El passat mes de desembre, alguns membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat varen ser presents a la Marxa per la Llibertat de Gaza que pretenia fer un recorregut dins de Gaza per demanar l'obertura de les fronteres i la fi del bloqueig. Això no va estar possible perquè Gaza continua bloquejada i la policía egípcia no ens va permetre ni arribar a la frontera de Rafah. Els membres de la nostra organització varen poder arribar fins a Al Arish, un poble egípci situat a 40 quilòmetres de la frontera amb Rafah. Allà varen començar dies de movilitzacions reclamant que ens deixessin avançar i donant el nostre suport a la població de Gaza. Preteniem trencar el bloqueig que pateix però ens va ser totalment impossible. No estem descontents del que va passar perquè varem ser capaços de que, un any després de la massacre que va patir el poble de Gaza, els mitjans es tornessin a fer ressó del que havia passat. I si en parlaven era perquè les nostres mobilitzacions tallant carreteres, sortint en manifestació pels carrers d'Al Arish, intentant sortir caminant cap a Rafah... totes van estar controlades per la policia i l'exèrcit egípci perquè no podessim avançar. Fins i tot ens van arribar a retenir dins de l'hotel. Això demostrava que Egipte està recolzant aquest bloqueig de fronteres que Israel promou des de l'any 2007. A El Caire, s'estaven vivint dies de manifestacions, d'acampades davant l'embaixada francesa, davant la seu de nacions unides i, fins i tot, concentracions davant l'embaixada d'Israel. 1400 persones ens varem desplaçar de 41 països diferents per cridar tots a la una "Volem una Palestina lliure!".
Més informació del que va passar a Al Arish: www.solidariosengaza.wordpress.com
I aquí us deixem el vídeo que ens ha fet arribar la delegació francesa que va estar acampant davant l'Embaixada Francesa a El Caire.
Marxa per Gaza lliure
Cargado por belkacem_93. - Vídeos de noticias del mundo entero.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris palestina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris palestina. Mostrar tots els missatges
30 de gen. 2010
Testigos de su Historia, nou material didàctic per a instituts
Durant el mes de gener s'han començat unes xerrades als instituts per sensiblitzar sobre el conflicte entre israel i palestina. Aprofitant la nostra visita als camps de refugiats palestins del Líban el passat mes de juliol, varem gravar imatges i entrevistes que ens ajuden a poder entendre una mica més com viuen en els camps i com es senten. En el documental també hi ha entrevistes a l'investigador, antropòleg i refugiat palestí des de 1948 Jaber Suleiman, Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Paz i a ciutadans de Catalunya i dels propis camps de refugiats. La solució dels dos Estats pel conflicte israeliano-palestí a debat.
Us convidem a veure aquest material didàctic per a estudiants d'ESO i batxillerat. Idioma: castellà.
Us convidem a veure aquest material didàctic per a estudiants d'ESO i batxillerat. Idioma: castellà.
17 de nov. 2009
... a l'altra vora
Us deixem un resum audiovisual del que ha estat el viatge als camps de refugiats palestins al Líban. Esperem que així us podeu fer una idea de com hi viuen.
El viatge:
Entrevista a membres de l'associació després del viatge:
El viatge:
Entrevista a membres de l'associació després del viatge:
El pont a l'altra vora a la XTVL
Durant la primera setmana d'octubre, una delegació de catalans i espanyols varen formar part del "Pont a l'altra vora", una iniciativa que portaria a diversos polítics, activistes, periodistes... al Líban per saber de primera mà les condicions en que viuen els refugiats palestins al Líban. La setmana passada la XTVL va emetre el següent reportatge:
16 de set. 2009
Els pagesos de Palestina creen productes magnífics en condicions adverses i lluiten per exportar-los
Soc on hi ha el que queda del camp d'oliveres de Taysir Sadia Yaseen mirant amunt cap a la tanca de ferro de 12 peus d'alçada. La van aixecar el 2000 quan l'exèrcit israelià, sense avís previ, la va erigir sobre la seva terra, declarant que era part d'una "zona de seguretat". L'assentament israelià protegit per la tanca sembla una ciutat dormitori, com si ho haguessin tret del Show de Truman, només que fortificat al cim d'un turó. L'única carretera només pot ser utilitzada pels colons israelians i prohibida als palestins (...)
Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)
Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".
Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)
No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.
Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.
En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)
La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.
Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.
La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".
Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.
A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.
Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.
Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.
A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.
Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".
Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.
- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.
Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009
Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina
Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)
Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".
Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)
No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.
Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.
En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)
La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.
Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.
La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".
Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.
A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.
Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.
Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.
A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.
Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".
Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.
- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.
Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009
Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina
10 de set. 2009
Convocatòria: Per una Diada allunyada de la guerra i el racisme
Divendres 11 de setembre a les 11 del matí a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
La Plataforma Aturem la Guerra, les organitzacions de l'Esquerra Independentista i diverses ONG pro Drets Humans han demanat al govern català que cancel.li l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.
El govern no ha respòs positivament i per això les diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.
La Plataforma Aturem la Guerra, les organitzacions de l'Esquerra Independentista i diverses ONG pro Drets Humans han demanat al govern català que cancel.li l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.
El govern no ha respòs positivament i per això les diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.
29 de juny 2009
Declaració de Boston sobre un únic estat
Nasser Aruri, director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts, ens ha fet arribar aquest escrit sobre la Delcaració de Boston sobre un únic estat. Aquí teniu un breu resum sobre la conferència. El text està en anglès.
THE BOSTON DECLARATION ON THE ONE STATE
The first North American conference to discuss a one-state solution in Palestine/Israel took place in Boston on 28-29 March 2009. Building on debates initiated at previous conferences, including those held in Madrid and London in 2007, the conference program broke new ground in its focus on the strategies, logistics, methods, policies and organizational means needed to implement a one- state solution.
Boston is central to contemporary American intellectual and academic life, and has a storied role in American history. The symbolic birthplace of the American struggle for democracy, it offered an ideal venue for a conference dedicated to promoting genuine democracy in Palestine/Israel.
Following detailed discussions of the limitations of the two-state solution, the proceedings offered a rich examination of the context, opportunities, advantages of as well as the difficulties, obstacles, and possible objections to the movement toward a one-state solution. The audience was large, diverse, and enthusiastic, devotedly following the debate and engaging in it via questions and discussion to the extent time allowed.
Research and analysis presented at the conference confirmed the reality that, since the beginning of Israel's occupation of the West Bank, the Gaza Strip and East Jerusalem in 1967, a single state Israel has governed all of historic Palestine. Thus, in effect, a single state already exists. However, the current arrangement is both unjust and unsustainable, affording full political rights only to Israeli Jews (and even among Jews there are considerable differences in access to power and privileges between Ashkenazim and Mizrahim) while denying them to Palestinians.
Currently, no Palestinian enjoys the full spectrum of rights afforded to Jewish Israelis. Palestinians who survived the expulsions attendant on the creation of Israel in 1948, and their descendants, are second-class citizens of Israel and, simply because they are not Jewish, they face systematic and institutionalized forms of discrimination, political marginalization and escalating racially-motivated threats to their well being.
