Operació Plom Impune

Per a justificar-se, el terrorisme d'Estat fabrica terroristes: sembra odi i collita coartades. Tot indica que aquesta carnisseria de Gaza, que segons els seus autors vol acabar amb els terroristes, assolirà multiplicar-los.

Des de 1948, els palestins viuen condemnats a una humiliació perpètua. No poden ni respirar sense permís. Han perdut la seva pàtria, les seves terres, la seva aigua, la seva llibertat, el seu tot. Ni tan sols tenen dret a triar els seus governants. Quan voten a qui no han de votar, són castigats. Gaza està sent castigada. Es va convertir en una ratera sense sortida, des que Hamas va guanyar netament les eleccions l'any 2006. Una cosa similar havia ocorregut el 1932, quan el Partit Comunista va triomfar en les eleccions d'El Salvador. Banyats en sang, la població d’El Salvador van expiar la seva dolenta conducta i des de llavors van viure sotmesos a dictadures militars. La democràcia és un luxe que no tots mereixen.

Són fills de la impotència els coets casolans que els militants de Hamas, acorralats a Gaza, disparen amb sobre les terres que havien estat palestines i que l'ocupació israeliana va usurpar. I la desesperació, a la riba de la bogeria suïcida, és la mare de les provocacions que neguen el dret a l'existència d'Israel, crits sense cap eficàcia, mentre la molt eficaç guerra d'extermini està negant, des de fa anys, el dret a l'existència de Palestina. Ja poca Palestina queda. Pas a pas, Israel l'està esborrant del mapa.

Els colons envaïxen, i després d'ells els soldats van corregint la frontera. Les bales consagren la despulla, en legítima defensa. No hi ha guerra agressiva que no digui ser guerra defensiva. Hitler va envair Polònia per a evitar que Polònia envaís Alemanya. Bush va envair L'Iraq per a evitar que L'Iraq envaís el món. En cadascuna de les seves guerres defensives, Israel s'ha empassat un altre tros de Palestina i els esmorzars segueixen. L’engoliment es justifica pels títols de propietat que la Bíblia va atorgar, pels dos mil anys de persecució que el poble jueu va sofrir, i pel pànic que generen els palestins a l'aguait.

Israel és el país que mai compleix les recomanacions ni les resolucions de les Nacions Unides, el que mai acata les sentències dels tribunals internacionals, el que es burla de les lleis internacionals, i és també l'únic país que ha legalitzat la tortura de presoners.

Qui li va regalar el dret de negar tots els drets? D'on ve la impunitat amb que Israel està executant la massacre a Gaza? El govern espanyol no hagués pogut bombardejar impunement al País Basc per a acabar amb ETA, ni el govern britànic hagués pogut arrasar Irlanda per a liquidar a l’IRA. Per ventura la tragèdia de l'Holocaust implica una pòlissa d'eterna impunitat? O aquesta llum verda prové de la potència mandatària que té a Israel al més incondicional dels seus vassalls?

L'exèrcit israelià, el més modern i sofisticat del món, sap a qui mata. No mata per error. Mata per horror. Les víctimes civils es diuen danys col•laterals, segons el diccionari d'altres guerres imperials. A Gaza, de cada deu danys col•laterals, tres són nens. I sumen milers els mutilats, víctimes de la tecnologia del trocejament humà, que la indústria militar està assajant reeixidament en aquesta operació de neteja ètnica. I com sempre, sempre el mateix: a Gaza, cent a un. Per cada cent palestins morts, un israelià. Gent perillosa, adverteix l'altre bombardeig, a càrrec dels mitjans massius de manipulació, que ens conviden a creure que una vida israeliana val tant com cent vides palestines. I aquests mitjans també ens conviden a creure que són humanitàries les dues-centes bombes atòmiques d'Israel, i que una potència nuclear cridada Iran va ser la qual va aniquilar Hiroshima i Nagasaki.

La cridada comunitat internacional, existeix? És una mica més que un club de mercaders, banquers i guerrers? És una mica més que el nom artístic que els Estats Units es posen quan fan teatre? Davant la tragèdia de Gaza, la hipocresia mundial es lluïx una vegada més. Com sempre, la indiferència, els discursos buits, les declaracions buides, les declamacions per sobre de tots, les postures ambigües, rendeixen tribut a la sagrada impunitat. Davant la tragèdia de Gaza, els països àrabs es renten les mans. Com sempre. I com sempre, els països europeus es freguen les mans.

La vella Europa, tan capaç de bellesa i de perversitat, vessa alguna que altra llàgrima mentre secretament celebra aquesta jugada mestra. Perquè la cacera de jueus va anar sempre un costum europeu, però des de fa mig segle aquest deute històric està sent cobrada als palestins, que també són semites i que mai van ser, ni són, antisemites. Ells estan pagant, amb sang comptant i sonant, un compte aliè.

Escrit per Eduardo Galeano