Els pagesos de Palestina creen productes magnífics en condicions adverses i lluiten per exportar-los

Soc on hi ha el que queda del camp d'oliveres de Taysir Sadia Yaseen mirant amunt cap a la tanca de ferro de 12 peus d'alçada. La van aixecar el 2000 quan l'exèrcit israelià, sense avís previ, la va erigir sobre la seva terra, declarant que era part d'una "zona de seguretat". L'assentament israelià protegit per la tanca sembla una ciutat dormitori, com si ho haguessin tret del Show de Truman, només que fortificat al cim d'un turó. L'única carretera només pot ser utilitzada pels colons israelians i prohibida als palestins (...)

Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)

Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".

Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)


No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.

Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.

En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)

La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.

Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.

La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".


Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.

A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.

Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.


Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.

A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.


Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".

Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.

- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.

Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009

Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina

Informe sobre les violacions israelianes

Des de la Delegació general de Palestina ens arriba un informe de violacions israelianes al Full de Ruta des de la Conferència de Anàpolis. L'informe mostra que durant aquests 18 mesos Israel:

- Ha continuat l'expansió d'assentaments a tot el territori palestí ocupat.
- Ha continuat la construcció del Mur en terra ocupada palestina (57% dels 723 quilòmetres planejats pel Mur han estat finalitzats).
- Ha continuat la violència contra palestins obtenint com a resultat la mort de més de 1.786 persones i 8.099 ferits.
- Ha continuat el tancament de les institucions palestines en el Jerusalem Oriental ocupat.

Per llegir l'informe complet cliqueu aquí

Interessant article publicat al diari Público

"Teníamos que matar a cualquiera, todos en Gaza son considerados terroristas"

El diario Haaretz publica este jueves los testimonios de algunos soldados israelíes que participaron en la última invasión de Gaza, sacando a la luz cómo iban matando a civiles palestinos sin que estos supusieran niguna amenaza para ellos o cómo destrozaban sus casas sin sentido alguno. Durante el transcurso de la operación Plomo fundido, la Comunidad Internacional acusó a Israel de utilizar una fuerza desmedida contra la población de la franja y son muchas las voces que llaman a juzgar al país por crímenes de guerra. Estos testimonios son una prueba más de que Israel no luchaba sólo contra el lanzamiento de cohetes por parte de Hamás.

En el primer número de una serie de conversaciones con los militares que estuvieron en Gaza que serán publicadas a lo largo del fin de semana, Haaretz destaca el testimonio de un líder de un escuadrón de infantería que narra el asesinato de una familia "por error". "Había una casa con toda la familia entera dentro, los llevamos a una habitación. Más tarde, salimos de la casa y entró otro comandante con la orden de desalojar a la familia para montar un puesto de vigilancia desde allí".

"La vida de los palestinos vale mucho menos que la de nuestros soldados"
"Dejó a la familia irse y les dijo que salieran por la derecha. La madre y sus dos hijos no entendieron lo que les decía y se fueron por la izquierda, pero el francotirador que estaba apostado en el tejado no había recibido la orden de dejarlos irse, e hizo lo que se supone que tenía que hacer", dice el oficial al diario.

"No creo que se sintiera mal, porque por la información que tenía, estaba haciendo lo que se le había ordenado que hiciera", prosigue. "Por lo que hablaba con mis hombres, la vida de los palestinos son mucho menos importantes que las de nuestros soldados".

Ética y guerra
Otro oficial explica al periódico la muerte de una anciana que caminaba a 100 metros de una casa tomada por los militares. Según su declaración, había discutido con los mandos algunas órdenes demasiado permisivas. Esas órdenes dejaban a los soldados desalojar las casas a su antojo y disparar contra sin avisar antes a los residentes. "Teníamos que matar a cualquiera. Todos allí son considerados terroristas".

Ni siquiera los mandos veían la necesidad de hacer lo que se hizo, "pero ninguno de ellos diría nada en contra", añade. "Pintar en las paredes 'muerte a los árabes', coger todas las fotos de familia y escupir sobre ellas, sólo porque puedes... Creo que esto es lo más importante: entender hasta qué punto ha caído la ética del Ejército. Es de lo que más me voy a acordar", termina.

Investigación abierta
Entre los soldados que cita el diario figuran pilotos de combate y soldados de infantería, y sus testimonios se contradicen con la postura oficial del Ejército israelí de que sus fuerzas siguieron un alto comportamiento moral durante la operación. El jefe del servicio jurídico del Ejército israelí, Avijai Mendelblit, ha ordenado abrir a la Policía Militar una investigación sobre las circunstancias de los sucesos relatados por los soldados, que considera "erróneos" e "inaceptables" para las Fuerzas Armadas de Israel.

