Avui marxem de viatge al Líban amb 25 persones més. Perquè podeu veure el que nosaltres viurem allà hem decidit pujar a internet, i d'una manera ràpida (amb poca qualitat) el borrador del documental "Testigos de su historia" que ja es va poder veure a la inauguració de l'exposició d'il.lustracions "Palestina i Iraq, als ulls de Kalvellido i Azagra". Veureu que hi ha errors ortogràfics, que està en castellà... és un borrador i s'accepten crítiques per a millorar el resultat final! Quan tornem ja el penjarem amb millor qualitat!
Seguiu el viatge a:
www.pontaltravora.wordpress.com
www.puentealaotraorilla.wordpress.com
28 de set. 2009
Joguines creuen el "Pont a l'altra vora"
Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat fan arribar dues caixes de joguines als camps de refugiats palestins del Líban.
Fruit d'una col·laboració entre Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat desenes de nens i nenes dels camps de refugiats palestins del Líban podran disfrutar de joguines. Els membres de l'Associació marxarem carregats amb dues caixes plenes de nines, trencaclosques, peluixos, baldufes, yoyos, pilotes boges, xiulets, contes, estoigs de colors...
Aprofitant que, durant la primera setmana d'octubre, membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat faran un viatge solidari als camps de refugiats palestins del Líban i tenint en compte que un 60% de la població en aquests camps està formada per infants i adolescents, s'ha cregut convenient fer entrega d'aquestes joguines pretenent que desenes de nens i nenes puguin abstreure's de la crua realitat que viuen dia rere dia.
Aquest viatge als camps de refugiats palestins del Líban està inclòs dins la iniciativa 'Pont a l'altra vora' que portarà al Pròxim Orient una caravana de polítics, pensadors, escriptors i activistes catalans i espanyols a conèixer de primera mà la realitat dels camps de refugiats del Líban i Síria.
BLOC DEL VIATGE
Per a l'ocasió, s'ha activat un bloc on les diferents persones que realitzaran el viatge explicaran les experiències viscudes i es podrà seguir la ruta dia a dia:
http://pontalaltravora.wordpress.com (català)
http://puentealaotraorilla.wordpress.com (castellà)
Fruit d'una col·laboració entre Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat desenes de nens i nenes dels camps de refugiats palestins del Líban podran disfrutar de joguines. Els membres de l'Associació marxarem carregats amb dues caixes plenes de nines, trencaclosques, peluixos, baldufes, yoyos, pilotes boges, xiulets, contes, estoigs de colors...
Aprofitant que, durant la primera setmana d'octubre, membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat faran un viatge solidari als camps de refugiats palestins del Líban i tenint en compte que un 60% de la població en aquests camps està formada per infants i adolescents, s'ha cregut convenient fer entrega d'aquestes joguines pretenent que desenes de nens i nenes puguin abstreure's de la crua realitat que viuen dia rere dia.
Aquest viatge als camps de refugiats palestins del Líban està inclòs dins la iniciativa 'Pont a l'altra vora' que portarà al Pròxim Orient una caravana de polítics, pensadors, escriptors i activistes catalans i espanyols a conèixer de primera mà la realitat dels camps de refugiats del Líban i Síria.
BLOC DEL VIATGE
Per a l'ocasió, s'ha activat un bloc on les diferents persones que realitzaran el viatge explicaran les experiències viscudes i es podrà seguir la ruta dia a dia:
http://pontalaltravora.wordpress.com (català)
http://puentealaotraorilla.wordpress.com (castellà)
26 de set. 2009
Concentració contra la ocupació de l'Afganistan a Barcelona
Aquest onze de setembre, el govern espanyol ha anunciat l’enviament de 220 soldats més a l’Afganistan.
La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar. No s’està reconstruint l’Afganistan. No s’ha alliberat les dones afganeses. No s’ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents eleccions. L’ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.
Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l’Iraq l’any 2004 s’apliquen avui al cas afganès.
La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar més diners a fins socials.
Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per demanar la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i per expressar el nostre rebuig a l’enviament de més soldats.
No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!
CONCENTRACIÓ
Dilluns, 28 de setembre, 20h
Plaça de Sant Jaume, Barcelona
Ara com sempre, no a la guerra, fora les forces d’ocupació! Tornada immediata de les tropes espanyoles!
No a les guerres pel petroli, no a la destrucció del planeta!
Reconvertim la indústria armamentística en producció d’energies renovables.
Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!
Per la pau, el treball i un món sostenible.
Plataforma Aturem la Guerra
Més informació: www.aturemlaguerra.org
www.facebook.com/aturemlaguerra
Per a qualsevol pregunta, les persones de contacte són:
Francesc Tubau: 660 701 502
Meritxell Bragulat: 678 91 26 30
Roser Palol: 677 48 00 56
David Karvala: 687 66 20 37
La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar. No s’està reconstruint l’Afganistan. No s’ha alliberat les dones afganeses. No s’ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents eleccions. L’ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.
Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l’Iraq l’any 2004 s’apliquen avui al cas afganès.
La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar més diners a fins socials.
Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per demanar la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i per expressar el nostre rebuig a l’enviament de més soldats.
No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!
CONCENTRACIÓ
Dilluns, 28 de setembre, 20h
Plaça de Sant Jaume, Barcelona
Ara com sempre, no a la guerra, fora les forces d’ocupació! Tornada immediata de les tropes espanyoles!
No a les guerres pel petroli, no a la destrucció del planeta!
Reconvertim la indústria armamentística en producció d’energies renovables.
Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!
Per la pau, el treball i un món sostenible.
Plataforma Aturem la Guerra
Més informació: www.aturemlaguerra.org
www.facebook.com/aturemlaguerra
Per a qualsevol pregunta, les persones de contacte són:
Francesc Tubau: 660 701 502
Meritxell Bragulat: 678 91 26 30
Roser Palol: 677 48 00 56
David Karvala: 687 66 20 37
21 de set. 2009
Pont a l'altra vora
Entre l'1 i el 8 d'octubre un grup de persones vinculades al món de la cultura, la política i l'activisme pels Drets Humans visitarem els camps de refugiats palestins del Líban en un projecte promogut per la nostra associació. En podeu conèixer més detalls entrant al bloc del projecte. De moment, aquí en teniu el vídeo promocional.
16 de set. 2009
Marxa a Gaza, 1 de gener de 2010
Imagina centenars de milers de manifestants pacifistes internacionals i Palestins encapçalats per Noam Chomsky, Ralph Nader, Diana Buttu, Naomi Klein, Arun Gandhi, George Galloway, i altres prominents opositors al setge. Imagina’ls acostant-se al pas de Erez a la vista dels mitjans de comunicació internacionals, trencant el setge d’una vegada per totes. Això és la Marxa per la Llibertat de Gaza (“Gaza Freedom March”)!
La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas de Erez. Anar amb ells o donar suport a algú altre que vulgui anar-hi. Hi ha el pla d’organitzar durant la tardor, esdeveniments per a aconseguir diners que ajudin a la gent a anar a la Marxa de Gaza.
Aquest grup té molts grups germans, per a permetre a cada grup que tingui un focus local per organitzar-se i per evitar excedir el límit de Facebook de 5.000 missatges als membres del grup. Si us plau uniu-vos al grup de campanya que us vagi millor, segons on residiu. Tots els grups tindran la darrera informació disponible. Si us plau inviteu a totes les vostres amigues i amics a que ho facin així. Aquesta Campanya necessita el suport de centenars de milers de persones arreu del món!
Web de la Campanya: http://gazafreedommarch.org
Canal YouTube de la Campanya: http://www.youtube.com/user/GazaFreedomMarch
Els detalls de la Marxa s’actualitzen a la web de la campanya gazafreedommarch.org. El previst és:
- Abans del diumenge 27 de desembre, la gent es dirigeix al Cairo.
- Diumenge 27 de desembre, trobada de orientació al Cairo a les 7 de la tarda.
- Dilluns 28 de desembre, sortida del Cairo cap a Al-Arish a les 9 del matí; es farà nit a Al-Arish.
- Dimarts 29 de desembre, entrada a Gaza des de la frontera de Rafah.
- Dimecres 30 de desembre. Visita de les zones més devastades durant la invasió Israeliana.
- Dijous 31 de desembre. Trobada amb organitzacions cíviques i líders de comunitats, i trobada de pau a la nit
- Divendres 1 de gener, MARXA DE UNA MILLA PER LA LLIBERTAT
- Dissabte 2 de gener, tornada al Cairo (arribada al Cairo a les 11 de la nit)
Qui ha subscrit la Campanya?
