Testimoni d'un iraquià refugiat, en Yaroub Akram Alí

Durant el mes de maig, varem poder assistir a una conferència que en Yaroub va donar a la UVic organitzada per la nostra Associació. Avui, podem recordar les seves vivències en la ocupació d'Iraq a través del seu testimoni recullit a la revista El Viejo Topo. Podeu consultar-lo clicant aquí.

Interessant article publicat al diari Público

"Teníamos que matar a cualquiera, todos en Gaza son considerados terroristas"

El diario Haaretz publica este jueves los testimonios de algunos soldados israelíes que participaron en la última invasión de Gaza, sacando a la luz cómo iban matando a civiles palestinos sin que estos supusieran niguna amenaza para ellos o cómo destrozaban sus casas sin sentido alguno. Durante el transcurso de la operación Plomo fundido, la Comunidad Internacional acusó a Israel de utilizar una fuerza desmedida contra la población de la franja y son muchas las voces que llaman a juzgar al país por crímenes de guerra. Estos testimonios son una prueba más de que Israel no luchaba sólo contra el lanzamiento de cohetes por parte de Hamás.

En el primer número de una serie de conversaciones con los militares que estuvieron en Gaza que serán publicadas a lo largo del fin de semana, Haaretz destaca el testimonio de un líder de un escuadrón de infantería que narra el asesinato de una familia "por error". "Había una casa con toda la familia entera dentro, los llevamos a una habitación. Más tarde, salimos de la casa y entró otro comandante con la orden de desalojar a la familia para montar un puesto de vigilancia desde allí".

"La vida de los palestinos vale mucho menos que la de nuestros soldados"
"Dejó a la familia irse y les dijo que salieran por la derecha. La madre y sus dos hijos no entendieron lo que les decía y se fueron por la izquierda, pero el francotirador que estaba apostado en el tejado no había recibido la orden de dejarlos irse, e hizo lo que se supone que tenía que hacer", dice el oficial al diario.

"No creo que se sintiera mal, porque por la información que tenía, estaba haciendo lo que se le había ordenado que hiciera", prosigue. "Por lo que hablaba con mis hombres, la vida de los palestinos son mucho menos importantes que las de nuestros soldados".

Ética y guerra
Otro oficial explica al periódico la muerte de una anciana que caminaba a 100 metros de una casa tomada por los militares. Según su declaración, había discutido con los mandos algunas órdenes demasiado permisivas. Esas órdenes dejaban a los soldados desalojar las casas a su antojo y disparar contra sin avisar antes a los residentes. "Teníamos que matar a cualquiera. Todos allí son considerados terroristas".

Ni siquiera los mandos veían la necesidad de hacer lo que se hizo, "pero ninguno de ellos diría nada en contra", añade. "Pintar en las paredes 'muerte a los árabes', coger todas las fotos de familia y escupir sobre ellas, sólo porque puedes... Creo que esto es lo más importante: entender hasta qué punto ha caído la ética del Ejército. Es de lo que más me voy a acordar", termina.

Investigación abierta
Entre los soldados que cita el diario figuran pilotos de combate y soldados de infantería, y sus testimonios se contradicen con la postura oficial del Ejército israelí de que sus fuerzas siguieron un alto comportamiento moral durante la operación. El jefe del servicio jurídico del Ejército israelí, Avijai Mendelblit, ha ordenado abrir a la Policía Militar una investigación sobre las circunstancias de los sucesos relatados por los soldados, que considera "erróneos" e "inaceptables" para las Fuerzas Armadas de Israel.

Confessions d'un soldat israelià: 'Tractem als palestins com a animals'

Comencen a sorgir, en la societat israeliana les primeres veus contra la guerra. El diumenge, una marxa a Tel Aviv par demanar la fi dels bombardejos a Gaza i al Líban. Avui, una notícia que ha commocionat a l'opinió pública: el sergent Itzik Shabbat va anunciar que es negava a participar en l'ofensiva contra Beirut, "Ho faig per a oposar-me a aquesta bogeria i per a trencar amb la il•lusió que tots estem a favor d'aquesta guerra innecessària basada en mentides", va afirmar aquest jove de 28 anys que viu a Sderot, una ciutat que es trova prop de Gaza en la que solen caure els míssils Qassam de Hamás.