Israel, culpable de crims contra la humanitat

El Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa de la Missió Diplomàtica Internacional Humanitària RWANDA 1994 ha comunicat a la comunitat internacional la primera sentència internacional contra els crims de la humanitat i el genocidi sobre la infantesa palestina de la Gaza.

Aquest tribunal, compost per 14 fiscals internacionals de drets humans d'11 països (9 d'Amèrica llatina, 1 de l'Àfrica i 1 d'Àsia), denuncia "els crims aberrants i l'avenç sistemàtic de l'infanticidi contra els nens i nenes de la Gaza, per part de l'exèrcit israelià, on ha violat totes les Convencions Humanitàries de Ginebra, totes les Declaracions Internacionals de Drets Humans, i ha usat com a mètode de guerra l'atac sobre la població civil".

La sentència està integrada per les proves dels atacs sobre la població infantil palestina i la violació a les lleis internacionals i de l'Estatut de Roma, amb testimonis de nens i mares, recopilats des de Gaza, acompanyat de les firmes i peticions de milers de persones d'Amèrica Llatina, Espanya i Europa, l'Àfrica i Àsia.

El Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa assenyala que la infantesa palestina a Gaza "ha viscut sota el genocidi de les bombes, de les metralletes, i de la utilització com a escuts humans dels nens per part de l'exèrcit israelià," on hi ha 700.000 nens i nenes "que van ser sotmesos a matances, assassinats, a crims contra la humanitat, al genocidi, al bloqueig humanitari, segrest i a la destrucció de de les seves escoles, de les seves llars, de les seves famílies, de les seves cases".

La condemna recorda un total de 6.600 de morts i ferits durant els 22 dies que ha durat l'operació militar israeliana contra Hamás al territori palestí. Els ferits, ascendeixen 5.320, entre els quals hi ha 1.855 nens i 795 dones. Tenint en compte, també, que uns altres 55.000 palestins han hagut de desplaçar-se de les seves llars pel conflicte. "Suficients proves de la perpetració de les pitjors atrocitats que ha viscut la infantesa palestina a Gaza, un camp de concentració, un camp de matances, on sumen mes de 280 nens morts i mes de mil nens ferits, xifra que augmenta dia a dia, un nou genocidi com el de Bòsnia, el de Rwanda, el de Txetxènia", afirma el Tribunal.

Sergio Tapia, President del Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa: "Si no podem combatre els Crims contra la Humanitat, almenys els denunciem perquè no es cometin en silenci".

Querella criminal contra Pilar Rahola

A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Pau Claris, 160
08071 Barcelona

Els i les sotasignants, preocupats per l'actuació de l'exèrcit israelià des del 27 de desembre fins al 19 de gener de 2009 a Gaza (Palestina), a conseqüència de la qual s'ha produït un total no inferior a 1300 morts i 5000 ferits, la majoria població civil, a més d'un total de 20.000 cases que han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 que també han resultat completament destruïdes.

Els i les sotasignants considerem que aquestes actuacions de l'exèrcit israelià poden ser constitutives de delicte de GENOCIDI contra el poble Palestí, segons el nostre Codi Penal vigent.

Els i les sotasignants, preocupats també pel fet que la Sra. Pilar Rahola i Martínez, mitjançant els seus escrits al diari La Vanguardia, i les seves declaracions al programa de la televisió autonòmica de Catalunya, TV3, utilitza arguments que poden considerar-se delictius pel fet que són una negació de la gravetat dels fets i una justificació de l'actuació de l'exèrcit israelià,

EXPOSEM:

1. La definició de GENOCIDI que estableix l'Article 607 del Codi Penal, així com la de DELICTE DE LESA HUMANITAT tipificat en el 607 bis, s'escau aplicar-los a l'actuació de l'estat d'Israel en la seva invasió de la franja de Gaza des del dia 27 de Desembre de 2008 fins al 19 de Gener de 2009.

2. Per tant, la difusió per qualsevol mitjà de les declaracions verbals o escrites de la Sra. Pilar Rahola i Martínez que neguen o justifiquen els fets que s'han produït durant aquests 22 dies de terror, poden ser objecte de persecució per part de la justícia i castigades amb pena de presó, segons l'article 607.2.

