Israel, crits sense cap eficàcia, mentre la molt eficaç guerra d'extermini està negant, des de fa anys, el dret a l'existència de Palestina. Ja poca Palestina queda. Pas a pas, Israel l'està esborrant del mapa.
Els colons envaïxen, i després d'ells els soldats van corregint la frontera. Les bales consagren la despulla, en legítima defensa. No hi ha guerra agressiva que no digui ser guerra defensiva. Hitler va envair Polònia per a evitar que Polònia envaís Alemanya. Bush va envair L'Iraq per a evitar que L'Iraq envaís el món. En cadascuna de les seves guerres defensives, Israel s'ha empassat un altre tros de Palestina i els esmorzars segueixen. L’engoliment es justifica pels títols de propietat que la Bíblia va atorgar, pels dos mil anys de persecució que el poble jueu va sofrir, i pel pànic que generen els palestins a l'aguait.
Israel és el país que mai compleix les recomanacions ni les resolucions de les Nacions Unides, el que mai acata les sentències dels tribunals internacionals, el que es burla de les lleis internacionals, i és també l'únic país que ha legalitzat la tortura de presoners.
Qui li va regalar el dret de negar tots els drets? D'on ve la impunitat amb que Israel està executant la massacre a Gaza? El govern espanyol no hagués pogut bombardejar impunement al País Basc per a acabar amb ETA, ni el govern britànic hagués pogut arrasar Irlanda per a liquidar a l’IRA. Per ventura la tragèdia de l'Holocaust implica una pòlissa d'eterna impunitat? O aquesta llum verda prové de la potència mandatària que té a Israel al més incondicional dels seus vassalls?
L'exèrcit israelià, el més modern i sofisticat del món, sap a qui mata. No mata per error. Mata per horror. Les víctimes civils es diuen danys col•laterals, segons el diccionari d'altres guerres imperials. A Gaza, de cada deu danys col•laterals, tres són nens. I sumen milers els mutilats, víctimes de la tecnologia del trocejament humà, que la indústria militar està assajant reeixidament en aquesta operació de neteja ètnica. I com sempre, sempre el mateix: a Gaza, cent a un. Per cada cent palestins morts, un israelià. Gent perillosa, adverteix l'altre bombardeig, a càrrec dels mitjans massius de manipulació, que ens conviden a creure que una vida israeliana val tant com cent vides palestines. I aquests mitjans també ens conviden a creure que són humanitàries les dues-centes bombes atòmiques d'Israel, i que una potència nuclear cridada Iran va ser la qual va aniquilar Hiroshima i Nagasaki.
La cridada comunitat internacional, existeix? És una mica més que un club de mercaders, banquers i guerrers? És una mica més que el nom artístic que els Estats Units es posen quan fan teatre? Davant la tragèdia de Gaza, la hipocresia mundial es lluïx una vegada més. Com sempre, la indiferència, els discursos buits, les declaracions buides, les declamacions per sobre de tots, les postures ambigües, rendeixen tribut a la sagrada impunitat. Davant la tragèdia de Gaza, els països àrabs es renten les mans. Com sempre. I com sempre, els països europeus es freguen les mans.
La vella Europa, tan capaç de bellesa i de perversitat, vessa alguna que altra llàgrima mentre secretament celebra aquesta jugada mestra. Perquè la cacera de jueus va anar sempre un costum europeu, però des de fa mig segle aquest deute històric està sent cobrada als palestins, que també són semites i que mai van ser, ni són, antisemites. Ells estan pagant, amb sang comptant i sonant, un compte aliè.
Escrit per Eduardo Galeano
29 de gen. 2009
Premsa. El País: La Audiencia investigará a un ex ministro israelí por un bombardeo en Gaza en 2002
El juez de la Audiencia Nacional Fernando Andreu investigará al ex ministro de Defensa israelí Benjamín Ben-Eliezer y a otros seis cargos militares a sus órdenes por un presunto crimen contra la humanidad. Los investigados fueron los presuntos organizadores en 2002 de un bombardeo en la franja de Gaza para acabar con la vida del dirigente de Hamás Salah Shehadeh, pero la operación se saldó, además de con la muerte del líder de la milicia, con la de otros 14 civiles, varios menores entre ellos, según relata el auto del juez. El actual ministro israelí de Defensa, Ehud Barak, ha afirmado en un comunicado que "hará todo" por anular la querella, informa EFE.
Además de Ben-Eliezer, el juez imputa los hechos al comandante de las fuerzas aéreas israelíes en el momento del ataque, Dan Halutz, al general del mando sur de las fuerzas de defensa israelíes, Doron Almog, al presidente del Consejo Nacional de Seguridad israelí y asesor nacional de seguridad, Giora Eiland, al secretario militar del ministro de Defensa, Michael Herzog, y al jefe del Estado Mayor, Moshe Ya'alon, y al director del servicio general de seguridad de Israel, Abraham Dichter.
Objetivo: un líder de Hamás
El ataque tuvo lugar el 22 de julio de 2002 y tenía como objetivo acabar con la vida del dirigente de Shehadeh. Para ello se utilizó un caza F-16 del Ejército israelí que lanzó una bomba de una tonelada sobre su vivienda en el barrio de Al Daraj de la ciudad de Gaza, una de las zonas residenciales más densamente poblados de la ciudad, según la resolución. El proyectil causó 15 víctimas mortales y 150 heridos. Su explosión alcanzó de lleno a la familia cuyos siete miembros fallecieron.
Andreu admite la querella, presentada por el Centro Palestino para los Derechos Humanos, después de que Israel se negara a contestar una comisión rogatoria enviada en agosto de 2008 en la que preguntaba si los hechos estaban siendo investigados en ese país. El juez concluye que existen indicios de crímenes contra la humanidad al tratarse de un ataque contra la población civil de inicio ilegítimo.
Principio de justicia universal
El auto de Andreu cita el artículo 23.4 de la Ley Órganica del Poder Judicial que hace referencia al principio de justicia universal: "Igualmente será competente la jurisdicción española para conocer de los hechos cometidos por españoles y extranjeros fuera del territorio nacional susceptibles de tipificarse, según la Ley penal española, como algunos de los siguientes delitos: (...). Y cualquier otro que, según los tratados o convenios internacionales, deba ser perseguido en España".
En el razonamiento jurídico del juez se dice finalmente que "con el propósito de cometer el asesinato" del líder de Hamás, "las Fuerzas Armadas del Estado de Israel, con el conocimiento de las consecuencias que tal acción podría conllevar" lanzaron un ataque que acabó con la vida de 15 personas. Por este motivo, dice el auto, "nos encontraríamos ante la existencia de un ataque contra la población civil, ya de inicio ilegítimo (...) que se torna en un hecho que ha de ser perseguido en virtud del principio de jurisdicción universal" debido a que es una acción "desproporcinada o excesiva" y que si se demuestra que fuera "preconcebida" podría dar lugar a "una calificación de los hechos distinta y aún más grave de la que incialmente puede considerarse".
Si vols veure l'AUTO del jutge Andreu clica aquí.
Además de Ben-Eliezer, el juez imputa los hechos al comandante de las fuerzas aéreas israelíes en el momento del ataque, Dan Halutz, al general del mando sur de las fuerzas de defensa israelíes, Doron Almog, al presidente del Consejo Nacional de Seguridad israelí y asesor nacional de seguridad, Giora Eiland, al secretario militar del ministro de Defensa, Michael Herzog, y al jefe del Estado Mayor, Moshe Ya'alon, y al director del servicio general de seguridad de Israel, Abraham Dichter.
Objetivo: un líder de Hamás
El ataque tuvo lugar el 22 de julio de 2002 y tenía como objetivo acabar con la vida del dirigente de Shehadeh. Para ello se utilizó un caza F-16 del Ejército israelí que lanzó una bomba de una tonelada sobre su vivienda en el barrio de Al Daraj de la ciudad de Gaza, una de las zonas residenciales más densamente poblados de la ciudad, según la resolución. El proyectil causó 15 víctimas mortales y 150 heridos. Su explosión alcanzó de lleno a la familia cuyos siete miembros fallecieron.
Andreu admite la querella, presentada por el Centro Palestino para los Derechos Humanos, después de que Israel se negara a contestar una comisión rogatoria enviada en agosto de 2008 en la que preguntaba si los hechos estaban siendo investigados en ese país. El juez concluye que existen indicios de crímenes contra la humanidad al tratarse de un ataque contra la población civil de inicio ilegítimo.
Principio de justicia universal
El auto de Andreu cita el artículo 23.4 de la Ley Órganica del Poder Judicial que hace referencia al principio de justicia universal: "Igualmente será competente la jurisdicción española para conocer de los hechos cometidos por españoles y extranjeros fuera del territorio nacional susceptibles de tipificarse, según la Ley penal española, como algunos de los siguientes delitos: (...). Y cualquier otro que, según los tratados o convenios internacionales, deba ser perseguido en España".
En el razonamiento jurídico del juez se dice finalmente que "con el propósito de cometer el asesinato" del líder de Hamás, "las Fuerzas Armadas del Estado de Israel, con el conocimiento de las consecuencias que tal acción podría conllevar" lanzaron un ataque que acabó con la vida de 15 personas. Por este motivo, dice el auto, "nos encontraríamos ante la existencia de un ataque contra la población civil, ya de inicio ilegítimo (...) que se torna en un hecho que ha de ser perseguido en virtud del principio de jurisdicción universal" debido a que es una acción "desproporcinada o excesiva" y que si se demuestra que fuera "preconcebida" podría dar lugar a "una calificación de los hechos distinta y aún más grave de la que incialmente puede considerarse".
