Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Tapial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Tapial. Mostrar tots els missatges
12 de maig 2009
Entrevista sobre Iraq
El cap de setmana passat va començar el Festival Interpueblos que es celebra cada any al sud de Madrid i que tracta els conflictes a Palestina i Iraq fent un anàlisi de la situació actual i conscienciant a la població d'aquí sobre els refugiats i la vida dins els camps. Ahir van entrevistar al nostre company Manuel Tapial a RNE5 juntament amb Pedro Rojo i Yaroub Akram Alí. Recordar-vos que en Yaroub estarà aquest diumenge a la Vic fent una conferència sobre Iraq. Aquí podeu escoltar la gravació. La qualitat de l'àudio no és massa bona, intentarem solucionar-ho en les següents hores.
7 de febr. 2009
Entrevista a Manuel Tapial
Entrevista a Manuel Tapial sobre l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació". Entrevista realitzada per Ràdio Manlleu.
14 de gen. 2009
Entrevista a Manuel Tapial
Entrevista a Manuel Tapial, membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaria, realitzada per EL9TV tractant el tema de Gaza.
13 de gen. 2009
11 de gen. 2009
8 de gen. 2009
6 de gen. 2009
Gaza; la insuportable passivitat internacional
S’estan acabant les nostres festes, les nostres festes cristianes. Avui a Vic la culminació de la festes nadalenques ens ha regalat una preciosa nevada que ha tenyit les teulades de la ciutat d'un bonic color blanc. Fora de perill, a Vic ens sentim sans i estalvis. Aquí a Vic tenim la sort de viure en pau i els nostres fills aquest any han tingut magnífics regals mentre els pares complaents de l'alegria dels seus fills es contagiaven d'aquest sentiment infantil que aquestes dates amaren cada llar.
Hem celebrat un Nadal sans i estalvis (o gairebé tots/es). Alguns ens hem quedat secs i els nostres ulls ja no ploren d'impotència davant dels crims d'Israel a Gaza. Ens han deixat immunes els telenotícies amb les seves notícies esbiaixades i els polítics amb les seves aparents preocupacions convertides en dialèctica buida i mancada de coherència. Alguns hem viscut aquest Nadal com si fóssim palestins. Aquells que hem estat en els camps de refugiats convivint-hi o a la Palestina ocupada, aquest any no hem sentit el Nadal. Aquest any, les bombes de Gaza han caigut també a les nostres cases, en comptes de regals hem rebut cops forts en cada noticiari i hem patit moltes baixes entre les nostres famílies. A dia d'avui s'estimen en més de 700 les nostres baixes de les quals més de 350 són nens, els nostres fills adoptius.
A Gaza, mentre aquí ens menjàvem els nostres torrons i celebràvem el nostre cristià Nadal, els Reis Mags estan regalant injustament molts morts, carrers plens de sang i famílies abatudes. El Nadal a Gaza no ha viatjat en rens i camells sinó en bombes i obusos. Als palestins els ha tocat el sorteig del nen també; el del nen mort. Un de cada 4 civils assassinats és un menor.
La Comunitat Internacional no deixa de sorprendre'ns. Ens tenia acostumats al doble joc a Iugoslàvia, a Iraq, al Congo, a Afganistan però no recordo una violació tan flagrant dels Drets Humans com aquesta que està passant amb el seu consentiment. Avui Israel ha atacat dos recintes de l'ONU on han mort prop de 50 persones i ni una sola veu s’ha alçat demanant sancions davant d'aquesta guerra il•legal que impedeix fugir als civils. Aquesta falta de decència que manca d'autoritat moral a qualsevol d'aquests governs, és la flama que justificarà demà a qualsevol per cometre un acte pervers, digues-li Al Qaeda o digues-li OTAN. La ruptura de totes les regles del joc ens posa a tots en el punt de mira i l'acceptació o passivitat per omissió de qualsevol càstig a Israel justifica, sens dubte, que creixin extrems contraris als intents d'acostament de cultures o civilitzacions en un futur proper. Zapatero, en altres temps anomenat "l'Obama europeu", amb la tebiesa del seu discurs dient "amics" als gestors del sionisme internacional, bé s'ha guanyat el pseudònim de “Bambi” per la seva ingenuïtat i covardia.