3. Tal com exposem en la documentació que us aportem, cal fer dues reflexions, segons el nostre parer, importants:

a) Davant de les dades que la Història ens mostra, no és difícil veure l'extraordinari paral·lelisme que existeix entre les actuacions de l'estat alemany durant els anys que van des del 1932 fins el 1945, envers diferents grups poblacionals, principalment el jueu, i l'actuació de l'estat d'Israel envers la població palestina. Nosaltres no hi veiem, només, un paral·lelisme, sinó que, fil per randa, l'actuació d'Israel és idèntica a la del govern de l'Alemanya d'aquells anys. Amb un agreujant : Queden poques persones testimonis directes d'aquell Genocidi i, en canvi, aquest Genocidi actual contra el poble palestí s'està produïnt davant dels nostres ulls, davant de tota la humanitat. I això corromp tots els valors que el coneixement del Genocidi perpetrat pel govern d'Alemanya sobre el poble jueu ens havia inculcat. Sembla com si la por dels estats Genocides, els faci coincidir en els mecanismes de repressió.

b) Però els paral·lelismes no s'acaben aquí. Des de l'òptica dels habitants del Ghetto, també hi ha un mimetisme total. Sembla com si les reaccions d'un poble que va viure una situació sense esperança, al Ghetto de Varsovia, els jueus, i ara a Gaza els palestins, estiguin escrites en algun lloc. I ho estan. En les arrels mil·lenàries dels dos pobles, el jueu i el palestí. En la dignitat i l'orgull. En l'instint de supervivència dels pobles. I en aquest punt, estaran per sempre units. Ambdós pobles, davant de les
actuacions d'un estat Genocida, articulen les mateixes solucions d'autodefensa.

Per tant, SOL·LICITEM:

Que aquesta fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL contra la Sra. Pilar Rahola i Martínez.

Confessions d'un soldat israelià: 'Tractem als palestins com a animals'

Comencen a sorgir, en la societat israeliana les primeres veus contra la guerra. El diumenge, una marxa a Tel Aviv par demanar la fi dels bombardejos a Gaza i al Líban. Avui, una notícia que ha commocionat a l'opinió pública: el sergent Itzik Shabbat va anunciar que es negava a participar en l'ofensiva contra Beirut, "Ho faig per a oposar-me a aquesta bogeria i per a trencar amb la il•lusió que tots estem a favor d'aquesta guerra innecessària basada en mentides", va afirmar aquest jove de 28 anys que viu a Sderot, una ciutat que es trova prop de Gaza en la que solen caure els míssils Qassam de Hamás.

S'acosta l'hora del retorn a Gaza. Apuro les últimes entrevistes a Jerusalem. En un cafè de Jaffa Road, em trobo amb Yehuda Shaul, fundador de l'ONG Breaking the Silence (Trencant el Silenci).


"Tot és una bogeria: l'ocupació, la forma inhumana en que tractem als palestins", em diu. "A Israel entres a l'exèrcit amb 18 anys perquè vols lluitar contra l'enemic del teu país, perquè vols deixar la teva marca en la història, i fas el que et diuen, sense pensar. I allí tot t'ajuda perquè no pensis. Missions per complir, ordres per seguir".


"I no veus als palestins com éssers humans, els veus com animals. Entres a casa seva durant la nit, els despertes, els crides, les dones aquí, els homes allà, i ho esmicoles tot. Són coses que no faries aquí a Israel, però les fas allà. I, per a poder fer-ho, negues la realitat. És l'única manera. Crees entre tu i la realitat un mur de silenci".


"Et poso un altre exemple: si durant la nit trobes un paquet sospitós que pot ser una bomba, crides al primer mohamed que trobes al carrer i li dius que ho obri. Podries cridar a un expert que ho desactivés, trigaria deu minuts a venir, però millor fer que un palestí es jugui la vida, ja que per a tu és el mateix, no el veus com a un ésser humà. Jo feia això amb els meus soldats a Hebron".

"I també a Nablus, quan volia entrar a una casa, si pensava que podia haver-hi una bomba parany, agafava al mohamed de torn i l’obligava que obrís la porta. És part de la rutina de l'exèrcit: utilitzar als palestins com a escuts humans".


"Passa el mateix quan estàs en un check point, els obligues esperar molt més del necessari, de vegades durant hores, i agafes a un palestí a l'atzar (de cada quinze o vint que passen) i li dónes una pallissa perquè la resta tingui por i estigui tranquil. Només així, tu que estàs amb quatre soldats més els domines a ells que són milers".

"I quan entres a Gaza amb el carro de combat i veus un cotxe nou, encara que tinguis espai en la carretera, passes per damunt. I també dispares als tancs d'aigua. Per a fer-los agafar por, perquè et respectin, perquè aquesta és la lògica del que ens ensenyen als soldats israelians".


"A més, ets jove i comences a gaudir d'aquest poder, que la gent faci tot el que els diguis. És com un videojoc. Estàs en un check point enmig de la ruta, tens a vint cotxes esperant, i amb només moure el dit fan el que tu vulguis. Jugues amb ells. Els fas avançar, retrocedir. Els tornes bojos. Tens 18 anys i et sents poderós".