Si vols veure l'AUTO del jutge Andreu clica aquí.
25 de gen. 2009
Leganés amb el poble palestí
Els nostres companys de l'Associació Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid ens han fet arribar aquest comunicat en motiu de la manifestació prevista pel pròxim dimarts 27 de gener a les 19:00h a Leganés amb sortida a la Plaza de los Cabezones.
LES ORGANITZACIONS QUE HEM CONVOCAT AQUESTA MANIFESTACIÓ ENS DIRIGIM AL POBLE DE LEGANÉS PER EXPRESSAR LA NOSTRA PROTESTA MÉS ROTUNDA PELS BOMBARDEIGS I L'OCUPACIÓ PER PART D'ISRAEL DE LA FRANJA DE GAZA.
El 27 de desembre de 2008, el govern de l'Estat d'Israel va llançar una operació militar contra el territori de Gaza.
El 29 de desembre de 2008, el Ministre de Defensa israeliana, Ehud Barak, va afirmar que l'Estat d'Israel havia iniciat una guerra "sense treva".
L'operació, denominada "Plom fos", ha estat d'una brutal violència, molt superior a la de totes les hi ha hagut des de l'ocupació dels territoris palestins per part d’Israel el 1967 i que recorda a la terrible matança i a la destrucció que van provocar els sionistes a tota Palestina al llarg de 1948 per "netejar-la" de palestins. El govern d'Israel va anunciar al començament d'aquesta nova ofensiva que després d'una primera fase aèria, vindria un atac terrestre, i així va ser, aquest va començar el 3 de gener.
A data d'avui podem parlar de 1.220 morts, més del 50% dones, nens i ancians, i 5.350 ferits.
Les imatges que han recorregut el món són demolidores i expliquen clarament l'horror sofert pel poble de Gaza. Matances de famílies completes, cases destruïdes, camps cremats, tota la infraestructura pública i administrativa destruïda, les canalitzacions d'aigua, els hospitals i ambulàncies, les mesquites, els col•legis, les escoles i magatzems de les Nacions Unides. Tot arrasat.
Però els crims contra Gaza ja vénen d'abans. Des de l'any 2000 fins que va començar aquesta ofensiva, l'exèrcit israelià ja havia matat 3.000 palestins, d'aquests 634 eren nens. Hem de dir que Gaza és com un gran camp de concentració de 345 km quadrats, envoltats amb filferros electrificats i amb vigilància militar amb ordres de disparar a tot aquell que s'apropi a menys de 6 metres de la tanca.
I a més, Gaza sofria un embargament des de les últimes eleccions palestines de 2006 malgrat que tots els organismes internacionals ho van avalar com un procés net, no va ser l'esperat i el desitjat per l'anomenada Comunitat internacional. El resultat va ser un dur bloqueig i el tancament de fronteres imposat per Israel i un embargament financer decretat per la Comunitat internacional.
El preu que se'ls imposava als palestins per la pau i la seguretat era lliurar-se a la presó i a la colonització, i renunciar al seu dret a defensar la seva terra.
Perquè el que busca Israel amb tots aquests càstigs col•lectius als palestins és que acceptin el seu estatus de ciutadans de segona a Israel i ciutadans sota ocupació a Cisjordània i Gaza. I els quatre milions i mig restants que continuïn repartits pels diferents camps de refugiats pel món.
Israel va destruir mig Líban fa dos anys. Europa, fonamentalment, va aportar els diners per a la seva reconstrucció. Ara ja parlen del cost de la destrucció de Gaza. Però ningú no parla de la vulneració sistemàtica de les lleis internacionals per part de l'Estat d'Israel.
Els demòcrates del món no podem continuar mirant cap a cap a l’altre costat. No podem continuar ignorant que ara i en aquests moments s'està cometent un genocidi al poble palestí.
Ens hem de preguntar: Per què Israel pot bombardejar oficines de l'ONU, matar civils, destruir ciutats, fer detencions massives a temps indefinit i sense seny? Per què pot cometre assassinats selectius i aplicar la tortura com a norma en els seus interrogatoris? Per què pot utilitzar les bombes de fòsfor blanc i altres armes prohibides per les lleis internacionals? Per què pot incomplir de forma sistemàtica totes les resolucions de Nacions Unides i no té cap sanció internacional?
No sols que no té cap sanció internacional sinó que la Comissió Europea aprova un tractament preferencial en les relacions amb Israel.
La impunitat del govern d'Israel és la prova de la complicitat d'organismes internacionals en aquestes matances des de fa 60 anys.
Per tot lo comentat anteriorment, exigim als nostres governs que escoltin els seus ciutadans i exigeixin responsabilitats a l'Estat d'Israel pels seus actes.
Sols exigim que es compleixin les lleis internacionals.
Igual que a l'Iraq se li va imposar que havia de pagar els costos de la guerra a Kuwait, Israel ha de pagar els costos de la reconstrucció de Gaza.
I igual que el Tribunal Penal Internacional va jutjar altres crims contra la humanitat, és hora que l'Estat d'Israel se senti a la banqueta.
Exigim al nostre govern que actuï en aquest sentit, ja que el Tribunal Penal Internacional resulta dels estatuts adoptats pel Tractat de Roma del 17 de juliol de 1998 que Espanya ha firmat i ratificat i que vigeix des de l'1 de juliol de 2002.
No és necessari recordar que la creació d'aquesta jurisdicció penal internacional, materialitza un dels objectius de l'ONU.
El preàmbul del Tractat exposa les finalitats de la jurisdicció pels Estats signants, com demostren els paràgrafs que a continuació esmentem:
"...Tenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat víctimes d'atrocitats que desafien la imaginació i commouen profundament la consciència de la humanitat...
Reconeixent que aquests greus crims constitueixen una amenaça per a la pau, la seguretat i el benestar de la humanitat...
Afirmant que els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt no han de quedar sense càstig i que, a tal finalitat, cal adoptar mesures en el pla nacional i intensificar-se la cooperació internacional per assegurar que se sotmeti efectivament a l'acció de la justícia.
Decidits a posar fi a la impunitat dels autors d'aquests crims i a contribuir així a la prevenció de nous crims...
Recordant que és haver d'exercir de tot Estat la seva jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals..."
El Tractat subratlla la importància del respecte dels drets fonamentals durant les guerres, entén que cap impediment formal pot obstaculitzar l'enjudiciament dels culpables en quant es constitueixen les infraccions, i recorda que és un deure dels Estats.
Per tant, exigim el reconeixement de totes les víctimes d'aquesta matança, perquè els palestins també són humans. I exigim la reparació a les víctimes i que se'ls pagui el dany causat i que es jutgi als criminals.
Perquè no volem ser còmplices, no callem i cridem fort i amb ràbia:
NO EN NOM NOSTRE
SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ
PER UNA PAU JUSTA A PALESTINA!
Firmat: Federación Local de Asociaciones de Vecinos de Leganés, Ciudadanos por el Cambio, Asociación Dinamo Alternativa Social, Haydee Santamaría, PSOE, IU, PCE, CCOO Comarca Sur y UGT Comarca Sur, MPDL.
LES ORGANITZACIONS QUE HEM CONVOCAT AQUESTA MANIFESTACIÓ ENS DIRIGIM AL POBLE DE LEGANÉS PER EXPRESSAR LA NOSTRA PROTESTA MÉS ROTUNDA PELS BOMBARDEIGS I L'OCUPACIÓ PER PART D'ISRAEL DE LA FRANJA DE GAZA.
El 27 de desembre de 2008, el govern de l'Estat d'Israel va llançar una operació militar contra el territori de Gaza.
El 29 de desembre de 2008, el Ministre de Defensa israeliana, Ehud Barak, va afirmar que l'Estat d'Israel havia iniciat una guerra "sense treva".
L'operació, denominada "Plom fos", ha estat d'una brutal violència, molt superior a la de totes les hi ha hagut des de l'ocupació dels territoris palestins per part d’Israel el 1967 i que recorda a la terrible matança i a la destrucció que van provocar els sionistes a tota Palestina al llarg de 1948 per "netejar-la" de palestins. El govern d'Israel va anunciar al començament d'aquesta nova ofensiva que després d'una primera fase aèria, vindria un atac terrestre, i així va ser, aquest va començar el 3 de gener.
A data d'avui podem parlar de 1.220 morts, més del 50% dones, nens i ancians, i 5.350 ferits.
Les imatges que han recorregut el món són demolidores i expliquen clarament l'horror sofert pel poble de Gaza. Matances de famílies completes, cases destruïdes, camps cremats, tota la infraestructura pública i administrativa destruïda, les canalitzacions d'aigua, els hospitals i ambulàncies, les mesquites, els col•legis, les escoles i magatzems de les Nacions Unides. Tot arrasat.
Però els crims contra Gaza ja vénen d'abans. Des de l'any 2000 fins que va començar aquesta ofensiva, l'exèrcit israelià ja havia matat 3.000 palestins, d'aquests 634 eren nens. Hem de dir que Gaza és com un gran camp de concentració de 345 km quadrats, envoltats amb filferros electrificats i amb vigilància militar amb ordres de disparar a tot aquell que s'apropi a menys de 6 metres de la tanca.