Als que ens quedem sense llàgrimes aquest Nadal MAI se'ns oblidarà aquest genocidi i sense temor a equivocar-nos cridarem una i altra vegada, cada vegada que tinguem ocasió, ASSASSINS als responsables d'aquesta matança, als executors i als seus còmplices. Van caure Pinochet i altres “dictadors rovellats”; és qüestió de temps el veure asseguts al tribunal de La Haya als líders sionistes i als seus seguidors. Mentre no arribi el moment, tindran de cobrir-se les espatlles cada vegada que surtin del seu il•legítim territori, a qualsevol cantonada podran trobar la nostra indignació expressada de qualsevol manera i qui sap si no en forma d'arrest per crims contra la humanitat.
MANUEL TAPIAL
Cooperant dels camps de refugits palestins de Líban i Síria
Hem celebrat un Nadal sans i estalvis (o gairebé tots/es). Alguns ens hem quedat secs i els nostres ulls ja no ploren d'impotència davant dels crims d'Israel a Gaza. Ens han deixat immunes els telenotícies amb les seves notícies esbiaixades i els polítics amb les seves aparents preocupacions convertides en dialèctica buida i mancada de coherència. Alguns hem viscut aquest Nadal com si fóssim palestins. Aquells que hem estat en els camps de refugiats convivint-hi o a la Palestina ocupada, aquest any no hem sentit el Nadal. Aquest any, les bombes de Gaza han caigut també a les nostres cases, en comptes de regals hem rebut cops forts en cada noticiari i hem patit moltes baixes entre les nostres famílies. A dia d'avui s'estimen en més de 700 les nostres baixes de les quals més de 350 són nens, els nostres fills adoptius.
A Gaza, mentre aquí ens menjàvem els nostres torrons i celebràvem el nostre cristià Nadal, els Reis Mags estan regalant injustament molts morts, carrers plens de sang i famílies abatudes. El Nadal a Gaza no ha viatjat en rens i camells sinó en bombes i obusos. Als palestins els ha tocat el sorteig del nen també; el del nen mort. Un de cada 4 civils assassinats és un menor.
La Comunitat Internacional no deixa de sorprendre'ns. Ens tenia acostumats al doble joc a Iugoslàvia, a Iraq, al Congo, a Afganistan però no recordo una violació tan flagrant dels Drets Humans com aquesta que està passant amb el seu consentiment. Avui Israel ha atacat dos recintes de l'ONU on han mort prop de 50 persones i ni una sola veu s’ha alçat demanant sancions davant d'aquesta guerra il•legal que impedeix fugir als civils. Aquesta falta de decència que manca d'autoritat moral a qualsevol d'aquests governs, és la flama que justificarà demà a qualsevol per cometre un acte pervers, digues-li Al Qaeda o digues-li OTAN. La ruptura de totes les regles del joc ens posa a tots en el punt de mira i l'acceptació o passivitat per omissió de qualsevol càstig a Israel justifica, sens dubte, que creixin extrems contraris als intents d'acostament de cultures o civilitzacions en un futur proper. Zapatero, en altres temps anomenat "l'Obama europeu", amb la tebiesa del seu discurs dient "amics" als gestors del sionisme internacional, bé s'ha guanyat el pseudònim de “Bambi” per la seva ingenuïtat i covardia.
Als que ens quedem sense llàgrimes aquest Nadal MAI se'ns oblidarà aquest genocidi i sense temor a equivocar-nos cridarem una i altra vegada, cada vegada que tinguem ocasió, ASSASSINS als responsables d'aquesta matança, als executors i als seus còmplices. Van caure Pinochet i altres “dictadors rovellats”; és qüestió de temps el veure asseguts al tribunal de La Haya als líders sionistes i als seus seguidors. Mentre no arribi el moment, tindran de cobrir-se les espatlles cada vegada que surtin del seu il•legítim territori, a qualsevol cantonada podran trobar la nostra indignació expressada de qualsevol manera i qui sap si no en forma d'arrest per crims contra la humanitat.
MANUEL TAPIAL
Cooperant dels camps de refugits palestins de Líban i Síria
4 de gen. 2009
Gaza i la ceguesa política internacional
Miro amb tristesa la CNN retransmetent en directe la invasió de Gaza i el pànic dels més d'1,5 milions de persones que resideixen a la franja. Avui tots els mitjans de comunicació estan amb els ulls posats allà, a Gaza, i la majoria assumeixen la posició oficial de l'administració israeliana acusant Hamas dels atacs a la franja justificant així l'injustificable.