Palestinians who live in the West Bank and Gaza have suffered decades of brutal military occupation; thousands of them have been killed or injured; their homes have been summarily demolished, their lands expropriated, their sources of livelihood destroyed or confiscated, their ability to move around their own territory severely restricted, their access to health care and education curtailed, and their children slowly but inexorably stunted, both physically and emotionally. Meanwhile, the single largest component of the Palestinian people -those in enforced exile or refugee camps in the Arab World- are denied their fundamental human right of return to their homeland, again, simply because they do not happen to be Jewish.
Even were it still feasible, a two-state solution designed to preserve Israel as a Jewish majority state, would fail to adequately address the rights and interests of all Palestinians. Israel would have a permanent warrant to discriminate against its Palestinian citizens, and the rights of Palestinian refugees to return would be effectively annulled by the creation of a Palestinian state scattered throughout the West Bank and loosely connected to Gaza. Indeed, in the unlikely event that Palestinians under occupation -who comprise only a minority of the Palestinian people- could be coerced into compromising away the rights of the majority of their fellow Palestinians, the most that they could hope to receive in turn would be an archipelago of disconnected islands permanently and structurally dominated by Israel.
Only a single state offers a way to protect the rights of Israeli Jews and all the components of the Palestinian people: those inside Israel, who would no longer suffer the stigma of being non-Jews in a state intended for Jews; those under occupation, who would be relieved of its pressures and burdens; and those in exile, who would be able at last to exercise their right of return.
It is increasingly evident that a variety of factors -chief among them Israel's relentless colonization of the West Bank and East Jerusalem- have rendered the two-state solution little more than an ever-receding mirage that entices but never fulfills its promise. It is time to recognize that the re-partition of Palestine into two political entities is neither just nor practical, and has, for decades, been a distraction from work that needs to be done for a just and lasting peace.
Instead of pursuing the two-state solution mirage, conference participants articulated a vision of a country founded on democratic, inclusive and egalitarian principles, and on institutions and practices that comply with international law and universal human rights. The constitution and actual practices of such a state would address the rights and needs of all its citizens.
Conference speakers explored different possible configurations of a single state, including democratic secular and confederal or binational models, and agreed that further study and articulation of the relative advantages of these models is critical.
Conference participants took note of the substantial obstacles facing the implementation of the one-state vision, including the opposition of the majority of Israeli Jews, and some Palestinians as well-including PA and PLO officials who command vital resources and monopolize many of the institutions intended to serve the Palestinian people. The 'international consensus' in support of the two-state solution will be difficult to challenge while the Palestinian leaderships in the occupied territories either pursue negotiations toward two states or promote resistance without strategies to achieve full Palestinian rights. Revitalizing and democratizing the PLO, and making it accountable to the needs of the entire Palestinian people, thus looms as a priority for Palestinians. A vision is needed that transcends the existing falsely 'realistic' options and offers something new to both Palestinians and Israeli Jews, inviting both to accept justice and democracy as the keys to lasting peace.
And even though there are undoubtedly challenges ahead, the conference also took note of the one-state movement?s substantial assets: the steadfastness of the Palestinian people in their quest for justice, peace, and equal rights; the small but growing number of Israeli Jews determined to find a way to live democratically and in mutual respect with Palestinians; the struggle for legitimacy in which universal principles of justice and democracy are beginning to turn the tide against narrow chauvinism and worn-out exclusivism; and an international solidarity movement that has responded to the call for justice by supporting boycotts, divestment, and sanctions against Israel to force its compliance with international law. Most of all, conference participants upheld the one-state vision as the only idea with the requisite moral clarity and power to transcend the current contours of the conflict, and to bring a just and therefore lasting peace to the region.
NASSER ARURI
Conseller i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts i director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston
THE BOSTON DECLARATION ON THE ONE STATE
The first North American conference to discuss a one-state solution in Palestine/Israel took place in Boston on 28-29 March 2009. Building on debates initiated at previous conferences, including those held in Madrid and London in 2007, the conference program broke new ground in its focus on the strategies, logistics, methods, policies and organizational means needed to implement a one- state solution.
Boston is central to contemporary American intellectual and academic life, and has a storied role in American history. The symbolic birthplace of the American struggle for democracy, it offered an ideal venue for a conference dedicated to promoting genuine democracy in Palestine/Israel.
Following detailed discussions of the limitations of the two-state solution, the proceedings offered a rich examination of the context, opportunities, advantages of as well as the difficulties, obstacles, and possible objections to the movement toward a one-state solution. The audience was large, diverse, and enthusiastic, devotedly following the debate and engaging in it via questions and discussion to the extent time allowed.
Research and analysis presented at the conference confirmed the reality that, since the beginning of Israel's occupation of the West Bank, the Gaza Strip and East Jerusalem in 1967, a single state Israel has governed all of historic Palestine. Thus, in effect, a single state already exists. However, the current arrangement is both unjust and unsustainable, affording full political rights only to Israeli Jews (and even among Jews there are considerable differences in access to power and privileges between Ashkenazim and Mizrahim) while denying them to Palestinians.
Currently, no Palestinian enjoys the full spectrum of rights afforded to Jewish Israelis. Palestinians who survived the expulsions attendant on the creation of Israel in 1948, and their descendants, are second-class citizens of Israel and, simply because they are not Jewish, they face systematic and institutionalized forms of discrimination, political marginalization and escalating racially-motivated threats to their well being.
Palestinians who live in the West Bank and Gaza have suffered decades of brutal military occupation; thousands of them have been killed or injured; their homes have been summarily demolished, their lands expropriated, their sources of livelihood destroyed or confiscated, their ability to move around their own territory severely restricted, their access to health care and education curtailed, and their children slowly but inexorably stunted, both physically and emotionally. Meanwhile, the single largest component of the Palestinian people -those in enforced exile or refugee camps in the Arab World- are denied their fundamental human right of return to their homeland, again, simply because they do not happen to be Jewish.
Even were it still feasible, a two-state solution designed to preserve Israel as a Jewish majority state, would fail to adequately address the rights and interests of all Palestinians. Israel would have a permanent warrant to discriminate against its Palestinian citizens, and the rights of Palestinian refugees to return would be effectively annulled by the creation of a Palestinian state scattered throughout the West Bank and loosely connected to Gaza. Indeed, in the unlikely event that Palestinians under occupation -who comprise only a minority of the Palestinian people- could be coerced into compromising away the rights of the majority of their fellow Palestinians, the most that they could hope to receive in turn would be an archipelago of disconnected islands permanently and structurally dominated by Israel.
Only a single state offers a way to protect the rights of Israeli Jews and all the components of the Palestinian people: those inside Israel, who would no longer suffer the stigma of being non-Jews in a state intended for Jews; those under occupation, who would be relieved of its pressures and burdens; and those in exile, who would be able at last to exercise their right of return.
It is increasingly evident that a variety of factors -chief among them Israel's relentless colonization of the West Bank and East Jerusalem- have rendered the two-state solution little more than an ever-receding mirage that entices but never fulfills its promise. It is time to recognize that the re-partition of Palestine into two political entities is neither just nor practical, and has, for decades, been a distraction from work that needs to be done for a just and lasting peace.
Instead of pursuing the two-state solution mirage, conference participants articulated a vision of a country founded on democratic, inclusive and egalitarian principles, and on institutions and practices that comply with international law and universal human rights. The constitution and actual practices of such a state would address the rights and needs of all its citizens.