I a més, Gaza sofria un embargament des de les últimes eleccions palestines de 2006 malgrat que tots els organismes internacionals ho van avalar com un procés net, no va ser l'esperat i el desitjat per l'anomenada Comunitat internacional. El resultat va ser un dur bloqueig i el tancament de fronteres imposat per Israel i un embargament financer decretat per la Comunitat internacional.
El preu que se'ls imposava als palestins per la pau i la seguretat era lliurar-se a la presó i a la colonització, i renunciar al seu dret a defensar la seva terra.
Perquè el que busca Israel amb tots aquests càstigs col•lectius als palestins és que acceptin el seu estatus de ciutadans de segona a Israel i ciutadans sota ocupació a Cisjordània i Gaza. I els quatre milions i mig restants que continuïn repartits pels diferents camps de refugiats pel món.
Israel va destruir mig Líban fa dos anys. Europa, fonamentalment, va aportar els diners per a la seva reconstrucció. Ara ja parlen del cost de la destrucció de Gaza. Però ningú no parla de la vulneració sistemàtica de les lleis internacionals per part de l'Estat d'Israel.
Els demòcrates del món no podem continuar mirant cap a cap a l’altre costat. No podem continuar ignorant que ara i en aquests moments s'està cometent un genocidi al poble palestí.
Ens hem de preguntar: Per què Israel pot bombardejar oficines de l'ONU, matar civils, destruir ciutats, fer detencions massives a temps indefinit i sense seny? Per què pot cometre assassinats selectius i aplicar la tortura com a norma en els seus interrogatoris? Per què pot utilitzar les bombes de fòsfor blanc i altres armes prohibides per les lleis internacionals? Per què pot incomplir de forma sistemàtica totes les resolucions de Nacions Unides i no té cap sanció internacional?
No sols que no té cap sanció internacional sinó que la Comissió Europea aprova un tractament preferencial en les relacions amb Israel.
La impunitat del govern d'Israel és la prova de la complicitat d'organismes internacionals en aquestes matances des de fa 60 anys.
Per tot lo comentat anteriorment, exigim als nostres governs que escoltin els seus ciutadans i exigeixin responsabilitats a l'Estat d'Israel pels seus actes.
Sols exigim que es compleixin les lleis internacionals.
Igual que a l'Iraq se li va imposar que havia de pagar els costos de la guerra a Kuwait, Israel ha de pagar els costos de la reconstrucció de Gaza.
I igual que el Tribunal Penal Internacional va jutjar altres crims contra la humanitat, és hora que l'Estat d'Israel se senti a la banqueta.
Exigim al nostre govern que actuï en aquest sentit, ja que el Tribunal Penal Internacional resulta dels estatuts adoptats pel Tractat de Roma del 17 de juliol de 1998 que Espanya ha firmat i ratificat i que vigeix des de l'1 de juliol de 2002.
No és necessari recordar que la creació d'aquesta jurisdicció penal internacional, materialitza un dels objectius de l'ONU.
El preàmbul del Tractat exposa les finalitats de la jurisdicció pels Estats signants, com demostren els paràgrafs que a continuació esmentem:
"...Tenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat víctimes d'atrocitats que desafien la imaginació i commouen profundament la consciència de la humanitat...
Reconeixent que aquests greus crims constitueixen una amenaça per a la pau, la seguretat i el benestar de la humanitat...
Afirmant que els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt no han de quedar sense càstig i que, a tal finalitat, cal adoptar mesures en el pla nacional i intensificar-se la cooperació internacional per assegurar que se sotmeti efectivament a l'acció de la justícia.
Decidits a posar fi a la impunitat dels autors d'aquests crims i a contribuir així a la prevenció de nous crims...
Recordant que és haver d'exercir de tot Estat la seva jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals..."
El Tractat subratlla la importància del respecte dels drets fonamentals durant les guerres, entén que cap impediment formal pot obstaculitzar l'enjudiciament dels culpables en quant es constitueixen les infraccions, i recorda que és un deure dels Estats.
Per tant, exigim el reconeixement de totes les víctimes d'aquesta matança, perquè els palestins també són humans. I exigim la reparació a les víctimes i que se'ls pagui el dany causat i que es jutgi als criminals.
Perquè no volem ser còmplices, no callem i cridem fort i amb ràbia:
NO EN NOM NOSTRE
SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ
PER UNA PAU JUSTA A PALESTINA!
Firmat: Federación Local de Asociaciones de Vecinos de Leganés, Ciudadanos por el Cambio, Asociación Dinamo Alternativa Social, Haydee Santamaría, PSOE, IU, PCE, CCOO Comarca Sur y UGT Comarca Sur, MPDL.
23 de gen. 2009
Retalls de premsa sobre Gaza
AVUI: Un relator de l'ONU acusa Israel d’haver comès crims de guerra.
El relator especial de l’ONU per als drets humans als territoris palestins, Richard Falk, va acusar ahir Israel d’haver comès “crims de guerra” a Gaza. “L’evidència de la violació de la llei humanitària és tan clara que no tinc cap dubte de la necessitat d’una investigació independent que demostri que Israel ha comès crims de guerra”, va assegurar. Falk creu que Israel ja va cometre crims de guerra abans de l’ofensiva perquè va “aplicar un bloqueig sostingut durant 18 mesos, un bloqueig il·legal d’aliments, medicaments i combustible que pot haver afectat la població per a tota la vida”. (...)
PÚBLICO: La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza. Maneras de juzgar a Israel.
(...) Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad. La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda. La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución. "El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.
PERIÓDICO DIAGONAL: Israel perpetúa el conflicto.
(...) Con la masacre, Israel parece haber querido aniquilar cualquier posibilidad de paz que pudiera quedar sobre el tablero. “Tu no puedes hablar con Israel sobre paz y al mismo tiempo ver cómo están asesinando a nuestros civiles. Israel quiere una paz donde no entran los derechos palestinos y ésa es una de las razones de esta situación”, relata Ahmad Jaradat desde Jerusalén, donde colabora en el Alternative Information Center. La tecnología militar israelí es reconocida a nivel mundial. Su seguridad no peligra frente a la artillería casera de los milicianos de Hamás atrapados en Gaza. Más vulnerable es en cambio su pretendida imagen de única democracia en Oriente Medio. Algo que se contradice con la continua violación sistemática de los derechos humanos, ya sea en Gaza, en Cisjordania (donde continúa la construcción de un muro de más de 700 km para aislar a las localidades) o en sus propias fronteras (en las próximas elecciones se ha prohibido la participación a dos políticos árabes, representantes del 66% del electorado palestino en Israel). (...)
ELPERIÓDICO DE CATALUNYA: Milers d'habitants de Gaza afronten un difícil futur després que la guerra hagi devastat les seves cases i els seus mitjans de vida.
(...) Mussa Saber és economista. Acaba de tornar a casa seva. Dues maletes i una cara demacrada. Viu a Tel Haua, un barri adinerat de la ciutat de Gaza. A la capital la destrucció està més focalitzada, però de fet hi ha tants carrers bombardejats o destrossats pels tancs que la circulació és una odissea. Ministeris, presons, casernes de policia, associacions de presoners, clubs juvenils, patis de col.legi. "L'ajuda humanitària ens està matant", afirma l'economista. "Ens està convertint en una societat de captaires, quan el que es necessita són inversions perquè la gent pugui treballar i les empreses puguin produir. Ara bé, per a això és necessari que les fronteres estiguin obertes". En alguns carrers queda patent la violència dels combats. Les bales han quedat gravades a la façana i molts edificis s'han cremat, a causa del fòsfor blanc. Cotxes rebentats i alguna ambulància atacada es podreixen a les cunetes. Els veïns de Tel Haua i Zeitun, dos dels barris presos per les tropes israelianes en els últims dies de la guerra, parlen de civils que van ser tirotejats després que els soldats els ordenessin marxar de les seves cases. Altres parlen de columnes de civils morts a trets quan fugien amb una bandera blanca. (...)
El relator especial de l’ONU per als drets humans als territoris palestins, Richard Falk, va acusar ahir Israel d’haver comès “crims de guerra” a Gaza. “L’evidència de la violació de la llei humanitària és tan clara que no tinc cap dubte de la necessitat d’una investigació independent que demostri que Israel ha comès crims de guerra”, va assegurar. Falk creu que Israel ja va cometre crims de guerra abans de l’ofensiva perquè va “aplicar un bloqueig sostingut durant 18 mesos, un bloqueig il·legal d’aliments, medicaments i combustible que pot haver afectat la població per a tota la vida”. (...)
PÚBLICO: La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza. Maneras de juzgar a Israel.
(...) Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad. La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda. La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución. "El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.
PERIÓDICO DIAGONAL: Israel perpetúa el conflicto.
(...) Con la masacre, Israel parece haber querido aniquilar cualquier posibilidad de paz que pudiera quedar sobre el tablero. “Tu no puedes hablar con Israel sobre paz y al mismo tiempo ver cómo están asesinando a nuestros civiles. Israel quiere una paz donde no entran los derechos palestinos y ésa es una de las razones de esta situación”, relata Ahmad Jaradat desde Jerusalén, donde colabora en el Alternative Information Center. La tecnología militar israelí es reconocida a nivel mundial. Su seguridad no peligra frente a la artillería casera de los milicianos de Hamás atrapados en Gaza. Más vulnerable es en cambio su pretendida imagen de única democracia en Oriente Medio. Algo que se contradice con la continua violación sistemática de los derechos humanos, ya sea en Gaza, en Cisjordania (donde continúa la construcción de un muro de más de 700 km para aislar a las localidades) o en sus propias fronteras (en las próximas elecciones se ha prohibido la participación a dos políticos árabes, representantes del 66% del electorado palestino en Israel). (...)