Fins ara, mes de 500 palestins han perdut la vida i entre ells més de 350 civils. Més de 3 mil palestins estan ferits de diversa consideració i es preveu, segons les declaracions del Ministre de Defensa d'Israel, que les xifres pujaran considerablement. Atenent aquestes xifres, el valor d'un israelià mort podria equivaler a 100 palestins dels quals 33 serien nens, si ens fixem en les proporcions de morts d'un altre bàndol.
Davant d'això, el president de torn de la Unió Europea, el president txec, amb les seves declaracions recolzant l'"acció defensiva d'Israel" ha posant Europa al mural de la vergonya legitimant semblant genocidi en contra dels milers de manifestants que hem sortit al carrer denunciant el crim contra la població de Gaza a tot Europa. A qui representen aquests polítics? A tot això, el govern de l’Estat Espanyol, actua de manera tèbia amb Moratinos intentant fer diplomàcia entre els murs sords de la Unió Europea i els polítics superbs d'Israel i amb la responsable de política internacional del PSOE, la Sra. Elena Valenciano, equiparant Hamas amb Israel mesurant les diferents forces enfrontades des del mateix prisma. Sens dubte, a la Sra. Elena Valenciano, quan va assumir les seves responsabilitats dins del seu partit va oblidar la moral i l'ètica en no condemnar en les seves declaracions, sense condicions prèvies, l'estratègia assassina d'un règim de caràcter confessional i racista com l'Israelià que des de fa 61 anys condemna als àrabs pel simple motiu de ser-ho.
Avui també he sabut que la Generalitat ha donat 100 mil euros a Gaza, xifra ridícula al meu entendre ja que el que pretenen és justificar els acords sota la taula que en recents viatges membres d'aquesta institució van assolir (o van facilitar a tercers, segons les versions) amb Israel. Acords sens dubte intolerables amb governs que practiquen l'Apartheid. Què pensaríem si el govern espanyol o el govern català haguessin assolit acords amb el govern racista de Sud-Àfrica? Doncs sí, això és el que ha estat succeint en els últims anys. Els nostres governs han estat negociant amb governs que no respecten els drets humans i que no tenen cap mania al matar el major nombre de palestins per guanyar així unes pròximes eleccions. Governs de caràcter cruel i sectaris, sense complexos davant del seu caràcter confessional i excloent que arrosseguen amb les seves aliances als nostres governs a recolzar murs de la vergonya, assassinats de nens i civils de manera indiscriminada i amb això, a posar-nos a tots en el punt de mira dels sectors més radicals de l'Islam.
Avui la població palestina de Gaza crida demanant auxili. Des de primera hora d'aquesta tarda he estat rebent crides d'auxili des de Betlem, Ramalla, Sidón, Gaza, Jerusalem... La impotència del saber que milers d'innocents moriran mentre la CNN ens ho retransmet en directe, mentre gaudim dels nostres sofàs, em genera ràbia i por. No és possible que la comunitat internacional quedi callada, justifiqui o s’aliï amb els nazis del segle XXI... o si, és possible si els nostres governs formen part d'aquest gendarme mundial que avala la impunitat. De ser així, les poblacions civils de tot el món hem d'estar alerta, hem d'organitzar-nos i d’estar preparats. Ja se sap, en les guerres sempre moren els pobles. Els que les preparen i guanyen diners amb elles són aquells que estan als despatxos.
Com a ciutadà, m’avergonyeixo del meu govern, del català, de l'espanyol, de l'europeu. Sento vergonya i por per la seva ceguesa. Europa, en el seu conjunt, recull més de 80 milions d'àrabs dels quals s'estima, segons diferents estadístiques, que més del 70% viuen aïllats d'influències occidentals i de manera tradicional segons els preceptes de l'Islam. Si fem cas a aquestes dades jo em pregunto: Com pot ser que com a Estats recolzem per acció o omissió un Estat com el d'Israel que amb les seves polítiques bèl·liques està en guerra constant amb el món àrab? Quins interessos defensen els nostres polítics? Quants 11-M o 11-S necessitem? Sembla que la ceguera dels nostres polítics, al meu entendre, ens posa en risc a tots; als bel·licistes i als pacifistes.