Conference speakers explored different possible configurations of a single state, including democratic secular and confederal or binational models, and agreed that further study and articulation of the relative advantages of these models is critical.
Conference participants took note of the substantial obstacles facing the implementation of the one-state vision, including the opposition of the majority of Israeli Jews, and some Palestinians as well-including PA and PLO officials who command vital resources and monopolize many of the institutions intended to serve the Palestinian people. The 'international consensus' in support of the two-state solution will be difficult to challenge while the Palestinian leaderships in the occupied territories either pursue negotiations toward two states or promote resistance without strategies to achieve full Palestinian rights. Revitalizing and democratizing the PLO, and making it accountable to the needs of the entire Palestinian people, thus looms as a priority for Palestinians. A vision is needed that transcends the existing falsely 'realistic' options and offers something new to both Palestinians and Israeli Jews, inviting both to accept justice and democracy as the keys to lasting peace.
And even though there are undoubtedly challenges ahead, the conference also took note of the one-state movement?s substantial assets: the steadfastness of the Palestinian people in their quest for justice, peace, and equal rights; the small but growing number of Israeli Jews determined to find a way to live democratically and in mutual respect with Palestinians; the struggle for legitimacy in which universal principles of justice and democracy are beginning to turn the tide against narrow chauvinism and worn-out exclusivism; and an international solidarity movement that has responded to the call for justice by supporting boycotts, divestment, and sanctions against Israel to force its compliance with international law. Most of all, conference participants upheld the one-state vision as the only idea with the requisite moral clarity and power to transcend the current contours of the conflict, and to bring a just and therefore lasting peace to the region.
NASSER ARURI
Conseller i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts i director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston
11 de juny 2009
Informe sobre les violacions israelianes
Des de la Delegació general de Palestina ens arriba un informe de violacions israelianes al Full de Ruta des de la Conferència de Anàpolis. L'informe mostra que durant aquests 18 mesos Israel:
- Ha continuat l'expansió d'assentaments a tot el territori palestí ocupat.
- Ha continuat la construcció del Mur en terra ocupada palestina (57% dels 723 quilòmetres planejats pel Mur han estat finalitzats).
- Ha continuat la violència contra palestins obtenint com a resultat la mort de més de 1.786 persones i 8.099 ferits.
- Ha continuat el tancament de les institucions palestines en el Jerusalem Oriental ocupat.
Per llegir l'informe complet cliqueu aquí
- Ha continuat l'expansió d'assentaments a tot el territori palestí ocupat.
- Ha continuat la construcció del Mur en terra ocupada palestina (57% dels 723 quilòmetres planejats pel Mur han estat finalitzats).
- Ha continuat la violència contra palestins obtenint com a resultat la mort de més de 1.786 persones i 8.099 ferits.
- Ha continuat el tancament de les institucions palestines en el Jerusalem Oriental ocupat.
Per llegir l'informe complet cliqueu aquí
24 d’abr. 2009
Documentals sobre Palestina
Avui, des del bloc de la nostra associació, us volem recomanar el web de Mapasonor. Una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l'educació per la pau, les cultures d'arrel o l'avantguarda en l'art treballant des d'una filosofia associativa i donant suport a activitats d'associacions que comparteixen els seus objectius.
Us recomanem la sèrie '48'. Aquest és un projecte on s'observa la vida quotidiana de la població palestina sota la ocupació israeliana a través dels propis testimonis. '48'està concebuda como una sèrie de documentals de set capítols que poden veure de forma independent però que, a la vegada, mantenen una estructura global ja que cada capítol se centra en un tema dins d’un tot. Per veure la sèrie cliqueu aquí.
Us recomanem la sèrie '48'. Aquest és un projecte on s'observa la vida quotidiana de la població palestina sota la ocupació israeliana a través dels propis testimonis. '48'està concebuda como una sèrie de documentals de set capítols que poden veure de forma independent però que, a la vegada, mantenen una estructura global ja que cada capítol se centra en un tema dins d’un tot. Per veure la sèrie cliqueu aquí.
9 d’abr. 2009
MANIFEST DE SUPORT A LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL
Les organitzacions socials, grups de solidaritat, ONG de desenvolupament i associacions de drets humans, així com les persones de l’àmbit acadèmic i jurídic, enumerades a sota:
AFIRMEM el nostre suport a la decisió adoptada el passat dia 29 de gener pel Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de l’Audiència Nacional d’Espanya, d’admetre a tràmit la querella criminal interposada contra set alts oficials de l’Exèrcit Israelià, incloent a l’exMinistre de defensa israeliana Benjamin Ben Eliezer i el llavors Comandant de les Forces Aèries Israelianes Donen Halutz. El fet denunciat és el llançament d’una bomba d’una tona contra l’habitatge d’un dirigent de l’Hamas, matant a més a més a 14 civils palestins – la majoria d’ells bebès, nens i nenes-, ferint a altres 150 persones, 78 d’elles amb ferides greus i molt greus, i destruint totalment vuit cases i parcialment altres 30 cases.
EXPRESSEM la nostra perplexitat davant la petició presentada pel Fiscal Pedro Martínez Torrijos davant l’Audiència Nacional perquè aquesta arxivés la dita querella, al•legant que el cas està sent investigat a Israel. Com esmenta el text de la querella, resulta difícil admetre els arguments de proporcionalitat i distinció adduïts pel Tribunal Suprem Israelià en una sentència emesa respecte a la política d’assassinats selectius. La suspensió reiterada de la investigació sol•licitada pel moviment israelià Yesh Gvul en relació a l’afer objecte de la querella, va motivar la presentació i admissió d’aquesta per l’Audiència Nacional espanyola. L’advocat encarregat de la querella, com esmenta aquest periòdic, denuncia que la decisió de la Fiscalia ignora la legalitat espanyola per satisfer al Govern israelià, ja que la comissió d’investigació a Israel, té un caràcter administratiu i no judicial. Per tant, no pot ser considerada com una investigació oberta.
CONFIEM que la persecució dels crims de guerra, lesa humanitat, genocidi i altres crims perpetrats contra la humanitat en el seu conjunt, pot acabar amb la impunitat en el món. Per això, i en resposta a les amenaces professades en contra seu, fem aquest pronunciament públic en defensa del principi i exercici de la jurisdicció universal contra aquest i tots els altres crims de guerra que no puguin ser perseguits al territori on s’hagin comès.
TAMBÉ RECORDEM que en qualitat de país signant dels Convenis de Ginebra de 1949 sobre Dret Internacional Humanitari i del Protocol Addicional I als dits Convenis, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, Espanya té l’obligació de mantenir intacte en la seva legislació el principi de jurisdicció universal per jutjar els responsables de la comissió de crims de guerra. Per això, considerem que qualsevol modificació legal que tingui com a conseqüència limitar els drets de les víctimes i les obligacions de l’Estat haurà de ser considerada un retrocés en l’exercici de la justícia i un encobriment dels crims tipificats pel Dret internacional.