"Tres mesos abans d'abandonar l'exèrcit, dirigia una unitat a Hebron, havia fet una bona carrera, així que tenia temps lliure. Un matí em vaig mirar davant el mirall i vaig comprendre que tot allò era un error i vaig saber que no podria seguir endavant amb la meva vida si no feia alguna cosa. Per això, just quan vaig sortir, al costat dels soldats de la meva unitat, vam muntar una exposició amb les nostres fotos, es deia Portar Hebron a Tel Aviv".


"Va caure com una bomba en la societat. Van venir parlamentaris, periodistes. Van passar set mil persones. Llavors varem crear Breaking the silence, on obrim un espai perquè els soldats expliquin els abusos que cometen sistemàticament. Més de 350 ho han fet. Ara tenim exposicions i vídeos a Europa, a Israel".


"Alguna gent diu que són casos aïllats. Les mares diuen: el meu fill, que està ara en l'exèrcit és bo, no fa aquestes coses, això només ho fan els soldats beduins o els etíops. Però no és cert. Tots les fem, perquè és la lògica de l'ocupació israeliana: atemorir als palestins".


"Els check points no serveixen per a detenir als palestins d'entrar a Israel, és perquè la realitat no entri a Israel. Perquè aquesta és una societat de soldats, tots passem per l'exèrcit tres anys quan som joves i després un mes a l'any. I tots fem això. Per això existeix el mur de silenci, de negació, perquè tots som responsables i no ho volem admetre".

"Ells són les víctimes, nosaltres els victimistes. Però com a victimistes, també paguem un preu. Aquesta és una societat que no s'anima a mirar als ulls a la veritat, als seus propis actes. És una societat, com a conseqüència, moralment malalta".


(Fotografies entregades per soldats israelians a Hernán Zin el juliol de 2006)

Inauguració de l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació"

Fotos de la inauguració de l'exposició que es pot veure al bar "El Gravat" de Vic fins el dia 28 de febrer.

Després de la guerra del Líban, l'any 2006

Composició de música i fotos sobre la guerra del Líban de 2006

Es pot criticar Israel sense ser antisemita?

Dins la 'Campanya Catalana de Solidaritat amb Gaza', el passat dissabte 24 de gener va tenir lloc al CCCB de Barcelona una conferència sota el títol 'És possible criticar Israel sense ser antisemita?'. Molt interessant va ser la intervenció de Pedro Brieger, destacat periodista i sociòleg argentí, titular de la càtedra “Sociologia del Pròxim Orient” a la Universitat de Buenos Aires i que va viure molts anys a l’Estat d’Israel. La Plataforma Aturem la Guerra la va gravar i la podeu escoltar aquí:

Conferència

Respostes a preguntes

Si en voleu saber més, aquí deixem una nota de Pedro Brieger:
"el sábado pasado tuvimos al embajador de Israel (Daniel Gazit) y al de Palestina (Farid Suwwan) en mi programa de política internacional que se emite todos los sábados por Canal 7, la televisión pública de Argentina. Lo podés ver en la web de Canal 7. Allí hacés doble click en "entrevistas" y verás las dos.
Por otra parte, en el blog de mi página web podrás encontrar varios artículos sobre la guerra y su trasfondo."

Protesta davant el partit de bàsquet Barça - Maccabi Tel Aviv, dijous 5 de febrer

Després que l’Estat israelià hagi deixat 1.300 morts a Gaza, 400 d’ells nens, el dijous que ve, Maccabi Tel Aviv, el principal equip israelià de bàsquet, jugarà al Palau Blaugrana. Alguns pensaran, 'no podem separar l’esport de la política'? Doncs l’Estat israelià no pensa així. L’any 2006 Israel va matar més de mil persones amb l’atac al Líban. L’any següent, quan Maccabi anava a jugar a Nova York, el Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel va aprofitar l’ocasió per “millorar la imatge del país”, i per “atreure més turistes i animar persones d’origen jueu a immigrar a Israel”, segons la Israel News Agency.

L’Estat d’Israel farà servir el partit del dijous per intentar rentar-se la cara després de la matança a Gaza. Volem que Maccabi perdi el joc de bàsquet al camp. Però també volem que Israel perdi el seu joc d’imatge. Anirem per fer sentir la veu de solidaritat amb el poble palestí, per dir que no oblidem.

S’estan organitzant unes accions pacífiques per mostrar el nostre rebuig a Maccabi, el dijous 5 de febrer a partir de les 20:15h. Està previst que un grup de gent entri al partit per cridar “Visca el Barça, Visca Palestina” i perquè hi hagi més banderes palestines que israelianes. Fora del Palau, hi haurà banderes palestines i la pancarta que va encapçalar la gran manifestació per Palestina del 10 de gener.

Quants civils palestins han matat les armes espanyoles?

Rafael Lafuente, un traductor de 29 anys de Grandada, pregunta a Zapatero perquè el seu govern, que parla d'Aliança de Civilitzacions, permet que Espanya vengui armes a països com Israel o Colòmbia.