Dotzenes de escriptors importants, juristes, polítics i altres. Podeu veure la llista aquí: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5032
Vols tu o la teva organització subscriure la Campanya?
http://salsa.democracyinaction.org/o/424/t/9750/petition.jsp?petition_KEY=2055
Si t'hi vols involucrar, contacta algú dels delegats o delegades del Comitè de la Campanya: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5034
Si necessites més informació que no estigui disponible en aquest lloc, o a la Web de la Campanya, si us plau envia un correu electrònic a: info@gazafreedommarch.org
Declaració de Objectius i Principis
- Amnistia Internacional ha declarat que el bloqueig de Gaza és una “forma de càstig col·lectiu a la població sencera de Gaza, una flagrant violació de les obligacions de Israel sota la Quarta Convenció de Ginebra.”
- Human Rights Watch ha dit que el bloqueig és “una greu violació de la llei internacional.”
- L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha dit que el poble de Gaza està sent tractat “com animals” i ha fet una crida perquè “s’acabi el setge de Gaza” que està privant a “un milió i mig de persones de lo més necessari per a viure”.
- Una de les principals autoritats del món sobre el tema de Gaza, Sara Roy, de la Universitat de Harvard, ha dit que la conseqüència del setge “és innegablement un patiment massiu, creat principalment per Israel, però amb la complicitat activa de la comunitat internacional, especialment els Estats Units i la Unió Europea.”
La llei és clara. La consciència de la humanitat està sotragada. I malgrat això, el setge de Gaza segueix. El poble de Gaza ha exhortat a la comunitat internacional que vagi més enllà de paraules de condemna. És hora de que nosaltres passem a la acció!
La llarga Marxa cap a la Llibertat
Per commemorar l’aniversari del sagnant assalt de 22 dies de Israel a Gaza, la Coalició Internacional per Acabar l’Assetjament Il·legal de Gaza enviarà contingents de tot el món a Gaza.
El 1 de gener de 2010 farem una marxa conjunta amb el poble de Gaza en una manifestació noviolenta que trenqui l’il·legal bloqueig.
La marxa està inspirada per dècades de resistència noviolenta Palestina, des de l’aixecament de masses popular de la primera Intifada a la de la gent dels pobles de Cisjordània que resisteixen contra el robatori de terres del Mur anexionista Israelià.
Està inspirada pels voluntaris internacionals que han estat al costat dels camperols Palestins recollint les seves collites, pels que han estat als vaixells desafiant el bloqueig de Gaza per mar, i pels conductors dels combois que han entregat ajut humanitari a Gaza.
Està inspirada per Mahatma Gandhi. Gandhi anomenava el seu moviment Satyagraha—Mantén-te en la veritat. Ens mantenim en la veritat de que l’assetjament de Gaza per Israel es il·legal i inhumà. Gandhi deia que la noviolència requereix més coratge i és més efectiva que la violència. Volem provar la veritat de les creences de Gandhi amb els nostres fets.
No tenim por, no ens farem enrere, no deixarem morir a Gaza.
Gandhi deia que el propòsit de la acció noviolenta és “despertar” la consciència de la humanitat. Volem portar la humanitat no solament a deplorar la brutalitat de Israel, sinó a aturar-la activament.
Aquells de nosaltres que residim als Estats Units també ens inspirem en el nostre Moviment pels Drets Civils. Si Israel devalua la vida Palestina llavors —igual que els blancs del Nord varen anar al Sud durant l’Estiu de la Llibertat—nosaltres també devem interposar els nostres cossos per a fer d’escuts pels Palestins contra la brutalitat Israeliana i ser testimonis personals de la inhumanitat a que es veuen sotmesos els Palestins diàriament. Si Israel desafia la llei internacional, llavors —igual que es van enviar “vigilants” federals per a reforçar la llei de la terra contra els “sheriffs” racistes del sud —devem enviar “vigilants” noviolents de tot arreu del món per a reforçar la llei de la comunitat internacional de Gaza.
Nosaltres no prenem partit en la política interna Palestina. Nosaltres fem costat només amb la llei internacional i els drets humans bàsics.
Concebem aquesta marxa com una anella més de la resistència noviolenta al incompliment flagrant de Israel a la llei internacional.
- El setge és il·legal.
- El mur és il·legal.
- Els assentaments i les demolicions de cases són il·legals.
- Els tancaments i els tocs de queda són il·legals.
- Els bloquejos de carretera i els punts de control, “checkpoints” són il·legals. .