SIGNEN AQUEST MANIFEST:
ACAT - Catalunya/España (Acció dels Cristians per l’ Abolició de la Tortura), ACSUR - Las Segovias, Al Quds Málaga, Alberto Arce, director de documentales y activista por Palestina, Alberto San Juan Guijarro, actor, Alfons Aragoneses, investigador y profesor en la Universidad Pompeu Fabra, Alliance for Freedom and Dignity de España, Antonio Fernández Tomás, catedrático de Derecho Internacional Público en la UCLM, Asociación Andaluza por la Solidaridad y por la Paz – ASPA, Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría, Asociación de Solidaridad de los trabajadores y trabajadoras de los países empobrecidos, Sotermun, Asociación Elcàlam - Comité de defensa de los derechos humanos en el Magreb, Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos - AEDIDH, Asociación Hispano Palestina Jerusalén, Asociación para las Naciones Unidas en España - ANUE, Asociación Paz con Dignidad, Asociación Pro Derechos humanos de España - APDHE, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Associació Catalana per la Pau, Associacio Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Catalunya, ATTAC España, Boti García Rodrigo (activista LGTB), Carlo Frabetti. Escritor, matemático y guionista, Carlos Fernández Liria. Profesor de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Taibo, Profesor de la Universidad Autónoma de Madrid, Carmen Pérez González, Profesora de Derecho Internacional Público, Univ. Carlos III Madrid, Carmen Ruiz Bravo, Arabista y Catedrática jubilada de la UAM, Comisión Española de Ayuda al refugiado - CEAR, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe - CSCA, Consell de la Joventut de Barcelona, Ecologistas en acción, Elisa Garzón, actriz, Federación de Asociaciones para la Promoción y la Defensa de los Derechos Humanos-España, Fernando Álvarez Uría, sociólogo Profesor de la Universidad Complutense, Ferran Izquierdo Brichs. Profesor de Relaciones Internacionales, Universidad Autónoma de Barcelona, Foro Ciudadano de la Región de Murcia, Francisco Jarauta, Filósofo, François Houtart, Profesor Emérito Universidad de Lovaina, Bélgica, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Grupo de ONG por Palestina, Ignacio Álvarez Ossorio, Profesor del Área de Estudios árabes e islámicos, Universidad de Alicante, Iniciativa per Catalunya -Verds, Institut de Drets Humans de Catalunya, Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria IECAH, International Jewish Antizionist Network - IJAN, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida - IU, Jaime Pastor Verdú profesor de Ciencia Política de la UNED, Javier Chinchón Álvarez, Profesor de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales. Universitat Illes Balears, Javier Corcuera Andrino (director de cine), Joan Josep Nuet, Senador de IU por Catalunya, Jorge Montes (historiador), José Manuel Martín Medem, periodista, Josefa Martín Ramírez, Juan Diego Botto, actor, Julia Varela, socióloga, Profesora de la Universidad Complutense, Justicia y Paz, Laura Camargo Fernández (Profesora Universitat de les Illes Balears), Lidia Fernández Montes, Lidón Soriano Segarra (Profesora Universidad Camilo José Cela. Madrid), Lucía Álvarez, actriz, Lucia Mazarrasa Alvear, activista y trabajadora del sector de Salud, Luz Gómez García, profesora de Estudios Árabes e islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid, Mairena Solidaria de Sevilla, Manuel Muriel, Margalida Capellà, (Profesora de Derecho Internacional Público en la Universitat de les Illes Balears), Maria Jesús Miranda López (Esker Alternatiboa), Maria Jose Lera, Profesora Titular Universidad de Sevilla, premio Clara Campoamor 2009, Mercè Adrové, Miquel Àngel Llauger, Diputado por el Parlament de les Illes Balears, Movimiento por la Paz - MPDL, Mujeres por la Paz y Acción Solidaria con Palestina, Najaty S. Jabary, Palestinarekin Elkartasuna, Pamplona - Iruña, Partido Comunista de España - PCE, Pedro Martínez Montavez, Catedrático Emérito de la Universidad Autónoma de Madrid, Pierre Galand, Presidente del European Co-ordinating Committee of NGOs on the Question of Palestine - ECCP, Pilar Bardem, actriz, Pilar Salamanca, Plataforma de Solidaridad con Palestina de Sevilla, Plataforma Solidaria con Palestina - Valladolid, Rafael Escudero Alday, Profesor Titular de Derecho, Universidad Carlos III de Madrid, Red de Jóvenes Palestinos, Rosa Regás, Escritora, Santiago Alba Rico, escritor y filósofo, Servei Civil Internacional - Catalunya, Sodepau, Sodepaz - Valladolid, Sodepaz, Taula per Palestina, Illes Balears, Teresa Aranguren, periodista, Unión Sindical Obrera - USO, Willy Meyer Pleite, eurodiputado de Izquierda Unida, Xarxa d’Enllaç amb Palestina,
AFIRMEM el nostre suport a la decisió adoptada el passat dia 29 de gener pel Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de l’Audiència Nacional d’Espanya, d’admetre a tràmit la querella criminal interposada contra set alts oficials de l’Exèrcit Israelià, incloent a l’exMinistre de defensa israeliana Benjamin Ben Eliezer i el llavors Comandant de les Forces Aèries Israelianes Donen Halutz. El fet denunciat és el llançament d’una bomba d’una tona contra l’habitatge d’un dirigent de l’Hamas, matant a més a més a 14 civils palestins – la majoria d’ells bebès, nens i nenes-, ferint a altres 150 persones, 78 d’elles amb ferides greus i molt greus, i destruint totalment vuit cases i parcialment altres 30 cases.
EXPRESSEM la nostra perplexitat davant la petició presentada pel Fiscal Pedro Martínez Torrijos davant l’Audiència Nacional perquè aquesta arxivés la dita querella, al•legant que el cas està sent investigat a Israel. Com esmenta el text de la querella, resulta difícil admetre els arguments de proporcionalitat i distinció adduïts pel Tribunal Suprem Israelià en una sentència emesa respecte a la política d’assassinats selectius. La suspensió reiterada de la investigació sol•licitada pel moviment israelià Yesh Gvul en relació a l’afer objecte de la querella, va motivar la presentació i admissió d’aquesta per l’Audiència Nacional espanyola. L’advocat encarregat de la querella, com esmenta aquest periòdic, denuncia que la decisió de la Fiscalia ignora la legalitat espanyola per satisfer al Govern israelià, ja que la comissió d’investigació a Israel, té un caràcter administratiu i no judicial. Per tant, no pot ser considerada com una investigació oberta.
CONFIEM que la persecució dels crims de guerra, lesa humanitat, genocidi i altres crims perpetrats contra la humanitat en el seu conjunt, pot acabar amb la impunitat en el món. Per això, i en resposta a les amenaces professades en contra seu, fem aquest pronunciament públic en defensa del principi i exercici de la jurisdicció universal contra aquest i tots els altres crims de guerra que no puguin ser perseguits al territori on s’hagin comès.
TAMBÉ RECORDEM que en qualitat de país signant dels Convenis de Ginebra de 1949 sobre Dret Internacional Humanitari i del Protocol Addicional I als dits Convenis, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, Espanya té l’obligació de mantenir intacte en la seva legislació el principi de jurisdicció universal per jutjar els responsables de la comissió de crims de guerra. Per això, considerem que qualsevol modificació legal que tingui com a conseqüència limitar els drets de les víctimes i les obligacions de l’Estat haurà de ser considerada un retrocés en l’exercici de la justícia i un encobriment dels crims tipificats pel Dret internacional.