Premsa. El País: La Audiencia investigará a un ex ministro israelí por un bombardeo en Gaza en 2002

El juez de la Audiencia Nacional Fernando Andreu investigará al ex ministro de Defensa israelí Benjamín Ben-Eliezer y a otros seis cargos militares a sus órdenes por un presunto crimen contra la humanidad. Los investigados fueron los presuntos organizadores en 2002 de un bombardeo en la franja de Gaza para acabar con la vida del dirigente de Hamás Salah Shehadeh, pero la operación se saldó, además de con la muerte del líder de la milicia, con la de otros 14 civiles, varios menores entre ellos, según relata el auto del juez. El actual ministro israelí de Defensa, Ehud Barak, ha afirmado en un comunicado que "hará todo" por anular la querella, informa EFE.
Además de Ben-Eliezer, el juez imputa los hechos al comandante de las fuerzas aéreas israelíes en el momento del ataque, Dan Halutz, al general del mando sur de las fuerzas de defensa israelíes, Doron Almog, al presidente del Consejo Nacional de Seguridad israelí y asesor nacional de seguridad, Giora Eiland, al secretario militar del ministro de Defensa, Michael Herzog, y al jefe del Estado Mayor, Moshe Ya'alon, y al director del servicio general de seguridad de Israel, Abraham Dichter.

Objetivo: un líder de Hamás
El ataque tuvo lugar el 22 de julio de 2002 y tenía como objetivo acabar con la vida del dirigente de Shehadeh. Para ello se utilizó un caza F-16 del Ejército israelí que lanzó una bomba de una tonelada sobre su vivienda en el barrio de Al Daraj de la ciudad de Gaza, una de las zonas residenciales más densamente poblados de la ciudad, según la resolución. El proyectil causó 15 víctimas mortales y 150 heridos. Su explosión alcanzó de lleno a la familia cuyos siete miembros fallecieron.
Andreu admite la querella, presentada por el Centro Palestino para los Derechos Humanos, después de que Israel se negara a contestar una comisión rogatoria enviada en agosto de 2008 en la que preguntaba si los hechos estaban siendo investigados en ese país. El juez concluye que existen indicios de crímenes contra la humanidad al tratarse de un ataque contra la población civil de inicio ilegítimo.

Principio de justicia universal
El auto de Andreu cita el artículo 23.4 de la Ley Órganica del Poder Judicial que hace referencia al principio de justicia universal: "Igualmente será competente la jurisdicción española para conocer de los hechos cometidos por españoles y extranjeros fuera del territorio nacional susceptibles de tipificarse, según la Ley penal española, como algunos de los siguientes delitos: (...). Y cualquier otro que, según los tratados o convenios internacionales, deba ser perseguido en España".
En el razonamiento jurídico del juez se dice finalmente que "con el propósito de cometer el asesinato" del líder de Hamás, "las Fuerzas Armadas del Estado de Israel, con el conocimiento de las consecuencias que tal acción podría conllevar" lanzaron un ataque que acabó con la vida de 15 personas. Por este motivo, dice el auto, "nos encontraríamos ante la existencia de un ataque contra la población civil, ya de inicio ilegítimo (...) que se torna en un hecho que ha de ser perseguido en virtud del principio de jurisdicción universal" debido a que es una acción "desproporcinada o excesiva" y que si se demuestra que fuera "preconcebida" podría dar lugar a "una calificación de los hechos distinta y aún más grave de la que incialmente puede considerarse".

Si vols veure l'AUTO del jutge Andreu clica aquí.

Retalls de premsa sobre Gaza

AVUI: Un relator de l'ONU acusa Israel d’haver comès crims de guerra.
El relator especial de l’ONU per als drets humans als territoris palestins, Richard Falk, va acusar ahir Israel d’haver comès “crims de guerra” a Gaza. “L’evidència de la violació de la llei humanitària és tan clara que no tinc cap dubte de la necessitat d’una investigació independent que demostri que Israel ha comès crims de guerra”, va assegurar. Falk creu que Israel ja va cometre crims de guerra abans de l’ofensiva perquè va “aplicar un bloqueig sostingut durant 18 mesos, un bloqueig il·legal d’aliments, medicaments i combustible que pot haver afectat la població per a tota la vida”. (...)

PÚBLICO: La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza. Maneras de juzgar a Israel.
(...) Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad. La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda. La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución. "El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.