Com a activista, em nego a assumir les posicions oficials i justificar la matança de civils i encara menys em nego a condemnar la legítima resistència d'un poble davant d'atacs tan brutals. Les eines de qualsevol poble són aquelles que es consideren més útils per defensar-se i, en aquest cas, li reconec a Hamas l'autoritat moral de defensar la franja de Gaza, zona on en eleccions lliures la majoria de la població va escollir-los per representar-los en el parlament palestí. Pobres palestins que van escollir l'opció errònia. Els països occidentals, no estem d'acord amb aquest tipus de sistema electoral d'una persona, un vot? Val per nosaltres i no pels àrabs? Ah clar, per a nosaltres són mes avantatjosos els règims com el de Jordània o el d'Aràbia Saudita on els drets humans es respecten depenent qui ets. Aquesta hipocresia té un preu i no crec que realment els nostres governants siguin conscients dels costos que té en un món en permanent canvi i en el que l'hegemonia nord-americana trontolla.L’any passat la Comunitat de Madrid va homenatjar, durant tot l'any, l'aixecament contra els francesos que va acabar amb l'alliberament de "les nostres zones ocupades". Durant el 2008 França va reconèixer a la resistència la feina feta per vèncer l'ocupació de l'Alemanya nazi. I aquest any 2008 també, el Congreso de los Diputados d'Espanya va reconèixer amb una llei a aquells que van lluitar pel legítim govern que va ser la II República. Aquest any passat, el 2008, molts van homenatjar a les diferents resistències que hi han hagut al llarg del segle XX. Jo vull començar aquest any 2009 reconeixent la tasca d'aquells que resisteixen a Gaza, al Líban, a la Palestina ocupada i demanant a les autoritats competents i a l'empresariat català i espanyol en el seu conjunt una ruptura de relacions amb tota aquella institució, empresa o delegació del Govern d'Israel. Vull homenatjar a Mahmud Darwish i el seu llegat de dignitat que representa la seva obra i la seva vida, molts Mahmud Darwish resisteixen a Gaza avui.
Visca la Resistència, visca la lluita del poble palestí!!!
MANUEL TAPIAL
Cooperant en els camps de refugiats palestins del Líban i Siría
Fins ara, mes de 500 palestins han perdut la vida i entre ells més de 350 civils. Més de 3 mil palestins estan ferits de diversa consideració i es preveu, segons les declaracions del Ministre de Defensa d'Israel, que les xifres pujaran considerablement. Atenent aquestes xifres, el valor d'un israelià mort podria equivaler a 100 palestins dels quals 33 serien nens, si ens fixem en les proporcions de morts d'un altre bàndol.
Davant d'això, el president de torn de la Unió Europea, el president txec, amb les seves declaracions recolzant l'"acció defensiva d'Israel" ha posant Europa al mural de la vergonya legitimant semblant genocidi en contra dels milers de manifestants que hem sortit al carrer denunciant el crim contra la població de Gaza a tot Europa. A qui representen aquests polítics? A tot això, el govern de l’Estat Espanyol, actua de manera tèbia amb Moratinos intentant fer diplomàcia entre els murs sords de la Unió Europea i els polítics superbs d'Israel i amb la responsable de política internacional del PSOE, la Sra. Elena Valenciano, equiparant Hamas amb Israel mesurant les diferents forces enfrontades des del mateix prisma. Sens dubte, a la Sra. Elena Valenciano, quan va assumir les seves responsabilitats dins del seu partit va oblidar la moral i l'ètica en no condemnar en les seves declaracions, sense condicions prèvies, l'estratègia assassina d'un règim de caràcter confessional i racista com l'Israelià que des de fa 61 anys condemna als àrabs pel simple motiu de ser-ho.
Avui també he sabut que la Generalitat ha donat 100 mil euros a Gaza, xifra ridícula al meu entendre ja que el que pretenen és justificar els acords sota la taula que en recents viatges membres d'aquesta institució van assolir (o van facilitar a tercers, segons les versions) amb Israel. Acords sens dubte intolerables amb governs que practiquen l'Apartheid. Què pensaríem si el govern espanyol o el govern català haguessin assolit acords amb el govern racista de Sud-Àfrica? Doncs sí, això és el que ha estat succeint en els últims anys. Els nostres governs han estat negociant amb governs que no respecten els drets humans i que no tenen cap mania al matar el major nombre de palestins per guanyar així unes pròximes eleccions. Governs de caràcter cruel i sectaris, sense complexos davant del seu caràcter confessional i excloent que arrosseguen amb les seves aliances als nostres governs a recolzar murs de la vergonya, assassinats de nens i civils de manera indiscriminada i amb això, a posar-nos a tots en el punt de mira dels sectors més radicals de l'Islam.