SIGNEN AQUEST MANIFEST:
ACAT - Catalunya/España (Acció dels Cristians per l’ Abolició de la Tortura), ACSUR - Las Segovias, Al Quds Málaga, Alberto Arce, director de documentales y activista por Palestina, Alberto San Juan Guijarro, actor, Alfons Aragoneses, investigador y profesor en la Universidad Pompeu Fabra, Alliance for Freedom and Dignity de España, Antonio Fernández Tomás, catedrático de Derecho Internacional Público en la UCLM, Asociación Andaluza por la Solidaridad y por la Paz – ASPA, Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría, Asociación de Solidaridad de los trabajadores y trabajadoras de los países empobrecidos, Sotermun, Asociación Elcàlam - Comité de defensa de los derechos humanos en el Magreb, Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos - AEDIDH, Asociación Hispano Palestina Jerusalén, Asociación para las Naciones Unidas en España - ANUE, Asociación Paz con Dignidad, Asociación Pro Derechos humanos de España - APDHE, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Associació Catalana per la Pau, Associacio Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Catalunya, ATTAC España, Boti García Rodrigo (activista LGTB), Carlo Frabetti. Escritor, matemático y guionista, Carlos Fernández Liria. Profesor de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Taibo, Profesor de la Universidad Autónoma de Madrid, Carmen Pérez González, Profesora de Derecho Internacional Público, Univ. Carlos III Madrid, Carmen Ruiz Bravo, Arabista y Catedrática jubilada de la UAM, Comisión Española de Ayuda al refugiado - CEAR, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe - CSCA, Consell de la Joventut de Barcelona, Ecologistas en acción, Elisa Garzón, actriz, Federación de Asociaciones para la Promoción y la Defensa de los Derechos Humanos-España, Fernando Álvarez Uría, sociólogo Profesor de la Universidad Complutense, Ferran Izquierdo Brichs. Profesor de Relaciones Internacionales, Universidad Autónoma de Barcelona, Foro Ciudadano de la Región de Murcia, Francisco Jarauta, Filósofo, François Houtart, Profesor Emérito Universidad de Lovaina, Bélgica, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Grupo de ONG por Palestina, Ignacio Álvarez Ossorio, Profesor del Área de Estudios árabes e islámicos, Universidad de Alicante, Iniciativa per Catalunya -Verds, Institut de Drets Humans de Catalunya, Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria IECAH, International Jewish Antizionist Network - IJAN, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida - IU, Jaime Pastor Verdú profesor de Ciencia Política de la UNED, Javier Chinchón Álvarez, Profesor de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales. Universitat Illes Balears, Javier Corcuera Andrino (director de cine), Joan Josep Nuet, Senador de IU por Catalunya, Jorge Montes (historiador), José Manuel Martín Medem, periodista, Josefa Martín Ramírez, Juan Diego Botto, actor, Julia Varela, socióloga, Profesora de la Universidad Complutense, Justicia y Paz, Laura Camargo Fernández (Profesora Universitat de les Illes Balears), Lidia Fernández Montes, Lidón Soriano Segarra (Profesora Universidad Camilo José Cela. Madrid), Lucía Álvarez, actriz, Lucia Mazarrasa Alvear, activista y trabajadora del sector de Salud, Luz Gómez García, profesora de Estudios Árabes e islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid, Mairena Solidaria de Sevilla, Manuel Muriel, Margalida Capellà, (Profesora de Derecho Internacional Público en la Universitat de les Illes Balears), Maria Jesús Miranda López (Esker Alternatiboa), Maria Jose Lera, Profesora Titular Universidad de Sevilla, premio Clara Campoamor 2009, Mercè Adrové, Miquel Àngel Llauger, Diputado por el Parlament de les Illes Balears, Movimiento por la Paz - MPDL, Mujeres por la Paz y Acción Solidaria con Palestina, Najaty S. Jabary, Palestinarekin Elkartasuna, Pamplona - Iruña, Partido Comunista de España - PCE, Pedro Martínez Montavez, Catedrático Emérito de la Universidad Autónoma de Madrid, Pierre Galand, Presidente del European Co-ordinating Committee of NGOs on the Question of Palestine - ECCP, Pilar Bardem, actriz, Pilar Salamanca, Plataforma de Solidaridad con Palestina de Sevilla, Plataforma Solidaria con Palestina - Valladolid, Rafael Escudero Alday, Profesor Titular de Derecho, Universidad Carlos III de Madrid, Red de Jóvenes Palestinos, Rosa Regás, Escritora, Santiago Alba Rico, escritor y filósofo, Servei Civil Internacional - Catalunya, Sodepau, Sodepaz - Valladolid, Sodepaz, Taula per Palestina, Illes Balears, Teresa Aranguren, periodista, Unión Sindical Obrera - USO, Willy Meyer Pleite, eurodiputado de Izquierda Unida, Xarxa d’Enllaç amb Palestina,
28 de març 2009
Trailer VI Festival Interpueblos 2009
Els nostres amics de l'associació de Madrid ja tenen apunt el VI Festival Interpueblos que es celebrarà durant el mes de maig a Madrid. Descobreix el que han preparat per l'edició d'aquest any en el vídeo que pots veure a continuació. Per informació més detallada entra a www.festivalinterpueblos.org o a www.culturaypaz.org.
20 de març 2009
Interessant article publicat al diari Público
"Teníamos que matar a cualquiera, todos en Gaza son considerados terroristas"
El diario Haaretz publica este jueves los testimonios de algunos soldados israelíes que participaron en la última invasión de Gaza, sacando a la luz cómo iban matando a civiles palestinos sin que estos supusieran niguna amenaza para ellos o cómo destrozaban sus casas sin sentido alguno. Durante el transcurso de la operación Plomo fundido, la Comunidad Internacional acusó a Israel de utilizar una fuerza desmedida contra la población de la franja y son muchas las voces que llaman a juzgar al país por crímenes de guerra. Estos testimonios son una prueba más de que Israel no luchaba sólo contra el lanzamiento de cohetes por parte de Hamás.
En el primer número de una serie de conversaciones con los militares que estuvieron en Gaza que serán publicadas a lo largo del fin de semana, Haaretz destaca el testimonio de un líder de un escuadrón de infantería que narra el asesinato de una familia "por error". "Había una casa con toda la familia entera dentro, los llevamos a una habitación. Más tarde, salimos de la casa y entró otro comandante con la orden de desalojar a la familia para montar un puesto de vigilancia desde allí".
"La vida de los palestinos vale mucho menos que la de nuestros soldados"
"Dejó a la familia irse y les dijo que salieran por la derecha. La madre y sus dos hijos no entendieron lo que les decía y se fueron por la izquierda, pero el francotirador que estaba apostado en el tejado no había recibido la orden de dejarlos irse, e hizo lo que se supone que tenía que hacer", dice el oficial al diario.
"No creo que se sintiera mal, porque por la información que tenía, estaba haciendo lo que se le había ordenado que hiciera", prosigue. "Por lo que hablaba con mis hombres, la vida de los palestinos son mucho menos importantes que las de nuestros soldados".