PERIÓDICO DIAGONAL: Israel perpetúa el conflicto.
(...) Con la masacre, Israel parece haber querido aniquilar cualquier posibilidad de paz que pudiera quedar sobre el tablero. “Tu no puedes hablar con Israel sobre paz y al mismo tiempo ver cómo están asesinando a nuestros civiles. Israel quiere una paz donde no entran los derechos palestinos y ésa es una de las razones de esta situación”, relata Ahmad Jaradat desde Jerusalén, donde colabora en el Alternative Information Center. La tecnología militar israelí es reconocida a nivel mundial. Su seguridad no peligra frente a la artillería casera de los milicianos de Hamás atrapados en Gaza. Más vulnerable es en cambio su pretendida imagen de única democracia en Oriente Medio. Algo que se contradice con la continua violación sistemática de los derechos humanos, ya sea en Gaza, en Cisjordania (donde continúa la construcción de un muro de más de 700 km para aislar a las localidades) o en sus propias fronteras (en las próximas elecciones se ha prohibido la participación a dos políticos árabes, representantes del 66% del electorado palestino en Israel). (...)

ELPERIÓDICO DE CATALUNYA: Milers d'habitants de Gaza afronten un difícil futur després que la guerra hagi devastat les seves cases i els seus mitjans de vida.
(...) Mussa Saber és economista. Acaba de tornar a casa seva. Dues maletes i una cara demacrada. Viu a Tel Haua, un barri adinerat de la ciutat de Gaza. A la capital la destrucció està més focalitzada, però de fet hi ha tants carrers bombardejats o destrossats pels tancs que la circulació és una odissea. Ministeris, presons, casernes de policia, associacions de presoners, clubs juvenils, patis de col.legi. "L'ajuda humanitària ens està matant", afirma l'economista. "Ens està convertint en una societat de captaires, quan el que es necessita són inversions perquè la gent pugui treballar i les empreses puguin produir. Ara bé, per a això és necessari que les fronteres estiguin obertes". En alguns carrers queda patent la violència dels combats. Les bales han quedat gravades a la façana i molts edificis s'han cremat, a causa del fòsfor blanc. Cotxes rebentats i alguna ambulància atacada es podreixen a les cunetes. Els veïns de Tel Haua i Zeitun, dos dels barris presos per les tropes israelianes en els últims dies de la guerra, parlen de civils que van ser tirotejats després que els soldats els ordenessin marxar de les seves cases. Altres parlen de columnes de civils morts a trets quan fugien amb una bandera blanca. (...)

Borrador de MOCIÓ als plens dels Ajuntaments catalans

En els últims dos anys, la situació de la població palestina s’ha vist agreujada fins a l’extrem, no només han patit el dur i criminal assetjament que els condemnava a una mort lenta per falta d’abastiment, medicines, etc. Sinó que en aquests moments es produeix una nova agressió, mes crua encara, amb el bombardeig de l’exèrcit israelià i la invasió del territori de la Franja de Gaza. La tragèdia que viu la població palestina d’aquest territori presenta unes xifres de més de 400 morts i més de 2000 ferits en els primers dies de gener de 2009, la majoria dels quals són població civil.

Després de les eleccions al Parlament Palestí, el 2006, en les que Hamas va guanyar la majoria de manera absolutament neta (segons tots els observadors internacionals presents a tot el procés), Israel ha castigat de manera cruel i infame a la població palestina i encara que determinats governs i institucions europees han intentat treballar a favor de la pau i en contra del càstig a la població, el cert és que la Unió Europea i el govern espanyol han mantingut una política continuista d’Estats Units i d’Israel, condemnant a la totalitat de la població palestina a càstigs col·lectius i individuals, al tancament de territoris, a l’expulsió, a la destrucció de les collites, a la imposició del bloqueig econòmic, etc. I en aquests moments l’assassinat impune de dones i nens. En la pràctica el bloqueig a Gaza ha significat la creació d’un Ghetto palestí amb el fi de doblegar a la seva població i acabar amb la resistència palestina a la política sionista de neteja ètnica que porta a terme des de la creació de l’Estat d’Israel.

En el nostre país existeix una important població àrab que sent com a seves les agressions del seu poble germà, molts d’ells són veïns dels nostres pobles. Per això, ningú millor que els gestors dels ajuntaments i els polítics locals, sempre en contacte amb la gent, per intuir la tristesa que es deriva d’aquesta situació.

Les organitzacions de la societat civil dels nostres pobles estem engegant una campanya de Solidaritat amb la població de Gaza, solidaritat que s’aixeca a nivell mundial davant la magnitud de la massacre, amb l’objectiu d’exigir als nostres representants legals que no es quedin muts, que denunciïn i no permetin la impunitat Israeliana.

Per tot això es proposen per a un acord en el ple municipal els següents punts:

1.- La declaració de “Ajuntament solidari amb Gaza”, que comporta una condemna expressa de la situació de bloqueig i invasió de la Granja de Gaza i de la catàstrofe humanitària que es preveu, així com l’organització de diverses accions solidàries dins de la campanya.