- La detenció i la tortura són il·legals.
- La veritat és que si es complís la llei internacional, la ocupació seria insostenible.
- La marxa pot tenir èxit només si desperta la consciència de la humanitat.
Si ens unim fileres de persones amb el poble de Gaza en la marxa per la llibertat i milions més de tot el món vigilen la marxa per Internet, podem trencar el setge sense vessar ni una sola gota de sang.
Si el món sencer està vigilant, Israel no pot parar-nos!
La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas de Erez. Anar amb ells o donar suport a algú altre que vulgui anar-hi. Hi ha el pla d’organitzar durant la tardor, esdeveniments per a aconseguir diners que ajudin a la gent a anar a la Marxa de Gaza.
Aquest grup té molts grups germans, per a permetre a cada grup que tingui un focus local per organitzar-se i per evitar excedir el límit de Facebook de 5.000 missatges als membres del grup. Si us plau uniu-vos al grup de campanya que us vagi millor, segons on residiu. Tots els grups tindran la darrera informació disponible. Si us plau inviteu a totes les vostres amigues i amics a que ho facin així. Aquesta Campanya necessita el suport de centenars de milers de persones arreu del món!
Web de la Campanya: http://gazafreedommarch.org
Canal YouTube de la Campanya: http://www.youtube.com/user/GazaFreedomMarch
Els detalls de la Marxa s’actualitzen a la web de la campanya gazafreedommarch.org. El previst és:
- Abans del diumenge 27 de desembre, la gent es dirigeix al Cairo.
- Diumenge 27 de desembre, trobada de orientació al Cairo a les 7 de la tarda.
- Dilluns 28 de desembre, sortida del Cairo cap a Al-Arish a les 9 del matí; es farà nit a Al-Arish.
- Dimarts 29 de desembre, entrada a Gaza des de la frontera de Rafah.
- Dimecres 30 de desembre. Visita de les zones més devastades durant la invasió Israeliana.
- Dijous 31 de desembre. Trobada amb organitzacions cíviques i líders de comunitats, i trobada de pau a la nit
- Divendres 1 de gener, MARXA DE UNA MILLA PER LA LLIBERTAT
- Dissabte 2 de gener, tornada al Cairo (arribada al Cairo a les 11 de la nit)
Qui ha subscrit la Campanya?
Dotzenes de escriptors importants, juristes, polítics i altres. Podeu veure la llista aquí: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5032
Vols tu o la teva organització subscriure la Campanya?
http://salsa.democracyinaction.org/o/424/t/9750/petition.jsp?petition_KEY=2055
Si t'hi vols involucrar, contacta algú dels delegats o delegades del Comitè de la Campanya: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5034
Si necessites més informació que no estigui disponible en aquest lloc, o a la Web de la Campanya, si us plau envia un correu electrònic a: info@gazafreedommarch.org
Declaració de Objectius i Principis
- Amnistia Internacional ha declarat que el bloqueig de Gaza és una “forma de càstig col·lectiu a la població sencera de Gaza, una flagrant violació de les obligacions de Israel sota la Quarta Convenció de Ginebra.”
- Human Rights Watch ha dit que el bloqueig és “una greu violació de la llei internacional.”
- L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha dit que el poble de Gaza està sent tractat “com animals” i ha fet una crida perquè “s’acabi el setge de Gaza” que està privant a “un milió i mig de persones de lo més necessari per a viure”.
- Una de les principals autoritats del món sobre el tema de Gaza, Sara Roy, de la Universitat de Harvard, ha dit que la conseqüència del setge “és innegablement un patiment massiu, creat principalment per Israel, però amb la complicitat activa de la comunitat internacional, especialment els Estats Units i la Unió Europea.”
La llei és clara. La consciència de la humanitat està sotragada. I malgrat això, el setge de Gaza segueix. El poble de Gaza ha exhortat a la comunitat internacional que vagi més enllà de paraules de condemna. És hora de que nosaltres passem a la acció!
La llarga Marxa cap a la Llibertat
Per commemorar l’aniversari del sagnant assalt de 22 dies de Israel a Gaza, la Coalició Internacional per Acabar l’Assetjament Il·legal de Gaza enviarà contingents de tot el món a Gaza.
El 1 de gener de 2010 farem una marxa conjunta amb el poble de Gaza en una manifestació noviolenta que trenqui l’il·legal bloqueig.