Ética y guerra
Otro oficial explica al periódico la muerte de una anciana que caminaba a 100 metros de una casa tomada por los militares. Según su declaración, había discutido con los mandos algunas órdenes demasiado permisivas. Esas órdenes dejaban a los soldados desalojar las casas a su antojo y disparar contra sin avisar antes a los residentes. "Teníamos que matar a cualquiera. Todos allí son considerados terroristas".
Ni siquiera los mandos veían la necesidad de hacer lo que se hizo, "pero ninguno de ellos diría nada en contra", añade. "Pintar en las paredes 'muerte a los árabes', coger todas las fotos de familia y escupir sobre ellas, sólo porque puedes... Creo que esto es lo más importante: entender hasta qué punto ha caído la ética del Ejército. Es de lo que más me voy a acordar", termina.
Investigación abierta
Entre los soldados que cita el diario figuran pilotos de combate y soldados de infantería, y sus testimonios se contradicen con la postura oficial del Ejército israelí de que sus fuerzas siguieron un alto comportamiento moral durante la operación. El jefe del servicio jurídico del Ejército israelí, Avijai Mendelblit, ha ordenado abrir a la Policía Militar una investigación sobre las circunstancias de los sucesos relatados por los soldados, que considera "erróneos" e "inaceptables" para las Fuerzas Armadas de Israel.
El diario Haaretz publica este jueves los testimonios de algunos soldados israelíes que participaron en la última invasión de Gaza, sacando a la luz cómo iban matando a civiles palestinos sin que estos supusieran niguna amenaza para ellos o cómo destrozaban sus casas sin sentido alguno. Durante el transcurso de la operación Plomo fundido, la Comunidad Internacional acusó a Israel de utilizar una fuerza desmedida contra la población de la franja y son muchas las voces que llaman a juzgar al país por crímenes de guerra. Estos testimonios son una prueba más de que Israel no luchaba sólo contra el lanzamiento de cohetes por parte de Hamás.
En el primer número de una serie de conversaciones con los militares que estuvieron en Gaza que serán publicadas a lo largo del fin de semana, Haaretz destaca el testimonio de un líder de un escuadrón de infantería que narra el asesinato de una familia "por error". "Había una casa con toda la familia entera dentro, los llevamos a una habitación. Más tarde, salimos de la casa y entró otro comandante con la orden de desalojar a la familia para montar un puesto de vigilancia desde allí".
"La vida de los palestinos vale mucho menos que la de nuestros soldados"
"Dejó a la familia irse y les dijo que salieran por la derecha. La madre y sus dos hijos no entendieron lo que les decía y se fueron por la izquierda, pero el francotirador que estaba apostado en el tejado no había recibido la orden de dejarlos irse, e hizo lo que se supone que tenía que hacer", dice el oficial al diario.
"No creo que se sintiera mal, porque por la información que tenía, estaba haciendo lo que se le había ordenado que hiciera", prosigue. "Por lo que hablaba con mis hombres, la vida de los palestinos son mucho menos importantes que las de nuestros soldados".
Ética y guerra
Otro oficial explica al periódico la muerte de una anciana que caminaba a 100 metros de una casa tomada por los militares. Según su declaración, había discutido con los mandos algunas órdenes demasiado permisivas. Esas órdenes dejaban a los soldados desalojar las casas a su antojo y disparar contra sin avisar antes a los residentes. "Teníamos que matar a cualquiera. Todos allí son considerados terroristas".
Ni siquiera los mandos veían la necesidad de hacer lo que se hizo, "pero ninguno de ellos diría nada en contra", añade. "Pintar en las paredes 'muerte a los árabes', coger todas las fotos de familia y escupir sobre ellas, sólo porque puedes... Creo que esto es lo más importante: entender hasta qué punto ha caído la ética del Ejército. Es de lo que más me voy a acordar", termina.
Investigación abierta
Entre los soldados que cita el diario figuran pilotos de combate y soldados de infantería, y sus testimonios se contradicen con la postura oficial del Ejército israelí de que sus fuerzas siguieron un alto comportamiento moral durante la operación. El jefe del servicio jurídico del Ejército israelí, Avijai Mendelblit, ha ordenado abrir a la Policía Militar una investigación sobre las circunstancias de los sucesos relatados por los soldados, que considera "erróneos" e "inaceptables" para las Fuerzas Armadas de Israel.
26 de febr. 2009
"Erased. Wiped off the map"
Us presentem el tràiler promocional del documental gravat per Alberto Arce en plena massacre a Gaza. Impresionant...
Alberto Arce el publicava ahir al web de 'El mundo' juntament amb un extens text de presentació. N'hem seleccionat aquesta part:
'Borrados del mapa' está construido a partir de las imágenes que filmé empotrado con los civiles, con un chaleco de paramédico, viajando en las ambulancias de la Media Luna Roja. Son las imágenes que filmaba mientras escribía textos para este periódico y, en un diálogo imaginario, me habría gustado que viesen aquellos periodistas que decidieron aceptar empotrarse en la jaula que los israelíes diseñaron para ellos en la frontera.
El documental se compone a partir de las imágenes que Israel quería ocultarle al mundo en un batalla, la de la comunicación, que quienes logramos entrar y permanecer en Gaza hemos logrado ganar en nombre de la buena salud y vigor del periodismo. Llegando, en barco, donde nadie quería que estuviésemos. Nos hemos empotrado con los equipos médicos, en defensa de la libertad de información, mientras se fuerza a decenas de periodistas a trabajar empotrados desde los ejércitos y aceptando sus reglas.
No es sólo el relato del ataque israelí contra la Franja de Gaza, que habla por sí mismo y cada espectador podrá valorar después de verlo. Tiene valor en tanto único testimonio audiovisual de los hechos. Más allá de su calidad como pieza, pendiente de la decisión del público, constituye un ejercicio de defensa de la libertad de expresión e información. Siempre que un gobierno o un ejército traten de ocultar los efectos que sus ataques generan sobre la población civil, un periodista estará presente para molestar, con su libreta y su cámara. Para vencer en nombre de la libertad.
¿He tenido la inmensa suerte de que esta vez, por casualidad, me ha tocado a mí? ¿O me he limitado a aplicar esas viejas reglas del oficio que parecen olvidarse? El emperador está desnudo, y seguimos contándolo como si estuviese vestido. Frente al eterno conflicto palestino-israelí, la ocupación israelí de Palestina, la más larga e ilegal de la historia. El niño que grita y espera. ¿Estaré loco o conseguiré con este trabajo que poco a poco comience a modificarse la narrativa de referencia en torno a Palestina y cómo contar la ocupación y bloqueo a la que se encuentra sometida?
Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.
Més informació al web promocional del documental: www.wipeoffthemap.com
Alberto Arce el publicava ahir al web de 'El mundo' juntament amb un extens text de presentació. N'hem seleccionat aquesta part:
'Borrados del mapa' está construido a partir de las imágenes que filmé empotrado con los civiles, con un chaleco de paramédico, viajando en las ambulancias de la Media Luna Roja. Son las imágenes que filmaba mientras escribía textos para este periódico y, en un diálogo imaginario, me habría gustado que viesen aquellos periodistas que decidieron aceptar empotrarse en la jaula que los israelíes diseñaron para ellos en la frontera.