ELPERIÓDICO DE CATALUNYA: Milers d'habitants de Gaza afronten un difícil futur després que la guerra hagi devastat les seves cases i els seus mitjans de vida.
(...) Mussa Saber és economista. Acaba de tornar a casa seva. Dues maletes i una cara demacrada. Viu a Tel Haua, un barri adinerat de la ciutat de Gaza. A la capital la destrucció està més focalitzada, però de fet hi ha tants carrers bombardejats o destrossats pels tancs que la circulació és una odissea. Ministeris, presons, casernes de policia, associacions de presoners, clubs juvenils, patis de col.legi. "L'ajuda humanitària ens està matant", afirma l'economista. "Ens està convertint en una societat de captaires, quan el que es necessita són inversions perquè la gent pugui treballar i les empreses puguin produir. Ara bé, per a això és necessari que les fronteres estiguin obertes". En alguns carrers queda patent la violència dels combats. Les bales han quedat gravades a la façana i molts edificis s'han cremat, a causa del fòsfor blanc. Cotxes rebentats i alguna ambulància atacada es podreixen a les cunetes. Els veïns de Tel Haua i Zeitun, dos dels barris presos per les tropes israelianes en els últims dies de la guerra, parlen de civils que van ser tirotejats després que els soldats els ordenessin marxar de les seves cases. Altres parlen de columnes de civils morts a trets quan fugien amb una bandera blanca. (...)
22 de gen. 2009
Buscats per genocidi. Advocats contra denúncies de crims de guerra
Neix a internet una eina online de "els més buscats". Es tracta de la pàgina web Wanted.org.il. A través de la web podràs conèixer les cares dels responsables dels crims de guerra comesos en l'ofensiva a Gaza i, també, els càrrecs que se'ls imputen.
El més curiós del cas no és la iniciativa en si, sinó que la pàgina web encarregada de promoure el procés legal d'altres càrrecs israelians per crims de guerra ha estat promoguda des d'Israel.
La pàgina, encara en construcció, recull les fotografies de 10 rostres coneguts, des d'alts càrrecs del Govern de Tel Aviv com el primer ministre Ehud Olmert o els ministres Tzipi Livni i Ehud Barak fins els responsables de les Forces Armades com el responsable de l'Estat Major Gabi Ashkenazi.
Es demana que qualsevol que tingui informació sobre quan sortirà algun sospitós de les fronteres israelianes, informi immediatament. En la web s'hi troba la direcció postal de La Haya, seu del Tribunal Penal Internacional ( The Prosecutor. POBox 19519. 2500 Hague. Netherlands), un número de fax (+31 70 515 8 555) i una direcció de correu electrònic aparentment vinculat a una institució judicial (otp.informationdesk@icc-cpi.int).
Els responsables del projecte pretenen així poder jutjar per crims de guerra als responsables de la massacre que ha costat la vida a més de 1.200 palestins a la Franja de Gaza i més de 5.000 ferits.
Més informació aquí.
El més curiós del cas no és la iniciativa en si, sinó que la pàgina web encarregada de promoure el procés legal d'altres càrrecs israelians per crims de guerra ha estat promoguda des d'Israel.
La pàgina, encara en construcció, recull les fotografies de 10 rostres coneguts, des d'alts càrrecs del Govern de Tel Aviv com el primer ministre Ehud Olmert o els ministres Tzipi Livni i Ehud Barak fins els responsables de les Forces Armades com el responsable de l'Estat Major Gabi Ashkenazi.
Es demana que qualsevol que tingui informació sobre quan sortirà algun sospitós de les fronteres israelianes, informi immediatament. En la web s'hi troba la direcció postal de La Haya, seu del Tribunal Penal Internacional ( The Prosecutor. POBox 19519. 2500 Hague. Netherlands), un número de fax (+31 70 515 8 555) i una direcció de correu electrònic aparentment vinculat a una institució judicial (otp.informationdesk@icc-cpi.int).
Els responsables del projecte pretenen així poder jutjar per crims de guerra als responsables de la massacre que ha costat la vida a més de 1.200 palestins a la Franja de Gaza i més de 5.000 ferits.
Més informació aquí.
19 de gen. 2009
Vídeo representatiu de les diverses manifestacions a Catalunya
Bon muntatge de vídeo de la manifestació del 10 de gener a Barcelona. Sorprenent la versió de "L'estaca" interpretada pel catalano-palestí Nabil Mansour. Visca Palestina lliure!!!
13 de gen. 2009
We will not go down (Song for Gaza)
Davant la situació a Gaza s'estan començant a publicar cançons. Aquí en podem escolar una de Michael Heart que es titula "We will not go down (song for Gaza)". Clica aquí per llegir-ne la lletra.
12 de gen. 2009
La població condemnada a Gaza
Tots som sospitosos... En Manel Fontdevila ens ho demostra amb aquesta vinyeta que ha penjat al seu bloc publicat dins el web del diari Público.
Més de 500 persones a la concentració de Manlleu
Més de 500 persones, majoritàriament de la comunitat musulmana d'Osona, han participat aquest dissabte a Manlleu en una concentració per condemnar l'actuació israeliana a la franja de Gaza. La concentració l'havien promogut un conjunt d'entitats de la comarca.
En l'acte, s'han llegit missatges en català, anglès i àrab en defensa del poble palestí o en contra d'Israel. Alguns dels assistents han cremat una bandera israeliana i una dels Estats Units. Els organitzadors han anunciat que amb vista a les pròximes setmanes es faran noves concentracions si es manté la situació de violència actual.
(Font: www.osona.com / Fotos: Adrià Bas)
En l'acte, s'han llegit missatges en català, anglès i àrab en defensa del poble palestí o en contra d'Israel. Alguns dels assistents han cremat una bandera israeliana i una dels Estats Units. Els organitzadors han anunciat que amb vista a les pròximes setmanes es faran noves concentracions si es manté la situació de violència actual.
(Font: www.osona.com / Fotos: Adrià Bas)
11 de gen. 2009
Més 125.000 persones ens varem manifestar sota el lema "Aturem la massacre a Gaza. Boicot Israel"
Més 30.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 200.000 persones segons la Plataforma Aturem la Guerra ens varem manifestar ahir a Barcelona. Aquesta va ser una manifestació multitudinària ja que, quan la capçalera de la manifestació estava llegint el manifest a la Plaça Sant Jaume, a Plaça Universitat encara hi havia milers de manifestants esperant per incorporar-se a la marxa.
Amb una Plaça Sant Jaume plena a vessar de banderes palestines i senyeres varem poder escoltar el manifest que va llegir el cantautor Lluís Llach centrat en la crítica a la política exterior del govern català amb Israel. Llach va acusar l’executiu català de ser “còmplice d’una massacre auspiciada per la comunitat internacional” des del moment en què potencia les relacions comercials, culturals i d’investigació amb Israel.
Un “visca Palestina” i una versió de L’estaca en àrab van tancar la lectura del manifest.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Amb una Plaça Sant Jaume plena a vessar de banderes palestines i senyeres varem poder escoltar el manifest que va llegir el cantautor Lluís Llach centrat en la crítica a la política exterior del govern català amb Israel. Llach va acusar l’executiu català de ser “còmplice d’una massacre auspiciada per la comunitat internacional” des del moment en què potencia les relacions comercials, culturals i d’investigació amb Israel.
Un “visca Palestina” i una versió de L’estaca en àrab van tancar la lectura del manifest.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
8 de gen. 2009
Gaza: crim i vergonya
No és una guerra, no hi ha exèrcits enfrontats. És una matança.
No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que ha desencadenat l’atac.
No és la resposta per fi de la treva, perquè durant el temps en que la treva ha estat vigent l’exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferes operacions amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. És que ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l’impacte del míssil i al suposat assassí selectiu de la seva condició d’assassinat sense més?
No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada des de fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l’estratègia d’aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l’infern quotidià de l’ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam l’últim episodi del qual és la carnisseria que en aquests dies podem veure a les pantalles dels nostres televisors enmig d’amables i festius missatges nadalencs.
No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l’ocupant. I no es tracta només d’Estats Units, que no és referència moral ni política, sinó part, la part israeliana, en el conflicte: es tracta d’Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia de la democràcia europea.
El més escandalós del que està passat a Gaza és que pot passar sense que passi res. La impunitat d’Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d’humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, tot el contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l’ingrés d’Israel a la OCSE. I que obscenes resulten les frases d’alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l’ocupant i l’ocupat, entre el qual assetja i l’assetjat, entre el botxí i la víctima. Que indecent la pretesa equidistància que equipara a l’oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.
A Gaza s’està perpetrant un crim. Porta temps perpetrant-se davant dels ulls del món. I ningú podrà dir, com en altres temps es va dir a Europa, que no ho sabíem.
Teresa Aranguren, Pedro Martínez Montávez, Rosa Regás, José Saramago, Pilardel Ric, Cármen Ruiz Bravo, Betlem Gopegui, Constantino Bértolo, Santiago Alba
3 de gener de 2009
No és una represàlia, no són els coets artesanals que han tornat a caure sobre territori israelià sinó la proximitat de la campanya electoral el que ha desencadenat l’atac.
