El cop d'estat a Hondures requereix sancions i actuacions contundents

Què passa amb Hondures?

El Govern d'Hondures, agafat de la mà de Zelaya, porta desenvolupant des dels últims anys un canvi radical tan en les atencions que té cap al seu poble com en la cessió de poder cap a les organitzacions populars. Però Hondures no sempre ha estat així. Fa dos anys vaig poder comprovar in situ, a San Pedro Sula i a Tegucigalpa, com les organitzacions populars -restes de les antigues guerrilles anticapitalistes dels anys 80- s'havien centrat en ajudar a la creació de cooperatives agràries i cooperatives de transports, des de primers dels 90, integrant als més desafavorits i impulsant així la visibilitat de la pobresa i la formació política d'aquests estrats socials, sempre oblidats.

Podríem pensar que la ja famosa consulta que el president Zelaya ha pretès treure al carrer, ha estat una mera excusa per restablir l'ordre de les oligarquies hondurenyes; oligarquies formades per set famílies que van facilitar als Estats Units, entre els anys 80 i els 90, el poder establir la base militar més gran d'Amèrica Central a Palmerola; en la que, des de l'any 1983, ja han passat més de quaranta mil efectius i en la que resideixen, de manera constant, més de 600 marines. Des d'aquesta base es subministrava material militar a les contres del salvador i Nicaragua així com l'ensinistrament sota les bases de la terrible Escola de les Amèriques.

Per les noticies que ens arriben des d'Amèrica Central, podem senyalar a Telefònica com a còmplice del cop d'estat ja que és l'empresa que gestiona les comunicacions del país i ha accedit a les pressions de la junta militar per tallar les comunicacions fins a nova ordre.

Aquest cop d'Estat, si es consolidés, significaria que aquells que en el continent pensen que la força és més important que la raó, encara compten amb recolzaments importants i ens faria pensar que els intents per democratitzar la regió no serveixen per res.

Que la comunitat internacional hagi ordenat, en el seu conjunt, aquest cop d'estat hauria de materialitzar-se negant-se a mantenir relacions amb el Govern que imposi la junta militar. Confiem que la mateixa contundència que alguns països van mostrar contra les eleccions a Iran (ho cito pel fet de ser l'esdeveniment més recent que va obligar d'alguna manera a la presa de posicions) es manifestin obertament i actuïn conseqüentment retirant ambaixadors i aïllant un Govern il?legítim que ens recorda els temps més foscos d?Amèrica Llatina.

Qualsevol actuació que no signifiqués tal contundència, visibilitzaria una hipocresia i una doble moral notable en altres casos com el palestí o l'iraquià i convidaria als ciutadans que volem un mon basat en l'Estat de Dret a aixecar-nos solidàriament per defensar la justícia i la democràcia a Hondures.

Com recentment ha dit Hugo Chavez, president de Venezuela "... ante esta barbarie declaramos que cualquier abuso, cualquier crimen, cualquier asesinato que los militares fascistas que han secuestrado a Zelaya se atrevan a cometer, no quedará impune...".

Poble d'Hondures sortiu al carrer que estem amb vosaltres!