El documental se compone a partir de las imágenes que Israel quería ocultarle al mundo en un batalla, la de la comunicación, que quienes logramos entrar y permanecer en Gaza hemos logrado ganar en nombre de la buena salud y vigor del periodismo. Llegando, en barco, donde nadie quería que estuviésemos. Nos hemos empotrado con los equipos médicos, en defensa de la libertad de información, mientras se fuerza a decenas de periodistas a trabajar empotrados desde los ejércitos y aceptando sus reglas.
No es sólo el relato del ataque israelí contra la Franja de Gaza, que habla por sí mismo y cada espectador podrá valorar después de verlo. Tiene valor en tanto único testimonio audiovisual de los hechos. Más allá de su calidad como pieza, pendiente de la decisión del público, constituye un ejercicio de defensa de la libertad de expresión e información. Siempre que un gobierno o un ejército traten de ocultar los efectos que sus ataques generan sobre la población civil, un periodista estará presente para molestar, con su libreta y su cámara. Para vencer en nombre de la libertad.
¿He tenido la inmensa suerte de que esta vez, por casualidad, me ha tocado a mí? ¿O me he limitado a aplicar esas viejas reglas del oficio que parecen olvidarse? El emperador está desnudo, y seguimos contándolo como si estuviese vestido. Frente al eterno conflicto palestino-israelí, la ocupación israelí de Palestina, la más larga e ilegal de la historia. El niño que grita y espera. ¿Estaré loco o conseguiré con este trabajo que poco a poco comience a modificarse la narrativa de referencia en torno a Palestina y cómo contar la ocupación y bloqueo a la que se encuentra sometida?
Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.
Més informació al web promocional del documental: www.wipeoffthemap.com
8 de febr. 2009
Confessions d'un soldat israelià: 'Tractem als palestins com a animals'
Comencen a sorgir, en la societat israeliana les primeres veus contra la guerra. El diumenge, una marxa a Tel Aviv par demanar la fi dels bombardejos a Gaza i al Líban. Avui, una notícia que ha commocionat a l'opinió pública: el sergent Itzik Shabbat va anunciar que es negava a participar en l'ofensiva contra Beirut, "Ho faig per a oposar-me a aquesta bogeria i per a trencar amb la il•lusió que tots estem a favor d'aquesta guerra innecessària basada en mentides", va afirmar aquest jove de 28 anys que viu a Sderot, una ciutat que es trova prop de Gaza en la que solen caure els míssils Qassam de Hamás.
S'acosta l'hora del retorn a Gaza. Apuro les últimes entrevistes a Jerusalem. En un cafè de Jaffa Road, em trobo amb Yehuda Shaul, fundador de l'ONG Breaking the Silence (Trencant el Silenci).
"Tot és una bogeria: l'ocupació, la forma inhumana en que tractem als palestins", em diu. "A Israel entres a l'exèrcit amb 18 anys perquè vols lluitar contra l'enemic del teu país, perquè vols deixar la teva marca en la història, i fas el que et diuen, sense pensar. I allí tot t'ajuda perquè no pensis. Missions per complir, ordres per seguir".
"I no veus als palestins com éssers humans, els veus com animals. Entres a casa seva durant la nit, els despertes, els crides, les dones aquí, els homes allà, i ho esmicoles tot. Són coses que no faries aquí a Israel, però les fas allà. I, per a poder fer-ho, negues la realitat. És l'única manera. Crees entre tu i la realitat un mur de silenci".
"Et poso un altre exemple: si durant la nit trobes un paquet sospitós que pot ser una bomba, crides al primer mohamed que trobes al carrer i li dius que ho obri. Podries cridar a un expert que ho desactivés, trigaria deu minuts a venir, però millor fer que un palestí es jugui la vida, ja que per a tu és el mateix, no el veus com a un ésser humà. Jo feia això amb els meus soldats a Hebron".
"I també a Nablus, quan volia entrar a una casa, si pensava que podia haver-hi una bomba parany, agafava al mohamed de torn i l’obligava que obrís la porta. És part de la rutina de l'exèrcit: utilitzar als palestins com a escuts humans".
"Passa el mateix quan estàs en un check point, els obligues esperar molt més del necessari, de vegades durant hores, i agafes a un palestí a l'atzar (de cada quinze o vint que passen) i li dónes una pallissa perquè la resta tingui por i estigui tranquil. Només així, tu que estàs amb quatre soldats més els domines a ells que són milers".
"I quan entres a Gaza amb el carro de combat i veus un cotxe nou, encara que tinguis espai en la carretera, passes per damunt. I també dispares als tancs d'aigua. Per a fer-los agafar por, perquè et respectin, perquè aquesta és la lògica del que ens ensenyen als soldats israelians".
"A més, ets jove i comences a gaudir d'aquest poder, que la gent faci tot el que els diguis. És com un videojoc. Estàs en un check point enmig de la ruta, tens a vint cotxes esperant, i amb només moure el dit fan el que tu vulguis. Jugues amb ells. Els fas avançar, retrocedir. Els tornes bojos. Tens 18 anys i et sents poderós".
"Tres mesos abans d'abandonar l'exèrcit, dirigia una unitat a Hebron, havia fet una bona carrera, així que tenia temps lliure. Un matí em vaig mirar davant el mirall i vaig comprendre que tot allò era un error i vaig saber que no podria seguir endavant amb la meva vida si no feia alguna cosa. Per això, just quan vaig sortir, al costat dels soldats de la meva unitat, vam muntar una exposició amb les nostres fotos, es deia Portar Hebron a Tel Aviv".
"Va caure com una bomba en la societat. Van venir parlamentaris, periodistes. Van passar set mil persones. Llavors varem crear Breaking the silence, on obrim un espai perquè els soldats expliquin els abusos que cometen sistemàticament. Més de 350 ho han fet. Ara tenim exposicions i vídeos a Europa, a Israel".
"Alguna gent diu que són casos aïllats. Les mares diuen: el meu fill, que està ara en l'exèrcit és bo, no fa aquestes coses, això només ho fan els soldats beduins o els etíops. Però no és cert. Tots les fem, perquè és la lògica de l'ocupació israeliana: atemorir als palestins".
"Els check points no serveixen per a detenir als palestins d'entrar a Israel, és perquè la realitat no entri a Israel. Perquè aquesta és una societat de soldats, tots passem per l'exèrcit tres anys quan som joves i després un mes a l'any. I tots fem això. Per això existeix el mur de silenci, de negació, perquè tots som responsables i no ho volem admetre".
"Ells són les víctimes, nosaltres els victimistes. Però com a victimistes, també paguem un preu. Aquesta és una societat que no s'anima a mirar als ulls a la veritat, als seus propis actes. És una societat, com a conseqüència, moralment malalta".
(Fotografies entregades per soldats israelians a Hernán Zin el juliol de 2006)
S'acosta l'hora del retorn a Gaza. Apuro les últimes entrevistes a Jerusalem. En un cafè de Jaffa Road, em trobo amb Yehuda Shaul, fundador de l'ONG Breaking the Silence (Trencant el Silenci).