No és la resposta per fi de la treva, perquè durant el temps en que la treva ha estat vigent l’exèrcit israelià ha endurit encara més el bloqueig sobre Gaza i no ha cessat de portar a terme mortíferes operacions amb la cínica justificació que el seu objectiu eren membres de Hamas. És que ser membre de Hamas despulla de condició humana al cos desmembrat per l’impacte del míssil i al suposat assassí selectiu de la seva condició d’assassinat sense més?
No és un esclat de violència. És una ofensiva planificada i anunciada des de fa temps per la potència ocupant. Un pas més en l’estratègia d’aniquilació de la voluntat de resistència de la població palestina sotmesa a l’infern quotidià de l’ocupació a Cisjordània i a Gaza a un setge per fam l’últim episodi del qual és la carnisseria que en aquests dies podem veure a les pantalles dels nostres televisors enmig d’amables i festius missatges nadalencs.
No és un fracàs de la diplomàcia internacional. És una prova més de complicitat amb l’ocupant. I no es tracta només d’Estats Units, que no és referència moral ni política, sinó part, la part israeliana, en el conflicte: es tracta d’Europa, de la decebedora debilitat, ambigüitat, hipocresia de la democràcia europea.
El més escandalós del que està passat a Gaza és que pot passar sense que passi res. La impunitat d’Israel no es qüestiona. La violació continuada de la legalitat internacional, els termes de la Convenció de Ginebra i les mínimes normes d’humanitat, no tenen conseqüències. Més aviat, tot el contrari, sembla que es premia amb acords comercials preferents o propostes per a l’ingrés d’Israel a la OCSE. I que obscenes resulten les frases d’alguns polítics repartint responsabilitats a parts iguals entre l’ocupant i l’ocupat, entre el qual assetja i l’assetjat, entre el botxí i la víctima. Que indecent la pretesa equidistància que equipara a l’oprimit amb el seu opressor. El llenguatge no és innocent. Les paraules no maten però ajuden a justificar el crim. I a perpetuar-lo.
A Gaza s’està perpetrant un crim. Porta temps perpetrant-se davant dels ulls del món. I ningú podrà dir, com en altres temps es va dir a Europa, que no ho sabíem.
Teresa Aranguren, Pedro Martínez Montávez, Rosa Regás, José Saramago, Pilardel Ric, Cármen Ruiz Bravo, Betlem Gopegui, Constantino Bértolo, Santiago Alba
3 de gener de 2009
7 de gen. 2009
CRIDA URGENT: Health Work Commitees condemna l'atac al seu personal sanitari i plora la mort de l'auxiliar sanitari Arafeh Abdel Dayem
L’organització Health Work Committees fa responsable al govern de l’ocupació i a les seves màquines assassines de la mort del treballador sanitari Arafeh Abdel Dayem i de ferir al seu company Ala’ Sarhan i al conductor de l’ambulància Khaled Abu Sa’da. L’atac tenia com a objectiu una ambulància de l’hospital Al Awdeh, en Jabalia, i va tenir lloc mentre el personal sanitari que anava en el vehicle realitzava la seva feina i evacuava a 3 nens que van morir degut al bombardeig de Beit Lahia. Fem una crida a la comunitat internacional i a totes les organitzacions de drets humans perquè intervinguin de manera ràpida i immediata amb la finalitat de protegir al personal sanitari i a les ambulàncies perquè puguin continuar fent la seva feina humanitària amb els malalts i ferits. Totes les lleis i tractats internacionals garanteixen això, especialment la Quarta Convenció de Ginebra, que atorga immunitat i protecció als metges, auxiliars sanitaris i totes les persones que treballen en el camp de la sanitat.
Acceptar la realitat de que Israel és un estat que està per damunt de la llei és una vergonya per a la comunitat internacional, la mateixa que parla de drets humans, llibertat i justícia.
Exigim la finalització immediata dels atacs al personal sanitari, posar fi al genocidi dels palestins a la Franja de Gaza, la fi del bloqueig i que els dirigents del govern israelià siguin jutjats com a criminals de guerra.
Health Work Committees
4 de gener de 2009
DADES BANCÀRIES:
Account name: Health Work Committees
Bank account no: EUR 624260 / 0-590
Bank account no: USD 624260 / 0-510
Bank account no: JD 624260 / 0-500
Bank code: 9030
SWIFT code: ArabPS22030
Bank name: Arab Bank P.L.C
Bank address: Branch: Al-Bireh / AL NAHDA ST
P.O.BOX: 3731
TEL.: 0097022959581
FAX: 0097022959588
Acceptar la realitat de que Israel és un estat que està per damunt de la llei és una vergonya per a la comunitat internacional, la mateixa que parla de drets humans, llibertat i justícia.
Exigim la finalització immediata dels atacs al personal sanitari, posar fi al genocidi dels palestins a la Franja de Gaza, la fi del bloqueig i que els dirigents del govern israelià siguin jutjats com a criminals de guerra.
Health Work Committees
4 de gener de 2009
DADES BANCÀRIES:
Account name: Health Work Committees
Bank account no: EUR 624260 / 0-590
Bank account no: USD 624260 / 0-510
Bank account no: JD 624260 / 0-500
Bank code: 9030
SWIFT code: ArabPS22030
Bank name: Arab Bank P.L.C
Bank address: Branch: Al-Bireh / AL NAHDA ST
P.O.BOX: 3731
TEL.: 0097022959581
FAX: 0097022959588
COMUNICAT: Recolzament a la manifestació del dia 11 de gener a Madrid
Davant dels últims esdeveniments que estan succeint a Gaza, on en contra de totes les lleis internacionals, s’està cometent un crim sistemàtic contra tota la població civil:
Volem transmetre el nostre sentiment de dolor al nostre poble germà de Betlem i mostrar la nostra solidaritat amb el milió i mig de ciutadans de Gaza que després de suportar més d’un any i mig de bloqueig, avui estan sent assassinats. Porten més de 600 morts (dels que una tercera part són nens) i milers de ferits que no poder ser atesos per falta de medicaments i mitjans per poder-ho fer. Avui mateix organitzacions com Metges del Món denunciaven aquesta situació. Fins i tot, alguns centres mèdics també han estat bombardejats.
Fins i tot, edificis de la ONU han estat bombardejats. Les escoles de l’agència de Nacions Unides pels palestins han estat bombardejades i més de quaranta civils hi han mort.
Davant de tanta barbàrie, no podem callar i volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble palestí i exigir als organismes internacionals que posin fi a aquesta guerra.
Per tot lo citat anteriorment, fem una crida a tots els ciutadans perquè junts mostrem el nostre dolor per Gaza i la nostra solidaritat amb el poble palestí participant a la manifestació estatal que tindrà lloc el pròxim diumenge 11 de gener a les 12 del migdia a Madrid. Des de Cibeles a Sol.
Per la pau, frenem la barbàrie.
Volem transmetre el nostre sentiment de dolor al nostre poble germà de Betlem i mostrar la nostra solidaritat amb el milió i mig de ciutadans de Gaza que després de suportar més d’un any i mig de bloqueig, avui estan sent assassinats. Porten més de 600 morts (dels que una tercera part són nens) i milers de ferits que no poder ser atesos per falta de medicaments i mitjans per poder-ho fer. Avui mateix organitzacions com Metges del Món denunciaven aquesta situació. Fins i tot, alguns centres mèdics també han estat bombardejats.
Fins i tot, edificis de la ONU han estat bombardejats. Les escoles de l’agència de Nacions Unides pels palestins han estat bombardejades i més de quaranta civils hi han mort.
Davant de tanta barbàrie, no podem callar i volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble palestí i exigir als organismes internacionals que posin fi a aquesta guerra.
Per tot lo citat anteriorment, fem una crida a tots els ciutadans perquè junts mostrem el nostre dolor per Gaza i la nostra solidaritat amb el poble palestí participant a la manifestació estatal que tindrà lloc el pròxim diumenge 11 de gener a les 12 del migdia a Madrid. Des de Cibeles a Sol.
Per la pau, frenem la barbàrie.
6 de gen. 2009
Gaza; la insuportable passivitat internacional
S’estan acabant les nostres festes, les nostres festes cristianes. Avui a Vic la culminació de la festes nadalenques ens ha regalat una preciosa nevada que ha tenyit les teulades de la ciutat d'un bonic color blanc. Fora de perill, a Vic ens sentim sans i estalvis. Aquí a Vic tenim la sort de viure en pau i els nostres fills aquest any han tingut magnífics regals mentre els pares complaents de l'alegria dels seus fills es contagiaven d'aquest sentiment infantil que aquestes dates amaren cada llar.
Hem celebrat un Nadal sans i estalvis (o gairebé tots/es). Alguns ens hem quedat secs i els nostres ulls ja no ploren d'impotència davant dels crims d'Israel a Gaza. Ens han deixat immunes els telenotícies amb les seves notícies esbiaixades i els polítics amb les seves aparents preocupacions convertides en dialèctica buida i mancada de coherència. Alguns hem viscut aquest Nadal com si fóssim palestins. Aquells que hem estat en els camps de refugiats convivint-hi o a la Palestina ocupada, aquest any no hem sentit el Nadal. Aquest any, les bombes de Gaza han caigut també a les nostres cases, en comptes de regals hem rebut cops forts en cada noticiari i hem patit moltes baixes entre les nostres famílies. A dia d'avui s'estimen en més de 700 les nostres baixes de les quals més de 350 són nens, els nostres fills adoptius.