S'acosta l'hora del retorn a Gaza. Apuro les últimes entrevistes a Jerusalem. En un cafè de Jaffa Road, em trobo amb Yehuda Shaul, fundador de l'ONG Breaking the Silence (Trencant el Silenci).


"Tot és una bogeria: l'ocupació, la forma inhumana en que tractem als palestins", em diu. "A Israel entres a l'exèrcit amb 18 anys perquè vols lluitar contra l'enemic del teu país, perquè vols deixar la teva marca en la història, i fas el que et diuen, sense pensar. I allí tot t'ajuda perquè no pensis. Missions per complir, ordres per seguir".


"I no veus als palestins com éssers humans, els veus com animals. Entres a casa seva durant la nit, els despertes, els crides, les dones aquí, els homes allà, i ho esmicoles tot. Són coses que no faries aquí a Israel, però les fas allà. I, per a poder fer-ho, negues la realitat. És l'única manera. Crees entre tu i la realitat un mur de silenci".


"Et poso un altre exemple: si durant la nit trobes un paquet sospitós que pot ser una bomba, crides al primer mohamed que trobes al carrer i li dius que ho obri. Podries cridar a un expert que ho desactivés, trigaria deu minuts a venir, però millor fer que un palestí es jugui la vida, ja que per a tu és el mateix, no el veus com a un ésser humà. Jo feia això amb els meus soldats a Hebron".

"I també a Nablus, quan volia entrar a una casa, si pensava que podia haver-hi una bomba parany, agafava al mohamed de torn i l’obligava que obrís la porta. És part de la rutina de l'exèrcit: utilitzar als palestins com a escuts humans".


"Passa el mateix quan estàs en un check point, els obligues esperar molt més del necessari, de vegades durant hores, i agafes a un palestí a l'atzar (de cada quinze o vint que passen) i li dónes una pallissa perquè la resta tingui por i estigui tranquil. Només així, tu que estàs amb quatre soldats més els domines a ells que són milers".

"I quan entres a Gaza amb el carro de combat i veus un cotxe nou, encara que tinguis espai en la carretera, passes per damunt. I també dispares als tancs d'aigua. Per a fer-los agafar por, perquè et respectin, perquè aquesta és la lògica del que ens ensenyen als soldats israelians".


"A més, ets jove i comences a gaudir d'aquest poder, que la gent faci tot el que els diguis. És com un videojoc. Estàs en un check point enmig de la ruta, tens a vint cotxes esperant, i amb només moure el dit fan el que tu vulguis. Jugues amb ells. Els fas avançar, retrocedir. Els tornes bojos. Tens 18 anys i et sents poderós".

"Tres mesos abans d'abandonar l'exèrcit, dirigia una unitat a Hebron, havia fet una bona carrera, així que tenia temps lliure. Un matí em vaig mirar davant el mirall i vaig comprendre que tot allò era un error i vaig saber que no podria seguir endavant amb la meva vida si no feia alguna cosa. Per això, just quan vaig sortir, al costat dels soldats de la meva unitat, vam muntar una exposició amb les nostres fotos, es deia Portar Hebron a Tel Aviv".


"Va caure com una bomba en la societat. Van venir parlamentaris, periodistes. Van passar set mil persones. Llavors varem crear Breaking the silence, on obrim un espai perquè els soldats expliquin els abusos que cometen sistemàticament. Més de 350 ho han fet. Ara tenim exposicions i vídeos a Europa, a Israel".


"Alguna gent diu que són casos aïllats. Les mares diuen: el meu fill, que està ara en l'exèrcit és bo, no fa aquestes coses, això només ho fan els soldats beduins o els etíops. Però no és cert. Tots les fem, perquè és la lògica de l'ocupació israeliana: atemorir als palestins".


"Els check points no serveixen per a detenir als palestins d'entrar a Israel, és perquè la realitat no entri a Israel. Perquè aquesta és una societat de soldats, tots passem per l'exèrcit tres anys quan som joves i després un mes a l'any. I tots fem això. Per això existeix el mur de silenci, de negació, perquè tots som responsables i no ho volem admetre".

"Ells són les víctimes, nosaltres els victimistes. Però com a victimistes, també paguem un preu. Aquesta és una societat que no s'anima a mirar als ulls a la veritat, als seus propis actes. És una societat, com a conseqüència, moralment malalta".


(Fotografies entregades per soldats israelians a Hernán Zin el juliol de 2006)