2.- Sol·liciti la Generalitat i al Govern espanyol el trencament dels acords preferents amb Israel, en totes les àrees –econòmiques, culturals, educatives, etc-.

3.- Traslladar a la Generalitat i al Govern espanyol aquest acord, amb l’expressa petició de que denuncií i condemni l’agressió a Gaza, així com que denuncií a Israel per la seva actitud criminal a Gaza davant del Tribunal Internacional de la Haya.

4.- Que es denuncií i exigeixi a Israel el compliment de la resolucions de les Nacions Unides (La Resolució 194 sobre el “Dret al retorn”; la 242 sobre la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats; la Resolució 181, la 3236, la 3279 etc.)

5.- Fer públic l’acord, mitjançant el corresponent comunicat a la premsa i enviar-lo als impulsors de la Campanya “Trenquem el bloqueig a Gaza!” a Palestina així com també a la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina.


Vic, a 4 de gener de 2009

Gaza i la ceguesa política internacional

Miro amb tristesa la CNN retransmetent en directe la invasió de Gaza i el pànic dels més d'1,5 milions de persones que resideixen a la franja. Avui tots els mitjans de comunicació estan amb els ulls posats allà, a Gaza, i la majoria assumeixen la posició oficial de l'administració israeliana acusant Hamas dels atacs a la franja justificant així l'injustificable.

Fins ara, mes de 500 palestins han perdut la vida i entre ells més de 350 civils. Més de 3 mil palestins estan ferits de diversa consideració i es preveu, segons les declaracions del Ministre de Defensa d'Israel, que les xifres pujaran considerablement. Atenent aquestes xifres, el valor d'un israelià mort podria equivaler a 100 palestins dels quals 33 serien nens, si ens fixem en les proporcions de morts d'un altre bàndol.

Davant d'això, el president de torn de la Unió Europea, el president txec, amb les seves declaracions recolzant l'"acció defensiva d'Israel" ha posant Europa al mural de la vergonya legitimant semblant genocidi en contra dels milers de manifestants que hem sortit al carrer denunciant el crim contra la població de Gaza a tot Europa. A qui representen aquests polítics? A tot això, el govern de l’Estat Espanyol, actua de manera tèbia amb Moratinos intentant fer diplomàcia entre els murs sords de la Unió Europea i els polítics superbs d'Israel i amb la responsable de política internacional del PSOE, la Sra. Elena Valenciano, equiparant Hamas amb Israel mesurant les diferents forces enfrontades des del mateix prisma. Sens dubte, a la Sra. Elena Valenciano, quan va assumir les seves responsabilitats dins del seu partit va oblidar la moral i l'ètica en no condemnar en les seves declaracions, sense condicions prèvies, l'estratègia assassina d'un règim de caràcter confessional i racista com l'Israelià que des de fa 61 anys condemna als àrabs pel simple motiu de ser-ho.

Avui també he sabut que la Generalitat ha donat 100 mil euros a Gaza, xifra ridícula al meu entendre ja que el que pretenen és justificar els acords sota la taula que en recents viatges membres d'aquesta institució van assolir (o van facilitar a tercers, segons les versions) amb Israel. Acords sens dubte intolerables amb governs que practiquen l'Apartheid. Què pensaríem si el govern espanyol o el govern català haguessin assolit acords amb el govern racista de Sud-Àfrica? Doncs sí, això és el que ha estat succeint en els últims anys. Els nostres governs han estat negociant amb governs que no respecten els drets humans i que no tenen cap mania al matar el major nombre de palestins per guanyar així unes pròximes eleccions. Governs de caràcter cruel i sectaris, sense complexos davant del seu caràcter confessional i excloent que arrosseguen amb les seves aliances als nostres governs a recolzar murs de la vergonya, assassinats de nens i civils de manera indiscriminada i amb això, a posar-nos a tots en el punt de mira dels sectors més radicals de l'Islam.

Avui la població palestina de Gaza crida demanant auxili. Des de primera hora d'aquesta tarda he estat rebent crides d'auxili des de Betlem, Ramalla, Sidón, Gaza, Jerusalem... La impotència del saber que milers d'innocents moriran mentre la CNN ens ho retransmet en directe, mentre gaudim dels nostres sofàs, em genera ràbia i por. No és possible que la comunitat internacional quedi callada, justifiqui o s’aliï amb els nazis del segle XXI... o si, és possible si els nostres governs formen part d'aquest gendarme mundial que avala la impunitat. De ser així, les poblacions civils de tot el món hem d'estar alerta, hem d'organitzar-nos i d’estar preparats. Ja se sap, en les guerres sempre moren els pobles. Els que les preparen i guanyen diners amb elles són aquells que estan als despatxos.