A Gaza, mentre aquí ens menjàvem els nostres torrons i celebràvem el nostre cristià Nadal, els Reis Mags estan regalant injustament molts morts, carrers plens de sang i famílies abatudes. El Nadal a Gaza no ha viatjat en rens i camells sinó en bombes i obusos. Als palestins els ha tocat el sorteig del nen també; el del nen mort. Un de cada 4 civils assassinats és un menor.
La Comunitat Internacional no deixa de sorprendre'ns. Ens tenia acostumats al doble joc a Iugoslàvia, a Iraq, al Congo, a Afganistan però no recordo una violació tan flagrant dels Drets Humans com aquesta que està passant amb el seu consentiment. Avui Israel ha atacat dos recintes de l'ONU on han mort prop de 50 persones i ni una sola veu s’ha alçat demanant sancions davant d'aquesta guerra il•legal que impedeix fugir als civils. Aquesta falta de decència que manca d'autoritat moral a qualsevol d'aquests governs, és la flama que justificarà demà a qualsevol per cometre un acte pervers, digues-li Al Qaeda o digues-li OTAN. La ruptura de totes les regles del joc ens posa a tots en el punt de mira i l'acceptació o passivitat per omissió de qualsevol càstig a Israel justifica, sens dubte, que creixin extrems contraris als intents d'acostament de cultures o civilitzacions en un futur proper. Zapatero, en altres temps anomenat "l'Obama europeu", amb la tebiesa del seu discurs dient "amics" als gestors del sionisme internacional, bé s'ha guanyat el pseudònim de “Bambi” per la seva ingenuïtat i covardia.
Als que ens quedem sense llàgrimes aquest Nadal MAI se'ns oblidarà aquest genocidi i sense temor a equivocar-nos cridarem una i altra vegada, cada vegada que tinguem ocasió, ASSASSINS als responsables d'aquesta matança, als executors i als seus còmplices. Van caure Pinochet i altres “dictadors rovellats”; és qüestió de temps el veure asseguts al tribunal de La Haya als líders sionistes i als seus seguidors. Mentre no arribi el moment, tindran de cobrir-se les espatlles cada vegada que surtin del seu il•legítim territori, a qualsevol cantonada podran trobar la nostra indignació expressada de qualsevol manera i qui sap si no en forma d'arrest per crims contra la humanitat.
MANUEL TAPIAL
Cooperant dels camps de refugits palestins de Líban i Síria
Hem celebrat un Nadal sans i estalvis (o gairebé tots/es). Alguns ens hem quedat secs i els nostres ulls ja no ploren d'impotència davant dels crims d'Israel a Gaza. Ens han deixat immunes els telenotícies amb les seves notícies esbiaixades i els polítics amb les seves aparents preocupacions convertides en dialèctica buida i mancada de coherència. Alguns hem viscut aquest Nadal com si fóssim palestins. Aquells que hem estat en els camps de refugiats convivint-hi o a la Palestina ocupada, aquest any no hem sentit el Nadal. Aquest any, les bombes de Gaza han caigut també a les nostres cases, en comptes de regals hem rebut cops forts en cada noticiari i hem patit moltes baixes entre les nostres famílies. A dia d'avui s'estimen en més de 700 les nostres baixes de les quals més de 350 són nens, els nostres fills adoptius.
A Gaza, mentre aquí ens menjàvem els nostres torrons i celebràvem el nostre cristià Nadal, els Reis Mags estan regalant injustament molts morts, carrers plens de sang i famílies abatudes. El Nadal a Gaza no ha viatjat en rens i camells sinó en bombes i obusos. Als palestins els ha tocat el sorteig del nen també; el del nen mort. Un de cada 4 civils assassinats és un menor.
La Comunitat Internacional no deixa de sorprendre'ns. Ens tenia acostumats al doble joc a Iugoslàvia, a Iraq, al Congo, a Afganistan però no recordo una violació tan flagrant dels Drets Humans com aquesta que està passant amb el seu consentiment. Avui Israel ha atacat dos recintes de l'ONU on han mort prop de 50 persones i ni una sola veu s’ha alçat demanant sancions davant d'aquesta guerra il•legal que impedeix fugir als civils. Aquesta falta de decència que manca d'autoritat moral a qualsevol d'aquests governs, és la flama que justificarà demà a qualsevol per cometre un acte pervers, digues-li Al Qaeda o digues-li OTAN. La ruptura de totes les regles del joc ens posa a tots en el punt de mira i l'acceptació o passivitat per omissió de qualsevol càstig a Israel justifica, sens dubte, que creixin extrems contraris als intents d'acostament de cultures o civilitzacions en un futur proper. Zapatero, en altres temps anomenat "l'Obama europeu", amb la tebiesa del seu discurs dient "amics" als gestors del sionisme internacional, bé s'ha guanyat el pseudònim de “Bambi” per la seva ingenuïtat i covardia.
Als que ens quedem sense llàgrimes aquest Nadal MAI se'ns oblidarà aquest genocidi i sense temor a equivocar-nos cridarem una i altra vegada, cada vegada que tinguem ocasió, ASSASSINS als responsables d'aquesta matança, als executors i als seus còmplices. Van caure Pinochet i altres “dictadors rovellats”; és qüestió de temps el veure asseguts al tribunal de La Haya als líders sionistes i als seus seguidors. Mentre no arribi el moment, tindran de cobrir-se les espatlles cada vegada que surtin del seu il•legítim territori, a qualsevol cantonada podran trobar la nostra indignació expressada de qualsevol manera i qui sap si no en forma d'arrest per crims contra la humanitat.
MANUEL TAPIAL
Cooperant dels camps de refugits palestins de Líban i Síria
5 de gen. 2009
4000 persones a la concentració contra els atacs israelians a Gaza
Unes 4.000 persones ens varem concentrar ahir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar la massacre perpetrada per l'exèrcit israelià a Gaza i per proposar un boicot a l'estat d'Israel i els seus productes. La crida la van fer la Comunitat Palestina de Catalunya i la Plataforma Aturem la Guerra. Les mateixes organitzacions han convocat una MANIFESTACIÓ dissabte vinent que començarà a les 5 de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona.
La concentració va començar amb un minut de silenci en record als 60 nens morts a Gaza. El secretari de la Comunitat Palestina de Catalunya, Àlex Hino, va fer la primera intervenció denunciant que no estem davant d'un conflicte entre Estats sinó davant una política d'extermini deliberat i sistemàtic de neteja ètnica contra el poble palestí, amb la complicitat d'Estats Units i les potències europees. Va denunciar que les fronteres estan tancades privant a la població del més elemental: aliments, medicaments, energia... Després de comparar aquesta política d'extermini col.lectiu amb la del nazisme va demanar que els governs català, espanyol i europeus pressionin les autoritats israelianes perquè renunciïn al règim de l'apartheid al qual tenen sotmesa la població palestina. Hino també va criticar l'ONU per afavorir els interessos israelians, menysprear els palestins i obeir als Estats Units. Seguidament Francesc Tubau, de la Plataforma Aturem la Guerra, va llegir el manifest on es denunciava la massacre provocada per l'exèrcit israelià a Gaza i es va demanar al govern espanyol que detingui el seu comerç d'armes amb Israel i a la Generalitat que suspengui les seves relacions comercials amb Israel.
Durant l'acte es van poder escoltar crits de "Israel assassina", "Visca Palestina" i altres denúncies de la massacre a Gaza, de la complicitat dels diferents governs amb la situació i de recolzament al poble palestí.
La concentració va començar amb un minut de silenci en record als 60 nens morts a Gaza. El secretari de la Comunitat Palestina de Catalunya, Àlex Hino, va fer la primera intervenció denunciant que no estem davant d'un conflicte entre Estats sinó davant una política d'extermini deliberat i sistemàtic de neteja ètnica contra el poble palestí, amb la complicitat d'Estats Units i les potències europees. Va denunciar que les fronteres estan tancades privant a la població del més elemental: aliments, medicaments, energia... Després de comparar aquesta política d'extermini col.lectiu amb la del nazisme va demanar que els governs català, espanyol i europeus pressionin les autoritats israelianes perquè renunciïn al règim de l'apartheid al qual tenen sotmesa la població palestina. Hino també va criticar l'ONU per afavorir els interessos israelians, menysprear els palestins i obeir als Estats Units. Seguidament Francesc Tubau, de la Plataforma Aturem la Guerra, va llegir el manifest on es denunciava la massacre provocada per l'exèrcit israelià a Gaza i es va demanar al govern espanyol que detingui el seu comerç d'armes amb Israel i a la Generalitat que suspengui les seves relacions comercials amb Israel.
Durant l'acte es van poder escoltar crits de "Israel assassina", "Visca Palestina" i altres denúncies de la massacre a Gaza, de la complicitat dels diferents governs amb la situació i de recolzament al poble palestí.
4 de gen. 2009
Borrador de MOCIÓ als plens dels Ajuntaments catalans
En els últims dos anys, la situació de la població palestina s’ha vist agreujada fins a l’extrem, no només han patit el dur i criminal assetjament que els condemnava a una mort lenta per falta d’abastiment, medicines, etc. Sinó que en aquests moments es produeix una nova agressió, mes crua encara, amb el bombardeig de l’exèrcit israelià i la invasió del territori de la Franja de Gaza. La tragèdia que viu la població palestina d’aquest territori presenta unes xifres de més de 400 morts i més de 2000 ferits en els primers dies de gener de 2009, la majoria dels quals són població civil.