La marxa està inspirada per dècades de resistència noviolenta Palestina, des de l’aixecament de masses popular de la primera Intifada a la de la gent dels pobles de Cisjordània que resisteixen contra el robatori de terres del Mur anexionista Israelià.
Està inspirada pels voluntaris internacionals que han estat al costat dels camperols Palestins recollint les seves collites, pels que han estat als vaixells desafiant el bloqueig de Gaza per mar, i pels conductors dels combois que han entregat ajut humanitari a Gaza.
Està inspirada per Mahatma Gandhi. Gandhi anomenava el seu moviment Satyagraha—Mantén-te en la veritat. Ens mantenim en la veritat de que l’assetjament de Gaza per Israel es il·legal i inhumà. Gandhi deia que la noviolència requereix més coratge i és més efectiva que la violència. Volem provar la veritat de les creences de Gandhi amb els nostres fets.
No tenim por, no ens farem enrere, no deixarem morir a Gaza.
Gandhi deia que el propòsit de la acció noviolenta és “despertar” la consciència de la humanitat. Volem portar la humanitat no solament a deplorar la brutalitat de Israel, sinó a aturar-la activament.
Aquells de nosaltres que residim als Estats Units també ens inspirem en el nostre Moviment pels Drets Civils. Si Israel devalua la vida Palestina llavors —igual que els blancs del Nord varen anar al Sud durant l’Estiu de la Llibertat—nosaltres també devem interposar els nostres cossos per a fer d’escuts pels Palestins contra la brutalitat Israeliana i ser testimonis personals de la inhumanitat a que es veuen sotmesos els Palestins diàriament. Si Israel desafia la llei internacional, llavors —igual que es van enviar “vigilants” federals per a reforçar la llei de la terra contra els “sheriffs” racistes del sud —devem enviar “vigilants” noviolents de tot arreu del món per a reforçar la llei de la comunitat internacional de Gaza.
Nosaltres no prenem partit en la política interna Palestina. Nosaltres fem costat només amb la llei internacional i els drets humans bàsics.
Concebem aquesta marxa com una anella més de la resistència noviolenta al incompliment flagrant de Israel a la llei internacional.
- El setge és il·legal.
- El mur és il·legal.
- Els assentaments i les demolicions de cases són il·legals.
- Els tancaments i els tocs de queda són il·legals.
- Els bloquejos de carretera i els punts de control, “checkpoints” són il·legals. .
- La detenció i la tortura són il·legals.
- La veritat és que si es complís la llei internacional, la ocupació seria insostenible.
- La marxa pot tenir èxit només si desperta la consciència de la humanitat.
Si ens unim fileres de persones amb el poble de Gaza en la marxa per la llibertat i milions més de tot el món vigilen la marxa per Internet, podem trencar el setge sense vessar ni una sola gota de sang.
Si el món sencer està vigilant, Israel no pot parar-nos!
Els pagesos de Palestina creen productes magnífics en condicions adverses i lluiten per exportar-los
Soc on hi ha el que queda del camp d'oliveres de Taysir Sadia Yaseen mirant amunt cap a la tanca de ferro de 12 peus d'alçada. La van aixecar el 2000 quan l'exèrcit israelià, sense avís previ, la va erigir sobre la seva terra, declarant que era part d'una "zona de seguretat". L'assentament israelià protegit per la tanca sembla una ciutat dormitori, com si ho haguessin tret del Show de Truman, només que fortificat al cim d'un turó. L'única carretera només pot ser utilitzada pels colons israelians i prohibida als palestins (...)
Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)
Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".
Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)
No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.
Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.
En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)
La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.
Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.
La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".
Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.
A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.
Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.
Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.
A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.
Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".
Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.
- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.
Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009
Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina
Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)
Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".
Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)
No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.
Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.
En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)
La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.
Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.
La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".
Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.
A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.
Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.
Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.
A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.
Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".
Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.
- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.
Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009
Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina
10 de set. 2009
Convocatòria: Per una Diada allunyada de la guerra i el racisme
Divendres 11 de setembre a les 11 del matí a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
La Plataforma Aturem la Guerra, les organitzacions de l'Esquerra Independentista i diverses ONG pro Drets Humans han demanat al govern català que cancel.li l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.
El govern no ha respòs positivament i per això les diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.
La Plataforma Aturem la Guerra, les organitzacions de l'Esquerra Independentista i diverses ONG pro Drets Humans han demanat al govern català que cancel.li l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.
El govern no ha respòs positivament i per això les diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