Avui la població palestina de Gaza crida demanant auxili. Des de primera hora d'aquesta tarda he estat rebent crides d'auxili des de Betlem, Ramalla, Sidón, Gaza, Jerusalem... La impotència del saber que milers d'innocents moriran mentre la CNN ens ho retransmet en directe, mentre gaudim dels nostres sofàs, em genera ràbia i por. No és possible que la comunitat internacional quedi callada, justifiqui o s’aliï amb els nazis del segle XXI... o si, és possible si els nostres governs formen part d'aquest gendarme mundial que avala la impunitat. De ser així, les poblacions civils de tot el món hem d'estar alerta, hem d'organitzar-nos i d’estar preparats. Ja se sap, en les guerres sempre moren els pobles. Els que les preparen i guanyen diners amb elles són aquells que estan als despatxos.
Com a ciutadà, m’avergonyeixo del meu govern, del català, de l'espanyol, de l'europeu. Sento vergonya i por per la seva ceguesa. Europa, en el seu conjunt, recull més de 80 milions d'àrabs dels quals s'estima, segons diferents estadístiques, que més del 70% viuen aïllats d'influències occidentals i de manera tradicional segons els preceptes de l'Islam. Si fem cas a aquestes dades jo em pregunto: Com pot ser que com a Estats recolzem per acció o omissió un Estat com el d'Israel que amb les seves polítiques bèl·liques està en guerra constant amb el món àrab? Quins interessos defensen els nostres polítics? Quants 11-M o 11-S necessitem? Sembla que la ceguera dels nostres polítics, al meu entendre, ens posa en risc a tots; als bel·licistes i als pacifistes.
Com a activista, em nego a assumir les posicions oficials i justificar la matança de civils i encara menys em nego a condemnar la legítima resistència d'un poble davant d'atacs tan brutals. Les eines de qualsevol poble són aquelles que es consideren més útils per defensar-se i, en aquest cas, li reconec a Hamas l'autoritat moral de defensar la franja de Gaza, zona on en eleccions lliures la majoria de la població va escollir-los per representar-los en el parlament palestí. Pobres palestins que van escollir l'opció errònia. Els països occidentals, no estem d'acord amb aquest tipus de sistema electoral d'una persona, un vot? Val per nosaltres i no pels àrabs? Ah clar, per a nosaltres són mes avantatjosos els règims com el de Jordània o el d'Aràbia Saudita on els drets humans es respecten depenent qui ets. Aquesta hipocresia té un preu i no crec que realment els nostres governants siguin conscients dels costos que té en un món en permanent canvi i en el que l'hegemonia nord-americana trontolla.L’any passat la Comunitat de Madrid va homenatjar, durant tot l'any, l'aixecament contra els francesos que va acabar amb l'alliberament de "les nostres zones ocupades". Durant el 2008 França va reconèixer a la resistència la feina feta per vèncer l'ocupació de l'Alemanya nazi. I aquest any 2008 també, el Congreso de los Diputados d'Espanya va reconèixer amb una llei a aquells que van lluitar pel legítim govern que va ser la II República. Aquest any passat, el 2008, molts van homenatjar a les diferents resistències que hi han hagut al llarg del segle XX. Jo vull començar aquest any 2009 reconeixent la tasca d'aquells que resisteixen a Gaza, al Líban, a la Palestina ocupada i demanant a les autoritats competents i a l'empresariat català i espanyol en el seu conjunt una ruptura de relacions amb tota aquella institució, empresa o delegació del Govern d'Israel. Vull homenatjar a Mahmud Darwish i el seu llegat de dignitat que representa la seva obra i la seva vida, molts Mahmud Darwish resisteixen a Gaza avui.
Visca la Resistència, visca la lluita del poble palestí!!!
MANUEL TAPIAL
Cooperant en els camps de refugiats palestins del Líban i Siría
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