Després de les eleccions al Parlament Palestí, el 2006, en les que Hamas va guanyar la majoria de manera absolutament neta (segons tots els observadors internacionals presents a tot el procés), Israel ha castigat de manera cruel i infame a la població palestina i encara que determinats governs i institucions europees han intentat treballar a favor de la pau i en contra del càstig a la població, el cert és que la Unió Europea i el govern espanyol han mantingut una política continuista d’Estats Units i d’Israel, condemnant a la totalitat de la població palestina a càstigs col·lectius i individuals, al tancament de territoris, a l’expulsió, a la destrucció de les collites, a la imposició del bloqueig econòmic, etc. I en aquests moments l’assassinat impune de dones i nens. En la pràctica el bloqueig a Gaza ha significat la creació d’un Ghetto palestí amb el fi de doblegar a la seva població i acabar amb la resistència palestina a la política sionista de neteja ètnica que porta a terme des de la creació de l’Estat d’Israel.
En el nostre país existeix una important població àrab que sent com a seves les agressions del seu poble germà, molts d’ells són veïns dels nostres pobles. Per això, ningú millor que els gestors dels ajuntaments i els polítics locals, sempre en contacte amb la gent, per intuir la tristesa que es deriva d’aquesta situació.
Les organitzacions de la societat civil dels nostres pobles estem engegant una campanya de Solidaritat amb la població de Gaza, solidaritat que s’aixeca a nivell mundial davant la magnitud de la massacre, amb l’objectiu d’exigir als nostres representants legals que no es quedin muts, que denunciïn i no permetin la impunitat Israeliana.
Per tot això es proposen per a un acord en el ple municipal els següents punts:
1.- La declaració de “Ajuntament solidari amb Gaza”, que comporta una condemna expressa de la situació de bloqueig i invasió de la Granja de Gaza i de la catàstrofe humanitària que es preveu, així com l’organització de diverses accions solidàries dins de la campanya.
2.- Sol·liciti la Generalitat i al Govern espanyol el trencament dels acords preferents amb Israel, en totes les àrees –econòmiques, culturals, educatives, etc-.
3.- Traslladar a la Generalitat i al Govern espanyol aquest acord, amb l’expressa petició de que denuncií i condemni l’agressió a Gaza, així com que denuncií a Israel per la seva actitud criminal a Gaza davant del Tribunal Internacional de la Haya.
4.- Que es denuncií i exigeixi a Israel el compliment de la resolucions de les Nacions Unides (La Resolució 194 sobre el “Dret al retorn”; la 242 sobre la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats; la Resolució 181, la 3236, la 3279 etc.)
5.- Fer públic l’acord, mitjançant el corresponent comunicat a la premsa i enviar-lo als impulsors de la Campanya “Trenquem el bloqueig a Gaza!” a Palestina així com també a la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina.
Vic, a 4 de gener de 2009
Després de les eleccions al Parlament Palestí, el 2006, en les que Hamas va guanyar la majoria de manera absolutament neta (segons tots els observadors internacionals presents a tot el procés), Israel ha castigat de manera cruel i infame a la població palestina i encara que determinats governs i institucions europees han intentat treballar a favor de la pau i en contra del càstig a la població, el cert és que la Unió Europea i el govern espanyol han mantingut una política continuista d’Estats Units i d’Israel, condemnant a la totalitat de la població palestina a càstigs col·lectius i individuals, al tancament de territoris, a l’expulsió, a la destrucció de les collites, a la imposició del bloqueig econòmic, etc. I en aquests moments l’assassinat impune de dones i nens. En la pràctica el bloqueig a Gaza ha significat la creació d’un Ghetto palestí amb el fi de doblegar a la seva població i acabar amb la resistència palestina a la política sionista de neteja ètnica que porta a terme des de la creació de l’Estat d’Israel.
En el nostre país existeix una important població àrab que sent com a seves les agressions del seu poble germà, molts d’ells són veïns dels nostres pobles. Per això, ningú millor que els gestors dels ajuntaments i els polítics locals, sempre en contacte amb la gent, per intuir la tristesa que es deriva d’aquesta situació.
Les organitzacions de la societat civil dels nostres pobles estem engegant una campanya de Solidaritat amb la població de Gaza, solidaritat que s’aixeca a nivell mundial davant la magnitud de la massacre, amb l’objectiu d’exigir als nostres representants legals que no es quedin muts, que denunciïn i no permetin la impunitat Israeliana.
Per tot això es proposen per a un acord en el ple municipal els següents punts:
1.- La declaració de “Ajuntament solidari amb Gaza”, que comporta una condemna expressa de la situació de bloqueig i invasió de la Granja de Gaza i de la catàstrofe humanitària que es preveu, així com l’organització de diverses accions solidàries dins de la campanya.
2.- Sol·liciti la Generalitat i al Govern espanyol el trencament dels acords preferents amb Israel, en totes les àrees –econòmiques, culturals, educatives, etc-.
3.- Traslladar a la Generalitat i al Govern espanyol aquest acord, amb l’expressa petició de que denuncií i condemni l’agressió a Gaza, així com que denuncií a Israel per la seva actitud criminal a Gaza davant del Tribunal Internacional de la Haya.
4.- Que es denuncií i exigeixi a Israel el compliment de la resolucions de les Nacions Unides (La Resolució 194 sobre el “Dret al retorn”; la 242 sobre la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats; la Resolució 181, la 3236, la 3279 etc.)
5.- Fer públic l’acord, mitjançant el corresponent comunicat a la premsa i enviar-lo als impulsors de la Campanya “Trenquem el bloqueig a Gaza!” a Palestina així com també a la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina.
Vic, a 4 de gener de 2009
Gaza i la ceguesa política internacional
Miro amb tristesa la CNN retransmetent en directe la invasió de Gaza i el pànic dels més d'1,5 milions de persones que resideixen a la franja. Avui tots els mitjans de comunicació estan amb els ulls posats allà, a Gaza, i la majoria assumeixen la posició oficial de l'administració israeliana acusant Hamas dels atacs a la franja justificant així l'injustificable.
Fins ara, mes de 500 palestins han perdut la vida i entre ells més de 350 civils. Més de 3 mil palestins estan ferits de diversa consideració i es preveu, segons les declaracions del Ministre de Defensa d'Israel, que les xifres pujaran considerablement. Atenent aquestes xifres, el valor d'un israelià mort podria equivaler a 100 palestins dels quals 33 serien nens, si ens fixem en les proporcions de morts d'un altre bàndol.
Davant d'això, el president de torn de la Unió Europea, el president txec, amb les seves declaracions recolzant l'"acció defensiva d'Israel" ha posant Europa al mural de la vergonya legitimant semblant genocidi en contra dels milers de manifestants que hem sortit al carrer denunciant el crim contra la població de Gaza a tot Europa. A qui representen aquests polítics? A tot això, el govern de l’Estat Espanyol, actua de manera tèbia amb Moratinos intentant fer diplomàcia entre els murs sords de la Unió Europea i els polítics superbs d'Israel i amb la responsable de política internacional del PSOE, la Sra. Elena Valenciano, equiparant Hamas amb Israel mesurant les diferents forces enfrontades des del mateix prisma. Sens dubte, a la Sra. Elena Valenciano, quan va assumir les seves responsabilitats dins del seu partit va oblidar la moral i l'ètica en no condemnar en les seves declaracions, sense condicions prèvies, l'estratègia assassina d'un règim de caràcter confessional i racista com l'Israelià que des de fa 61 anys condemna als àrabs pel simple motiu de ser-ho.
Avui també he sabut que la Generalitat ha donat 100 mil euros a Gaza, xifra ridícula al meu entendre ja que el que pretenen és justificar els acords sota la taula que en recents viatges membres d'aquesta institució van assolir (o van facilitar a tercers, segons les versions) amb Israel. Acords sens dubte intolerables amb governs que practiquen l'Apartheid. Què pensaríem si el govern espanyol o el govern català haguessin assolit acords amb el govern racista de Sud-Àfrica? Doncs sí, això és el que ha estat succeint en els últims anys. Els nostres governs han estat negociant amb governs que no respecten els drets humans i que no tenen cap mania al matar el major nombre de palestins per guanyar així unes pròximes eleccions. Governs de caràcter cruel i sectaris, sense complexos davant del seu caràcter confessional i excloent que arrosseguen amb les seves aliances als nostres governs a recolzar murs de la vergonya, assassinats de nens i civils de manera indiscriminada i amb això, a posar-nos a tots en el punt de mira dels sectors més radicals de l'Islam.
Avui la població palestina de Gaza crida demanant auxili. Des de primera hora d'aquesta tarda he estat rebent crides d'auxili des de Betlem, Ramalla, Sidón, Gaza, Jerusalem... La impotència del saber que milers d'innocents moriran mentre la CNN ens ho retransmet en directe, mentre gaudim dels nostres sofàs, em genera ràbia i por. No és possible que la comunitat internacional quedi callada, justifiqui o s’aliï amb els nazis del segle XXI... o si, és possible si els nostres governs formen part d'aquest gendarme mundial que avala la impunitat. De ser així, les poblacions civils de tot el món hem d'estar alerta, hem d'organitzar-nos i d’estar preparats. Ja se sap, en les guerres sempre moren els pobles. Els que les preparen i guanyen diners amb elles són aquells que estan als despatxos.