Com a ciutadà, m’avergonyeixo del meu govern, del català, de l'espanyol, de l'europeu. Sento vergonya i por per la seva ceguesa. Europa, en el seu conjunt, recull més de 80 milions d'àrabs dels quals s'estima, segons diferents estadístiques, que més del 70% viuen aïllats d'influències occidentals i de manera tradicional segons els preceptes de l'Islam. Si fem cas a aquestes dades jo em pregunto: Com pot ser que com a Estats recolzem per acció o omissió un Estat com el d'Israel que amb les seves polítiques bèl·liques està en guerra constant amb el món àrab? Quins interessos defensen els nostres polítics? Quants 11-M o 11-S necessitem? Sembla que la ceguera dels nostres polítics, al meu entendre, ens posa en risc a tots; als bel·licistes i als pacifistes.

Com a activista, em nego a assumir les posicions oficials i justificar la matança de civils i encara menys em nego a condemnar la legítima resistència d'un poble davant d'atacs tan brutals. Les eines de qualsevol poble són aquelles que es consideren més útils per defensar-se i, en aquest cas, li reconec a Hamas l'autoritat moral de defensar la franja de Gaza, zona on en eleccions lliures la majoria de la població va escollir-los per representar-los en el parlament palestí. Pobres palestins que van escollir l'opció errònia. Els països occidentals, no estem d'acord amb aquest tipus de sistema electoral d'una persona, un vot? Val per nosaltres i no pels àrabs? Ah clar, per a nosaltres són mes avantatjosos els règims com el de Jordània o el d'Aràbia Saudita on els drets humans es respecten depenent qui ets. Aquesta hipocresia té un preu i no crec que realment els nostres governants siguin conscients dels costos que té en un món en permanent canvi i en el que l'hegemonia nord-americana trontolla.L’any passat la Comunitat de Madrid va homenatjar, durant tot l'any, l'aixecament contra els francesos que va acabar amb l'alliberament de "les nostres zones ocupades". Durant el 2008 França va reconèixer a la resistència la feina feta per vèncer l'ocupació de l'Alemanya nazi. I aquest any 2008 també, el Congreso de los Diputados d'Espanya va reconèixer amb una llei a aquells que van lluitar pel legítim govern que va ser la II República. Aquest any passat, el 2008, molts van homenatjar a les diferents resistències que hi han hagut al llarg del segle XX. Jo vull començar aquest any 2009 reconeixent la tasca d'aquells que resisteixen a Gaza, al Líban, a la Palestina ocupada i demanant a les autoritats competents i a l'empresariat català i espanyol en el seu conjunt una ruptura de relacions amb tota aquella institució, empresa o delegació del Govern d'Israel. Vull homenatjar a Mahmud Darwish i el seu llegat de dignitat que representa la seva obra i la seva vida, molts Mahmud Darwish resisteixen a Gaza avui.

Visca la Resistència, visca la lluita del poble palestí!!!

MANUEL TAPIAL
Cooperant en els camps de refugiats palestins del Líban i Siría

Concentracions per Gaza

Concentracions per demanar la fi del bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que pateix el poble palestí i per demanar al govern de la Generalitat que trenqui els acords comercials amb Israel que s'estan promovent des dels departaments de Vicepresidència, i d'Innovació, Universitats i Empresa.

BARCELONA:
Divendres 2 de gener a les 19 h concentració a Plaça Sant Jaume
Dissabte 10 de gener MANIFESTACIÓ a les 17 h a Plaça Universitat. En cas d'invasió terrestre concentració urgent el mateix dia a les 19 h als Jardinets de Gràcia
TERRASSA:
Dissabte 3 de gener a les 19h al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament)


PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ

L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d'apartheid i colonització israeliana.

És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s'ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d'un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar se, encerclat per l'exèrcit israelià i amb les fronteres d'Egipte tancades.

Davant d'aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d'Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l'Estat d'Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d'Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d'aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d'Innovació, Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l'objectiu "d'impulsar les relacions econòmiques amb Israel", obviant així els reiterats informes de l'ONU que equiparen el règim d'ocupació israelià amb l'apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l'Estat d'Israel.

Les organitzacions sotasignades ens neguem a l'exercici deshonest i immoral d'equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:

- Que el govern de l'Estat Espanyol aturi el comerç d'armes amb l'Estat d'Israel.

- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d'Innovació, Universitats i Empresa estan promovent.

Primers signataris: Plataforma Aturem la Guerra, NOVA - Centre per a la Innovació Social, Institut de Drets Humans de Catalunya, ACSUR - Las Segovias, Servei Civil Internacional, CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Comunitat Palestina de Catalunya.

Per a adhesions, premsa, preparar mobilitzacions:

Comunitat Palestina de Catalunya
Leopoldo Alas, 12 (Gràcia)
Tel: 932187248
www.palestina.cat