"Tot és una bogeria: l'ocupació, la forma inhumana en que tractem als palestins", em diu. "A Israel entres a l'exèrcit amb 18 anys perquè vols lluitar contra l'enemic del teu país, perquè vols deixar la teva marca en la història, i fas el que et diuen, sense pensar. I allí tot t'ajuda perquè no pensis. Missions per complir, ordres per seguir".
"I no veus als palestins com éssers humans, els veus com animals. Entres a casa seva durant la nit, els despertes, els crides, les dones aquí, els homes allà, i ho esmicoles tot. Són coses que no faries aquí a Israel, però les fas allà. I, per a poder fer-ho, negues la realitat. És l'única manera. Crees entre tu i la realitat un mur de silenci".
"Et poso un altre exemple: si durant la nit trobes un paquet sospitós que pot ser una bomba, crides al primer mohamed que trobes al carrer i li dius que ho obri. Podries cridar a un expert que ho desactivés, trigaria deu minuts a venir, però millor fer que un palestí es jugui la vida, ja que per a tu és el mateix, no el veus com a un ésser humà. Jo feia això amb els meus soldats a Hebron".
"I també a Nablus, quan volia entrar a una casa, si pensava que podia haver-hi una bomba parany, agafava al mohamed de torn i l’obligava que obrís la porta. És part de la rutina de l'exèrcit: utilitzar als palestins com a escuts humans".
"Passa el mateix quan estàs en un check point, els obligues esperar molt més del necessari, de vegades durant hores, i agafes a un palestí a l'atzar (de cada quinze o vint que passen) i li dónes una pallissa perquè la resta tingui por i estigui tranquil. Només així, tu que estàs amb quatre soldats més els domines a ells que són milers".
"I quan entres a Gaza amb el carro de combat i veus un cotxe nou, encara que tinguis espai en la carretera, passes per damunt. I també dispares als tancs d'aigua. Per a fer-los agafar por, perquè et respectin, perquè aquesta és la lògica del que ens ensenyen als soldats israelians".
"A més, ets jove i comences a gaudir d'aquest poder, que la gent faci tot el que els diguis. És com un videojoc. Estàs en un check point enmig de la ruta, tens a vint cotxes esperant, i amb només moure el dit fan el que tu vulguis. Jugues amb ells. Els fas avançar, retrocedir. Els tornes bojos. Tens 18 anys i et sents poderós".
"Tres mesos abans d'abandonar l'exèrcit, dirigia una unitat a Hebron, havia fet una bona carrera, així que tenia temps lliure. Un matí em vaig mirar davant el mirall i vaig comprendre que tot allò era un error i vaig saber que no podria seguir endavant amb la meva vida si no feia alguna cosa. Per això, just quan vaig sortir, al costat dels soldats de la meva unitat, vam muntar una exposició amb les nostres fotos, es deia Portar Hebron a Tel Aviv".
"Va caure com una bomba en la societat. Van venir parlamentaris, periodistes. Van passar set mil persones. Llavors varem crear Breaking the silence, on obrim un espai perquè els soldats expliquin els abusos que cometen sistemàticament. Més de 350 ho han fet. Ara tenim exposicions i vídeos a Europa, a Israel".
"Alguna gent diu que són casos aïllats. Les mares diuen: el meu fill, que està ara en l'exèrcit és bo, no fa aquestes coses, això només ho fan els soldats beduins o els etíops. Però no és cert. Tots les fem, perquè és la lògica de l'ocupació israeliana: atemorir als palestins".
"Els check points no serveixen per a detenir als palestins d'entrar a Israel, és perquè la realitat no entri a Israel. Perquè aquesta és una societat de soldats, tots passem per l'exèrcit tres anys quan som joves i després un mes a l'any. I tots fem això. Per això existeix el mur de silenci, de negació, perquè tots som responsables i no ho volem admetre".
"Ells són les víctimes, nosaltres els victimistes. Però com a victimistes, també paguem un preu. Aquesta és una societat que no s'anima a mirar als ulls a la veritat, als seus propis actes. És una societat, com a conseqüència, moralment malalta".
(Fotografies entregades per soldats israelians a Hernán Zin el juliol de 2006)
Dia de solidaritat amb Gaza, 14 de febrer
Cartell del "Dia de Solidaritat amb Gaza" que es celebrarà el pròxim 14 de febrer a Vic.
6 de febr. 2009
Vídeo del boicot al partit Barça - Maccabi
Imatges del boicot en el partit de bàsquet que enfrontava, el dia 5 de febrer, el Barça - Maccabi de Tel Aviv al Palau Blaugrana.
Inauguració de l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació"
Fotos de la inauguració de l'exposició que es pot veure al bar "El Gravat" de Vic fins el dia 28 de febrer.
5 de febr. 2009
El 14 de febrer, Dia de Solidaritat amb Gaza a Vic
El proper dissabte 14 de febrer, degut als últims esdeveniments succeïts a Gaza, diverses entitats de Vic hem preparat un 'Dia de Solidaritat amb Gaza' amb la finalitat de sensivilitzar la població osonenca sobre el conflicte palestino-israelià i per recaptar fons per enviar a hospitals de Gaza. Aquesta és la pogramació:
16:00h - Exposició fotogràfica "Del holocausto judío al genocidio palestino", te solidari i lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban. Lloc: Plaça de la Catedral.
18:00h - Projecció de la pel.lícula "Domicilio privado"; una producció palestina. Lloc: Centre Comunitari del Remei.
20:00h - Xerrada "Palestina. 61 anys d'ocupació" a càrrec del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic i Manuel Tapial, cooperant en els camps de refugiats del Líban. Lloc: Casal Claret.
22:00h - Concert solidari amb el grup català-amazigh "Inumazigh" i el grup "Salsa de pastor". Lloc: Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.
Fins el 28 de febrer: Exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" Lloc: Bar 'El Grabat'.
Organitzen: Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, Centre Islàmic d'Osona, CUP Vic i Casal Manel Viusà.
Col.laboren: Ajuntament de Vic, Casal Claret i Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.
16:00h - Exposició fotogràfica "Del holocausto judío al genocidio palestino", te solidari i lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban. Lloc: Plaça de la Catedral.
18:00h - Projecció de la pel.lícula "Domicilio privado"; una producció palestina. Lloc: Centre Comunitari del Remei.
20:00h - Xerrada "Palestina. 61 anys d'ocupació" a càrrec del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic i Manuel Tapial, cooperant en els camps de refugiats del Líban. Lloc: Casal Claret.
22:00h - Concert solidari amb el grup català-amazigh "Inumazigh" i el grup "Salsa de pastor". Lloc: Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.
Fins el 28 de febrer: Exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" Lloc: Bar 'El Grabat'.
Organitzen: Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, Centre Islàmic d'Osona, CUP Vic i Casal Manel Viusà.
Col.laboren: Ajuntament de Vic, Casal Claret i Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.
"El mundo en que vivimos", un nou documental de l'Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid
Aquí podeu veure el documental "El mundo en que vivimos" elaborat pels nostres companys de Madrid (amb l'ajuda dels mitjans de comunicació de masses). La pobresa en el món, la guerra d'Iraq, els refugiats palestins, els nens de papa, els banquers, els moviments socials... tots col.locats on es mereixen. Disfruteu del documental!
3 de febr. 2009
Després de la guerra del Líban, l'any 2006
Composició de música i fotos sobre la guerra del Líban de 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