Com a ciutadà, m’avergonyeixo del meu govern, del català, de l'espanyol, de l'europeu. Sento vergonya i por per la seva ceguesa. Europa, en el seu conjunt, recull més de 80 milions d'àrabs dels quals s'estima, segons diferents estadístiques, que més del 70% viuen aïllats d'influències occidentals i de manera tradicional segons els preceptes de l'Islam. Si fem cas a aquestes dades jo em pregunto: Com pot ser que com a Estats recolzem per acció o omissió un Estat com el d'Israel que amb les seves polítiques bèl·liques està en guerra constant amb el món àrab? Quins interessos defensen els nostres polítics? Quants 11-M o 11-S necessitem? Sembla que la ceguera dels nostres polítics, al meu entendre, ens posa en risc a tots; als bel·licistes i als pacifistes.
Com a activista, em nego a assumir les posicions oficials i justificar la matança de civils i encara menys em nego a condemnar la legítima resistència d'un poble davant d'atacs tan brutals. Les eines de qualsevol poble són aquelles que es consideren més útils per defensar-se i, en aquest cas, li reconec a Hamas l'autoritat moral de defensar la franja de Gaza, zona on en eleccions lliures la majoria de la població va escollir-los per representar-los en el parlament palestí. Pobres palestins que van escollir l'opció errònia. Els països occidentals, no estem d'acord amb aquest tipus de sistema electoral d'una persona, un vot? Val per nosaltres i no pels àrabs? Ah clar, per a nosaltres són mes avantatjosos els règims com el de Jordània o el d'Aràbia Saudita on els drets humans es respecten depenent qui ets. Aquesta hipocresia té un preu i no crec que realment els nostres governants siguin conscients dels costos que té en un món en permanent canvi i en el que l'hegemonia nord-americana trontolla.L’any passat la Comunitat de Madrid va homenatjar, durant tot l'any, l'aixecament contra els francesos que va acabar amb l'alliberament de "les nostres zones ocupades". Durant el 2008 França va reconèixer a la resistència la feina feta per vèncer l'ocupació de l'Alemanya nazi. I aquest any 2008 també, el Congreso de los Diputados d'Espanya va reconèixer amb una llei a aquells que van lluitar pel legítim govern que va ser la II República. Aquest any passat, el 2008, molts van homenatjar a les diferents resistències que hi han hagut al llarg del segle XX. Jo vull començar aquest any 2009 reconeixent la tasca d'aquells que resisteixen a Gaza, al Líban, a la Palestina ocupada i demanant a les autoritats competents i a l'empresariat català i espanyol en el seu conjunt una ruptura de relacions amb tota aquella institució, empresa o delegació del Govern d'Israel. Vull homenatjar a Mahmud Darwish i el seu llegat de dignitat que representa la seva obra i la seva vida, molts Mahmud Darwish resisteixen a Gaza avui.
Visca la Resistència, visca la lluita del poble palestí!!!
MANUEL TAPIAL
Cooperant en els camps de refugiats palestins del Líban i Siría
Fins ara, mes de 500 palestins han perdut la vida i entre ells més de 350 civils. Més de 3 mil palestins estan ferits de diversa consideració i es preveu, segons les declaracions del Ministre de Defensa d'Israel, que les xifres pujaran considerablement. Atenent aquestes xifres, el valor d'un israelià mort podria equivaler a 100 palestins dels quals 33 serien nens, si ens fixem en les proporcions de morts d'un altre bàndol.
Davant d'això, el president de torn de la Unió Europea, el president txec, amb les seves declaracions recolzant l'"acció defensiva d'Israel" ha posant Europa al mural de la vergonya legitimant semblant genocidi en contra dels milers de manifestants que hem sortit al carrer denunciant el crim contra la població de Gaza a tot Europa. A qui representen aquests polítics? A tot això, el govern de l’Estat Espanyol, actua de manera tèbia amb Moratinos intentant fer diplomàcia entre els murs sords de la Unió Europea i els polítics superbs d'Israel i amb la responsable de política internacional del PSOE, la Sra. Elena Valenciano, equiparant Hamas amb Israel mesurant les diferents forces enfrontades des del mateix prisma. Sens dubte, a la Sra. Elena Valenciano, quan va assumir les seves responsabilitats dins del seu partit va oblidar la moral i l'ètica en no condemnar en les seves declaracions, sense condicions prèvies, l'estratègia assassina d'un règim de caràcter confessional i racista com l'Israelià que des de fa 61 anys condemna als àrabs pel simple motiu de ser-ho.
Avui també he sabut que la Generalitat ha donat 100 mil euros a Gaza, xifra ridícula al meu entendre ja que el que pretenen és justificar els acords sota la taula que en recents viatges membres d'aquesta institució van assolir (o van facilitar a tercers, segons les versions) amb Israel. Acords sens dubte intolerables amb governs que practiquen l'Apartheid. Què pensaríem si el govern espanyol o el govern català haguessin assolit acords amb el govern racista de Sud-Àfrica? Doncs sí, això és el que ha estat succeint en els últims anys. Els nostres governs han estat negociant amb governs que no respecten els drets humans i que no tenen cap mania al matar el major nombre de palestins per guanyar així unes pròximes eleccions. Governs de caràcter cruel i sectaris, sense complexos davant del seu caràcter confessional i excloent que arrosseguen amb les seves aliances als nostres governs a recolzar murs de la vergonya, assassinats de nens i civils de manera indiscriminada i amb això, a posar-nos a tots en el punt de mira dels sectors més radicals de l'Islam.
Avui la població palestina de Gaza crida demanant auxili. Des de primera hora d'aquesta tarda he estat rebent crides d'auxili des de Betlem, Ramalla, Sidón, Gaza, Jerusalem... La impotència del saber que milers d'innocents moriran mentre la CNN ens ho retransmet en directe, mentre gaudim dels nostres sofàs, em genera ràbia i por. No és possible que la comunitat internacional quedi callada, justifiqui o s’aliï amb els nazis del segle XXI... o si, és possible si els nostres governs formen part d'aquest gendarme mundial que avala la impunitat. De ser així, les poblacions civils de tot el món hem d'estar alerta, hem d'organitzar-nos i d’estar preparats. Ja se sap, en les guerres sempre moren els pobles. Els que les preparen i guanyen diners amb elles són aquells que estan als despatxos.
Com a ciutadà, m’avergonyeixo del meu govern, del català, de l'espanyol, de l'europeu. Sento vergonya i por per la seva ceguesa. Europa, en el seu conjunt, recull més de 80 milions d'àrabs dels quals s'estima, segons diferents estadístiques, que més del 70% viuen aïllats d'influències occidentals i de manera tradicional segons els preceptes de l'Islam. Si fem cas a aquestes dades jo em pregunto: Com pot ser que com a Estats recolzem per acció o omissió un Estat com el d'Israel que amb les seves polítiques bèl·liques està en guerra constant amb el món àrab? Quins interessos defensen els nostres polítics? Quants 11-M o 11-S necessitem? Sembla que la ceguera dels nostres polítics, al meu entendre, ens posa en risc a tots; als bel·licistes i als pacifistes.
Com a activista, em nego a assumir les posicions oficials i justificar la matança de civils i encara menys em nego a condemnar la legítima resistència d'un poble davant d'atacs tan brutals. Les eines de qualsevol poble són aquelles que es consideren més útils per defensar-se i, en aquest cas, li reconec a Hamas l'autoritat moral de defensar la franja de Gaza, zona on en eleccions lliures la majoria de la població va escollir-los per representar-los en el parlament palestí. Pobres palestins que van escollir l'opció errònia. Els països occidentals, no estem d'acord amb aquest tipus de sistema electoral d'una persona, un vot? Val per nosaltres i no pels àrabs? Ah clar, per a nosaltres són mes avantatjosos els règims com el de Jordània o el d'Aràbia Saudita on els drets humans es respecten depenent qui ets. Aquesta hipocresia té un preu i no crec que realment els nostres governants siguin conscients dels costos que té en un món en permanent canvi i en el que l'hegemonia nord-americana trontolla.L’any passat la Comunitat de Madrid va homenatjar, durant tot l'any, l'aixecament contra els francesos que va acabar amb l'alliberament de "les nostres zones ocupades". Durant el 2008 França va reconèixer a la resistència la feina feta per vèncer l'ocupació de l'Alemanya nazi. I aquest any 2008 també, el Congreso de los Diputados d'Espanya va reconèixer amb una llei a aquells que van lluitar pel legítim govern que va ser la II República. Aquest any passat, el 2008, molts van homenatjar a les diferents resistències que hi han hagut al llarg del segle XX. Jo vull començar aquest any 2009 reconeixent la tasca d'aquells que resisteixen a Gaza, al Líban, a la Palestina ocupada i demanant a les autoritats competents i a l'empresariat català i espanyol en el seu conjunt una ruptura de relacions amb tota aquella institució, empresa o delegació del Govern d'Israel. Vull homenatjar a Mahmud Darwish i el seu llegat de dignitat que representa la seva obra i la seva vida, molts Mahmud Darwish resisteixen a Gaza avui.
Visca la Resistència, visca la lluita del poble palestí!!!
MANUEL TAPIAL
Cooperant en els camps de refugiats palestins del Líban i Siría
3 de gen. 2009
Més de 500 persones condemnen els atacs d'Israel a Gaza en una concentració a Vic
El passat dimecres, 31 de desembre, unes 500 persones es van manifestar a la Plaça Major de Vic contra l'estat sionista-terrorista d'Israel en una concentració convocada per diferents col·lectius. Aquestes són imatges de la concentració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
